21.01.2021 |
Viure als Pirineus

CULTURA POPULAR I TRADICIONAL

Les noves tecnologies, al servei de l'estudi de l'art romànic 

Pirineus romànics, espai de confluències artístiques (Edicions UB) s'aproxima a l’art romànic fent ús de les eines tecnològiques més punteres i amb una mirada i projecció internacionals. 
La portada del llibre.
La portada del llibre.
Les noves tecnologies, al servei de l'estudi de l'art romànic 

Els Pirineus dels segles XI-XII constituïren una àrea de comunicació personal que, en el món de l’art, afavorí el desplaçament dels artesans, l’intercanvi de models i les transaccions entre els promotors. A Pirineus romànics, espai de confluències artístiques, investigadors que treballen a una banda i l’altra de la carena pirinenca donen a conèixer tant les seves propostes interpretatives com les eines tecnològiques més actuals per explicar com i per quins camins es movien els artistes. 

Els autors, que aprofundeixen en l’arquitectura i la decoració de les esglésies, la influència entre centres artístics i la transmissió del saber, aporten una lectura original sobre la recepció de l’art romànic a la premsa periòdica i a la fotografia dels segles XIX-XX, en què despunta la figura del fotògraf Adolf Mas. Per l’estudi de les obres i pel diàleg que basteix entre l’edat mitjana i l’època contemporània, aquest llibre projecta una mirada singular i suggeridora sobre un dels moments clau de la història de l’art. 

L’obra contribueix a consolidar l'ús de noves tecnologies, com la del modelatge digital en 3D, en el camp de la recerca i la divulgació en història de l'art amb la recreació, per exemple, de les plantes i els alçats de l'església de Sant Pere de Sorpe. Per altra banda, a través de l’anàlisi per activació de neutrons, s'ha pogut identificar un dels capitells de la catedral de Jaca conservat a l’Art Institut de Chicago, fins ara de procedència desconeguda. L’edició del llibre compta, a més a més, amb informació addicional en enllaços i recursos web i un sistema d'actualització dels continguts del llibre.

L’obra contribueix a consolidar l'ús de noves tecnologies, com la del modelatge digital en 3D, en el camp de la recerca i la divulgació en història de l'art amb la recreació, per exemple, de les plantes i els alçats de l'església de Sant Pere de Sorpe

Milagros Guardia és catedràtica del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. Ha estat conservadora de les col·leccions d’art romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Actualment és directora del grup de recerca Ars Picta i membre de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la UB. Destaquen entre les seves publicacions Sant Climent de Taüll: la recerca “versus” la iconaSan Baudelio de Berlanga, una Encrucijada i, amb I. Lorés, El Pirineu romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia i Sant Climent de Taüll, una biografia

Carles Mancho és professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i és investigador de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la UB, del qual és, també, fundador. Codirigeix el projecte de la UB “Pirineu romànic, espai de confluències artístiques”, -del qual aquest volum és un primer resultat- des de l’any 2013 i és codirector del projecte “La Roma di Pasquale I” coordinat per la UB, Roma Tre i La Sapienza. Entre els seus llibres destaquen La Roma del segle IX i El Brodat de la Creació de la catedral de Girona, del qual és el curador. 

Les noves tecnologies, al servei de l'estudi de l'art romànic 
Comentarios
Entrando en la página solicitada Saltar publicidad