L'escriptora pallaresa Maria Barbal ha destacat aquest dijous que Òmnium Cultural, que compleix 60 anys, continua sent avui dia una entitat "necessària". Així, ha dit que amb el 53è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que ha rebut a l'Espai Cultural La Lira de Tremp es veu "coronada" per una associació "que en un temps va ser com la conselleria de cultura i ensenyament juntes". El lliurament del guardó s'ha fet, per primer cop, fora de Barcelona i durant l'acte, el president de l'entitat, Jordi Cuixart, ha afirmat en un vídeo que mai acceptarà cap "renúncia" en temes de llengua i que una manera de defensar el català és "protegint-lo des de totes les institucions". A més, ha afegit que des de la societat civil ho seguiran "tornant a fer".
(Foto: L'escriptora Maria Barbal amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga a l'acte del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes /Marta Lluvich)
Barbal s'ha mostrat molt agraïda amb el reconeixement que ha tingut per part d'Òmnium Cultural i, en el seu discurs posterior a l'entrega del Premi d'Honor de l'entitat, ha dit que espera que el seu president, Jordi Cuixart, pugui ser present en l'acte de lliurament de les futures edicions d'aquest guardó. També ha parlat del vincle que ha tingut la seva vida i experiència personal en la seva obra i ha explicat que ha vist "l'escanyament" que ha patit durant anys la literatura catalana. En aquest sentit, s'ha sumat a l'alerta feta per diversos experts sobre la llengua, que afirmen que el català torna a estar en una situació "crítica".
Jordi Cuixart: "Noves veus fan remuntar la pedra de tartera amunt"
Mentre, en una intervenció per vídeo, Cuixart ha donat l'enhorabona a Barbal pel premi i ha explicat que el darrer dia que tots dos es van veure li va lloar que "lluny de conformismes", optés per llençar-se "a una llarga cadena d'aprenentatges". En aquest sentit, li ha dit que gràcies a la seva obra "noves veus fan remuntar la pedra de tartera (la seva primera novel·la) amunt" i que celebrar el lliurament del premi a Tremp és també "una declaració d'intencions per repensar-ho tot". El president d'Òmnium ha lamentat no poder ser present a l'acte però ha dit que no sent "frustració", sinó que pensa en "tota l'esperança dels dies
(Foto: L'esccriptora Maria Barbal amb les companyes de tota la vida de Tremp que l'han volgut acompanyar a l'entrega del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes /Marta Lluvich)
Cuixart ha volgut llençar un missatge en defensa de la llengua, precisament en la mateixa setmana que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat el Govern a facilitar els enunciats dels exàmens de selectivitat en català, castellà i aranès d'acord amb una demanda presentada per l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya. En aquest sentit, ha ressaltat que "exercir els drets fonamentals és la millor manera de preservar-los" i que el "dret de la paraula no hi entén, de por ni de perdó".
Albert Villaró: "La Maria ha portat el seu món arreu, per a disgust dels falsos cosmopolites de panot, pleta i caldereta"
El president d'Òmnium també ha dit que la cultura fa "comunitat" i ha afirmat: "No hi ha injustícia, presó o xantatge que pugui doblegar la voluntat de ser d'un poble". Al final de la seva intervenció ha volgut servir-se del pallarès per acomiadar-se donant molts "potxons" a tots els assistents a l'acte. Després de les paraules de Jordi Cuixart.
