Setze anys després d’aquella primera edició, podem afirmar que la idea inicial va ser un encert. La cultura popular pirinenca ha estat la força que ha motivat la participació il·lusionant i il·lusionada de joves, botiguers i restauradors, mestres i escoles, estudiants, actors de teatre i músics d’arrel tradicional.
Hi havia una vegada uns personatges menuts...
“I és que hi havia una vegada uns personatges menuts, remenuts, que vivien als Pirineus. Aquests éssers fantàstics i molt treballadors són els Minairons. En caben milers en un canut d'agulles i quan hom el destapa surten exigint "què farem, què direm?". Moltes de les tarteres del Pirineu han estat obres d'aquests follets. Segons la llegenda, una vegada el seu amo havia obert per descuit o accident el canut, i els va demanar d’aplegar totes les pedres dels rodals en un punt determinat”. Cada Nadal els minairons es troben a la Seu d'Urgell, després d'haver estat tot un any treballant per portar joguines a tots els nens i nenes que s'han portat bé al llarg de tot l'any. Per celebrar-ho, s'organitzen moltes activitats per tal que els menuts ho celebrin i s'ho passin d'allò més bé.
Imaginari popular i tradicional
Partint de l’imaginari popular i tradicional, es va escriure un primer relat amb el conte El tió de la Freita, d’Albert Galindo, amb il·lustracions de Laura Pal (Edicions Salòria). Es tracta d’una història de màgia en la qual nens, nenes i minairons en són els protagonistes. Uns anys més tard, la mateixa narració va ser la inspiració d'una cantata infantil, a càrrec de Pilar Planavila i Ivan Caro. Des de llavors, els nens i nenes no només coneixen el conte sinó que també canten les cançons amb els mateixos personatges. Una història que, amb la implicació dels mestres i les escoles de la ciutat, ha anat arrelant, any rere any, amb força entre les famílies urgellenques.
L’any passat es va fer un pas més i “El Món Màgic de les Muntanyes” va estrenar l’espectacle popular i participatiu ‘El Rescat dels Minairons’. L’entitat Pirineus Creatius va proposar convertir la història del Tió de la Freita en una obra de teatre, pensada per ser representada per les festes de Nadal i amb un to molt similar als tradicionals 'Pastorets'. El primer pas va ser l’adaptació del conte al teatre, a càrrec del guionista Agustí Franch. L'any següent ja se’n va fer una lectura dramatitzada i l’any passat es va estrenar l’espectacle teatral, dirigit per Joel Pla i Dasha Lavrinienko.
Tradició nadalenca del Pirineu i cohesió social
No estem parlant d’un espectacle de teatre aficionat, sinó d’una producció multidisciplinària amb teatre, cant coral, dansa, música en directe, titelles, teatre d’ombres i animació de carrer. Malgrat el parèntesi d’enguany a causa de la pandèmia, la seva representació vol convertir-se en una tradició nadalenca de la Seu d’Urgell i del conjunt del Pirineu. La producció compta amb la participació directa de més de 150 urgellencs i urgellenques entre actors i actrius, músics, dansaires, productors, tècnics i voluntaris.
Dasha Lavrinienko explica que ‘El Rescat dels Minairons’ es concep com una activitat de cohesió social, “un punt de trobada de persones, de creació col·lectiva, ja que utilitzem les nostres capacitats com a facilitadors per gestionar la gent i explicar la nostra història amb orgull”. L'espectacle és una oportunitat "per unir i mostrar el teixit social i cultural de la Seu d’Urgell", i una bona excusa per promoure la cohesió social dels veïns i veïnes de la ciutat. Hi participen, entre d'altres, l’Escola Municipal de Música, l’Escola Municipal de Dansa, la Comunitat Islàmica i el Taller Claror.
Aquest dijous, 24 de desembre, la Seu celebrarà el tradicional Tió de la Freita, al Parc del Cadí. Val a dir però que enguany, donada la situació excepcional ocasionada per la Covid-19, per a poder participar-hi caldrà fer inscripció prèvia a l’enllaç: http://agenda.laseu.cat/monmagic2020/
La Seu d’Urgell va impulsar fa setze anys ‘El Món Màgic de les Muntanyes’ i malgrat les dificultats inicials i la desconfiança d’alguns sectors, la perseverança ha demostrat que es tractava d’una bona iniciativa. Avui la ciutat ha aconseguit popularitzar la idea i bastir un relat propi per a les festes de Nadal, un model participatiu i autòcton, íntimament vinculat a la cultura popular i tradicional del Pirineu.
