21.11.2018 |
Viure als Pirineus

PINTURES SOBRE TELA DEL SEGLE XVI

El Museu Diocesà de la Seu d'Urgell restaura setze pintures del segle XVI úniques a Europa

La col·lecció serà el gran atractiu d'un nova remodelació de l'equipament cultural, que preveu estar enllestida el 2019 en una primera fase

Acte de presentació de les pintures restaurades, presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives/Patrimoni de la Generalitat
Acte de presentació de les pintures restaurades, presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives/Patrimoni de la Generalitat
El Museu Diocesà de la Seu d'Urgell restaura setze pintures del segle XVI úniques a Europa

El dia 30 d’octubre, al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), a St. Cugat del Vallès, ha tingut lloc l’acte de presentació d’una col·lecció de pintures sobre tela del segle XVI, procedents de la Catedral de Sta. Maria d’Urgell i que el Museu diocesà d’Urgell ha promogut. Les pintures representen profetes i patriarques i la seva excepcionalitat rau en el fet que són una de les poques traduccions figuratives que s’han conservat de la història antic testamentària de Jacob amb els seus dotze fills. La col·lecció destaca per ser el més antic dels cicles pictòrics, ja que podríem datar-la durant el darrer terç del segle XVI.

La Fundació Banc de Sabadell ha col·laborat en aquesta important restauració i el CRBMC ha dirigit la intervenció, i ha contribuït també en el seu finançament a través de la línia de subvencions del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’acte de presentació d’aquesta important restauració va ser presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives; el President de Banc Sabadell, Sr. Josep Oliu; el President de la Fundació Banc Sabadell, Sr. Miquel Molins; la Directora del CRBMC, Sra. Àngels Solè; el Director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Sr. Josep Manuel Rueda i va comptar amb la presència del Vicari General d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri; la Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, Sra. Clara Arbués i els restauradors Sra. Maite Toneu i David Silvestre així com el Doctor en Història de l’Art de la Universitat de Girona, Sr. Joan Bosch

 Descripció historicoartística

Limitant-nos a Europa, és una de les tres sèries pictòriques dedicades a aquesta temàtica que s’han preservat, juntament amb el famós cicle de  “Les tribus d’Israel” de Francisco de Zurbarán (c. 1640), conservat des de mitjan segle XVIII en dues col·leccions angleses (Auckland Castle i Grimsthorpe Castle), i amb els humils frescos de l’església de Saint Mary the Virgin, de Burton Latimer (Anglaterra). També se’n coneix  una interpretació escultòrica, la dels  relleus de l’església dels Sants Joans de València i, sobretot, quatre il·lustracions en  forma de gravats realitzats i publicats als Països Baixos durant la segona meitat del segle XVI: els dotze patriarques de Dirck Volkertsz Coornhert  (1550);  els que creà Joos Lambrecht  per il·lustrar el text De testamenten der twalf patriarcken Jacobs kinderen (Ghent, 1552), els de Jan Sadeler (publicats a Anvers l’any 1585 dins el Thesaurus Veteris et novi testamenti) i els de Jacques de Gheyn (c. 1589). 

En aquest context tan selecte, la sèrie urgellenca destaca per ser el més antic dels cicles pictòrics, ja que podríem datar-la durant el darrer terç del segle XVI, i perquè temàticament és molt original ja que no prové només, com la de Zurbarán, de la recreació del capítol 49 del bíblic Llibre del Gènesi, sinó d’un interesantíssim i culte diàleg, mantingut tant amb les sèries gravades més antigues, les de Dirck Volkertsz i Joos Lambrecht, com amb alguna edició del llibre titulat “Els testaments dels dotze patriarques” que va ser molt popular a l’Europa central i la Gran Bretanya durant els segles XVI i XVII.  Llegida en aquest context la sèrie es comportaria com un sermó visual —i un recordatori perpetu— entorn de les virtuts a seguir i els vicis a evitar, que podria haver format part de la col·lecció d’algun dels bisbes urgellencs del final del segle XVI.  A cada tela aquesta significació s’activa a través de la interrelació entre el personatge, caracteritzat amb una fantasiosa indumentària “orientalitzant”, el seus atributs, un animal simbòlic, una al·legoria ubicada en un petit clipeus a la part superior de la pintura i la inscripció que figura als peus de cada llenç.

Encara no en sabem l’autor. Una antiga hipòtesi  que les acostava als pinzells del tolosà Antoni Peitaví ha anat perdent força amb l’avenç de la restauració i de l’estudi. Ara mateix ens inclinem per considerar-les com una obra d’un mestre de cultura artística centreeuropea o francesa actiu a Catalunya o a l’Aragó.

