24.04.2019 |
Viure als Pirineus

LITERATURA

Maria Barbal torna amb l'amic escocès

L'escriptora pallaresa Maria Barbal torna a les llibreries amb l'obra 'A l'amic escocès' (Columna), una història sobre l'amistat entre un jove del Pallars anomenat Benet Enrich, nascut l'any 1913, i en George, un escocès que s'apunta a les brigades internacionals perquè combrega amb el comunisme i fuig de la tirania del pare.

Primer pla de l'escriptora pallaresa Maria Barbal/Pere Francesch
Primer pla de l'escriptora pallaresa Maria Barbal/Pere Francesch
Maria Barbal torna amb l'amic escocès

L'escriptora Maria Barbal, autora de l'aclamada novel·la 'Pedra de tartera', torna a les llibreries amb l'obra 'A l'amic escocès' (Columna), una història sobre l'amistat entre un jove del Pallars anomenat Benet Enrich, nascut l'any 1913, i en George, un escocès que s'apunta a les brigades internacionals perquè combrega amb el comunisme i fuig de la tirania del pare. Els dos joves es coneixen durant la Guerra Civil espanyola i es retroben al cap de més de 30 anys en la maduresa. Les seves vides es veuen marcades per la guerra. En una entrevista a l'ACN, Maria Barbal ha explicat que "una guerra deixa una cua de dolor que es transmet generació rere generació".

Una guerra deixa una cua de dolor que es transmet generació rere generació

Els dos joves protagonistes es coneixen durant la Guerra Civil espanyola i es retroben més de 30 anys després. El retrobament esdevindrà una gran alegria per a tots dos. George, ara periodista del 'Daily Telegraph', és el narrador a l'inici i al final de la novel·la i dibuixarà les trajectòries de l'un i de l'altre. El relat recorrerà la vida d'en Benet des del seu naixement en un poble de muntanya, els seus somnis juvenils i la seva relació familiar, els neguits de la professió i les ferides de la guerra, la renúncia a una aspiració artística i, en especial, la seva història d’amor amb l'Elvira. 

La novel·la ofereix una mirada sobre una època, des dels anys 30 del segle XX a la dècada dels 70, i en especial sobre l'efecte que els fets polítics importants imprimeixen en els joves i en el seu futur. "La història s'explica sobre un paisatge propi", on es narra com es vivia en aquell temps.

L'autora de la novel·la 'A l'amic escocès', Maria Barbal, amb el seu nou llibre, el 21 de gener del 2019 (horitzontal).
(Foto: Pere Francesch)
 

Barbal ha explicat que les novel·les poden tenir un impuls que ve de llocs diferents i en aquest cas, ha assegurat, també ha estat així. L'escriptora partia d'unes notes preses per una persona que va viure la Guerra Civil. Feia més de 20 anys que Barbal les tenia, però al posar-se a escriure, li era difícil trobar la història que hi havia darrere les notes perquè eren "records, sensacions, comentaris de llibres i esborranys de cartes". Va arribar un moment però que va obtenir les cartes que havia escrit aquesta persona a la seva enamorada i aquí va descobrir que la història tenia un altre caire; hi havia una evolució interessant de la parella i li va semblar que "hi havia un trajecte per arribar a una novel·la". 

Una amistat breu que neix en circumstàncies especials pot tenir una intensitat molt profunda i durar tota la vida. 

Per altra banda, l'escriptora tenia molt interès des del primer moment en explicar la història d'una amistat entre dos homes que es troben durant la Guerra Civil en un hospital. "Hi havia un punt argumental que m'interessava perquè hi havia la ramificació d'algú que ve per idealisme i fugint de la seva història familiar i es troba amb un altre que l'obliguen a anar a la guerra". D'aquí sorgeix una forta amistat. Barbal ha assegurat que una amistat breu que neix en circumstàncies especials pot tenir una intensitat molt profunda i durar tota la vida. 

Maria Barbal ha destacat que els dos protagonistes són "bastant diferents, gairebé contraposats". Per una banda, en Benet és "reflexiu, té en compte els altres, és bastant tímid i té profunditat perquè li agrada millorar intel·lectualment i és capaç de renunciar al seu projecte de vida pels altres". Per altra, en George, és tot "el contrari" perquè és espontani, directe, obert i fogós. Ell "ha viscut un trauma perquè han mort molts dels seus companys i està rabiós". 

La novel·la s'escriu en un context de guerra. Segons l'autora, una guerra afectava molt la societat i especialment als perdedors i a la gent humil i quan aquesta s'acabava, les famílies havien de tirar endavant, des del punt de vista econòmic, com podien.

La novel·la s'escriu en un context de guerra. Segons l'autora, una guerra afectava molt la societat i especialment als perdedors i a la gent humil i quan aquesta s'acabava, les famílies havien de tirar endavant, des del punt de vista econòmic, com podien. Ha explicat que hi ha casos terribles com una noia que s'havia de casar amb un soldat i aquest no va tornar de la guerra i la seva família la va obligar igualment a casar-se per conveniència. "És una època en la que moltes persones se sacrifiquen pels seus pares i la seva situació". Barbal ha manifestat que "una guerra deixa una cua de dolor que es transmet generació rere generació". 

De fet, a l'escriptora li interessava la història d'en Benet perquè "la veia molt igual a la de tants altres": el protagonista dona petits passos i aquests, al llarg de la vida, sumen un gran pas. "Aquest és l'atractiu més gran de la novel·la al costat de l'amistat" amb en George, que és el seu contrapunt, i "la bellesa del retrobament", ha afegit. 
 

'Pedra de tartera'
Ja fa més de 30 anys de la publicació de la seva exitosa novel·la 'Pedra de tartera'. Ha recordat que en aquell moment, com a primer llibre, no es va plantejar grans coses, va escriure d'una manera "molt espontània" una història i no es va preocupar amb quina persona ho explicava o perquè ho feia. A 'Pedra de tartera' no hi havia tant raonament com a 'L'amic escocès'. "He perdut espontaneïtat i he guanyat en dir què explico primer i quina veu em va millor per fer-ho". 

L'entorn, el paisatge, és protagonista més de la novel·la. Barbal és de Tremp i ha reconegut que coneix bastant bé les dues comarques del Pallars, el llenguatge i les seves costums; això li ha servit molt per escriure la novel·la. 

L'autora 
Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la 'Pedra de tartera', premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, que també integren 'Mel i metzines' (1990) i 'Càmfora' (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novel·lista també comprèn els títols 'Escrivia cartes al cel' (1996), 'Carrer Bolívia' (1999), 'Bella edat' (2003), 'País íntim' (Premi Prudenci Bertrana 2005) i 'Emma' (2008). També ha publicat les narracions 'La mort de Teresa' (1986), 'Ulleres de sol' (1994), 'La pressa del temps' (2009) i 'Cada dia penso en tu' (2011). L’any 2014 va publicar la seva darrera novel·la, 'En la pell de l'altre'.

Comentarios