CULTURA POPULAR I TRADICIONAL

El Pirineu ja és a punt per viure la nit de Sant Joan

Les baixades de Falles d’Isil, Espot, Alins i la Guingueta; la Xollada d’Auvelles de Sort; l’arribada de la Flama del Canigó; les revetlles populars i les fogueres a tots i cadascun dels pobles pirinencs, són algunes de les propostes per rebre la nit més curta i el dia més llarg.

Falles Isil 2
photo_camera Foto: fallesisil.cat

El Pirineu ja és a punt per viure la nit de Sant Joan, una de les nits més màgiques de l’any i una de les més curtes del calendari i, potser per això, també és una de les més festives. I és que celebrar l’inici de l’estiu al Pirineu no pot ser un millor motiu per sortir de festa. Les baixades de Falles d’Isil, Espot, Alins i la Guingueta; la Xollada d’Auvelles de Sort; l’arribada de la Flama del Canigó; les revetlles populars i les fogueres a tots i cadascun dels pobles pirinencs, són algunes de les propostes per rebre la nit més curta i el dia més llarg.

Les Falles d’isil

Les Falles d'Isil és una festa que se celebra durant la nit de Sant Joan a Isil (Pallars Sobirà). Declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional el juny de 2010, és una cerimònia d'origen ancestral que es celebra ininterrompudament. És una festa de culte al foc en la que es baixen per la muntanya troncs encesos fins al centre del poble. La primera referència escrita sobre les Falles a Isil la trobem el 1902 en una crònica sobre la Festa Major al diari “La Veu de Catalunya”. Al llarg dels anys, mentre la Festa major minvava de contingut paral·lelament al despoblament del territori, les falles han esdevingut una festa amb entitat pròpia. Al desembre de 2015, juntament amb 63 pobles pirinencs de Catalunya, Aragó, França i Andorra, les Falles d'Isil van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO dins la candidatura "Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus"

Falles d'Isil:ACN

(Falles d'Isil/ACN)

Xollada d’auvelles a Sort

Emmarcats dins les celebracions de Sant Joan a Sort, durant tot el cap de setmana es podrà gaudir de la fira de productes artesans i de proximitat i dels actes centrals que envolten la tradició de la xolla d’ovelles i la llana. La fira tradicional vol rememorar i fer homenatge als oficis de la llana. Com a colofó, demà dissabte tindrà lloc la inauguració de la piscina municipal.

Fireta de Sant Joan i Xollada d'ovelles a Sort. Cedida Ajuntament de Sort

(Foto: Ajuntament de Sort)

Diumenge, a les 10 del matí, s’obrirà la 30a Fireta de Productes Artesans. Hi haurà activitats d’animació i es podrà votar en el procés participatiu Quin riu volem? Al llarg del matí també se celebrarà l’11a Trobada de Col·leccionistes de Plaques i la 29a Xollada d’Ovelles per la llibertat amb tisora i 3a a màquina. La demostració estarà amenitzada per la Banda del Peirot i les seves cançons de xolla. Cantaires i acordions interpretaran cançons típiques d’aquesta festa que han recuperat de la memòria popular. L’ovella protagonista és la de raça xisqueta, l’autòctona del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça. Es caracteritza pel color negre del voltant dels ulls, les orelles, el musell i les potes. És una raça sòbria que sobreviu en ambients de gran duresa.

Arribada de la Flama del Canigó

La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent. La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.

flama-canigó

La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d'aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d'una festa ancestral vinculada al solstici d'estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.

A l’Alt Pirineu, la Flama del Canigó arriba per la Cerdanya i des de Das va cap a Lles de Cerdanya i fins a la Seu d’Urgell, on a les cinc de la tarda Òmnium Cultural de l’Alt Urgell ha organitzat una Cercavila, des de la plaça de les Monges a la plaça dels Oms. A dos quarts de sis, es farà el Lliurament de la Flama del Canigó i berenar, a la plaça dels Oms, davant l’Ajuntament. Des de l’Alt Urgell passa el Port del Cantó, menada pel Club Ciclista Sort, fins arribar a la capital del Pallars Sobirà i d’aquí cap a Tremp, dalt d’una bicicleta del Club Ciclista de Tremp.