Estat de conservació

La tècnica pictòrica emprada en les obres és el tremp de cola, amb una capa de preparació extremadament fina. El suport tèxtil és un tafetà senzill i les fibres són liberianes, segons les anàlisis. Les mides aproximades són de 190 x 85 cm. Les pintures estan emmarcades amb llistons, pintats també amb la tècnica del tremp de cola. El muntatge, tradicional a l’època, és fix, clavat directament al damunt de tela i bastidor. 

L’estat de conservació de les pintures abans dels tractaments era deficient. Al llarg dels segles passats les obres van passar per diverses intervencions. Està documentat que a finals del segle XIX totes les pintures les havia repintat de manera invasiva un pintor local anomenat Oromí. Els autors del llibre La Catedral de la Seu d’Urgell comenten que a l'any 2000, quan escrigueren el llibre, les peces encara presentaven la repintada que "si més no en algunes, en malmet la factura i n'obstaculitza l'estudi". 

La capa pictòrica presentava pèrdues disperses arreu, que coincidien, generalment, amb les pèrdues del suport. La superfície pictòrica presentava una lleugera capa de pols i brutícia.

La tela original estava oxidada i rígida, i presentava alguns estrips i pèrdues que en part es van intervenir amb pedaços. Totes les obres estaven reentelades, segurament fruit d’una intervenció més antiga que la de les repintades, cosa que provocava tensions i bosses, de diferent grau.

Intervenció de conservació-restauració

La intervenció de conservació–restauració, iniciada l’any 2014 i finalitzada el 2017, s’ha fet seguint les directrius i protocols del CRBMC. S’ha basat en el criteri de la mínima intervenció, amb la finalitat d’aportar a les obres la màxima estabilitat i retornar-los la llegibilitat.

En primer lloc es va fer un estudi i examen tecnicocientífic amb raigs X, i fotografies amb llum difusa, transmesa, ultraviolada i d’infraroigs. De les mostres extretes, s’ha analitzat i identificat l’aglutinant de la capa pictòrica, els pigments, la capa de preparació i les fibres del suport de tela. 

A partir de les anàlisis fisicoquímiques prèvies, amb la proposta d’actuació, es van iniciar les intervencions sobre les obres. 

Abans que res, se’ls va fer una desinsectació per anòxia. Seguidament, s’han desmuntat els llistons d’emmarcament i després s’ha netejat en sec (amb aspiració i paletina) el revers, tant de la tela com del bastidor, per eliminar la pols superficial acumulada. A més, al bastidor també se li ha fet una neteja aquosa.

La neteja de les superfícies pictòriques s’ha dut a terme amb el sistemes de control del pH, tenint en compte la fragilitat d’alguns pigments. L’eliminació de les repintades s’ha fet de manera controlada, amb un dissolvent gelificat. Les teles originals es trobaven puntualment desadherides de les teles de reentelatge, per la qual cosa s’han enganxat les dues amb una cola orgànica, amb els procediments tècnics adequats

A les zones de pèrdua de tela original, s’han aplicat empelts de tela de lli adherits amb una cola orgànica. Els orificis que podien quedar entre empelt i tela original s’han omplert amb fibres de lli, enganxades amb el mateix adhesiu, amb l’ajuda de la taula de succió. En el cas del quadre del patriarca Neftalí, la tela estava molt destensada, per la qual cosa s’han aplicat puntualment bandes de tensió i reforç. 

La presentació final dels quadres ha consistit a reintegrar els empelts a base d’aquarel·les, i en algunes zones amb pigments i vernís. Els marcs s’han netejat amb el sistema de control del pH,  i després s’ha eliminat la purpurina amb un dissolvent gelificat, de manera controlada. Un cop acabat aquest procés, s’han consolidat volumètricament i cromàtica les petites pèrdues. A continuació, s’han tornat a muntar els llistons del marc a l’obra. 

La intervenció de conservació-restauració s’ha fet seguint les directrius i protocols del CRBMC. S’ha basat en el criteri de la mínima intervenció, amb la finalitat d’aportar a les obres la màxima estabilitat i retornar-los la llegibilitat. La restauració ha fet possible la recuperació d’obres d’una qualitat artística molt superior a la que es preveia, ja que les repintades generalitzades no deixaven entreveure una col·lecció de pintures de tanta qualitat.  El procés de conservació–restauració ha comptat amb un equip de set professionals dirigits pel CRBMC, i s’ha dut a terme en el decurs dels darrers cinc anys.

 
 

Comentarios