La glossa d'Albert Villaró
L'escriptor pirinenc, Albert Villaró, ha glossat l'obra de Maria Barbal: "La Maria ha portat el seu món arreu, per a disgust dels falsos cosmopolites de panot, pleta i caldereta", ha dit, abans de recordar com es va titllar de "rural, com si fos la tinya", la seva literatura. “Aquesta és la grandesa de l’obra de la Maria: la construcció quirúrgica dels personatges, sempre en conflicte amb el seu entorn i que han de suportar el pes -de vegades obsessiu- de la família, l’escarràs d’un bagatge genealògic que no es pot controlar i de les lleis no escrites de la tradició”. Villaró ha posat en valor els paisatges evocats per Barbal, “els seus protagonistes”, “encarnats amb un llenguatge tan contingut com expressiu, un estil implacable que toca de peus a terra”. “No ens en sobra res, i res no hi falta”, diu l’historiador i novelista de la Seu d'Urgell, “és el triomf de la veritat forjada amb les mentides honestes de l’escriptor que és conscient de la seva responsabilitat”.
Per la seva banda, el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, ha afegit que només amb una Catalunya independent s'aconseguirà un país "just, cohesionat i culte" i que, en cas contrari, es produirà una "lenta desaparició com a nació". Finalment, ha conclòs que la voluntat és que "ningú se senti més amuntegat com una pedra de tartera".
(Foto: Maria Barbal amb el premi Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i ovacionada pel públic / Marta Lluvich)
Mauri també ha recordat que l'ús social del català continua en retrocés i que "la seva presència a les pantalles és residual". Per aquest motiu, ha demanat als representants polítics de la Generalitat assistents a l'acte que tirin endavant un model audiovisual fort com a via per "blindar-se" davant una situació, ha remarcat, "d'emergència lingüística". El vicepresident d'Òmnium també ha lamentat que tant la llengua com el model d'escola catalana continuïn rebent "atacs" i ha lloat la tasca de Barbal com a mestra que, segons ha recalcat, va aconseguir que en moltes cases com la seva es parlés en català.
Òmnium entrega cada any el Premi d'Honor a persones que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. D'entre els assistents a l'acte, que ha arrencat amb un espectacle en homenatge a l'escriptora, hi havia el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Barbal també ha estat acompanyada per amics d'infància de Tremp i els veïns li han agraït que hagi escollit aquesta localitat per rebre el guardó.
El jurat valora el rerefons realista de les seves novel·les
El jurat ha valorat la visió crítica del món rural del Pallars, on va néixer Barbal, i de la decadència de la societat agrària que relata l'autora en les seves obres de ficció. Així, destaca que en la seva trajectòria ha anat traçant un recorregut per la història del país, fent una crònica del temps que li ha tocat viure i aportant la seva visió personal. També es posa èmfasi en el fons autobiogràfic dels seus primers llibres, la profunditat psicològica i la riquesa del món interior dels personatges per concloure que, a través de l'escriptura, ha creat un espai literari i una veu pròpia.
(Foto: Maria Barbal al Teatre la Lira de Tremp /OMNIUM CULTURAL)
Pel que fa als membres del jurat, són el narrador i dramaturg, Marc Artigau; la doctora en Filosofia i professora de la Universitat de Barcelona, Fina Birulés; la dramaturga, directora de teatre i guionista, Marta Buchaca; la gestora cultural, Judit Carrera; el biòleg, escriptor i periodista, Martí Domínguez; la doctora en Filologia Catalana i crítica literària, Lluïsa Julià; la catedràtica de lingüística catalana de la Universitat de Barcelona, Maria Rosa Lloret; el sociolingüista, cantautor i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Isidor Marí; i el gestor i productor teatral, Salvador Sunyer.
Barbal, una trajectòria amb una extensa obra
Barbal va néixer a Tremp l'any 1949, filla d'un lector entusiasta. Als anys 70, després d'aprendre la llengua catalana de forma autodidacta, va ser professora d'Òmnium Cultural, on va coincidir amb la poeta Maria Mercè Marçal. Posteriorment, al 1978, aconsegueix plaça de mestra de secundària després de superar unes oposicions i dos anys més tard comença a treballar a l'Institut Joan Maragall de Barcelona, on s'hi està vint anys. És en aquesta època quan escriu 'Pedra de tartera', guardonada amb el Premi Joaquim Ruyra i publicada l'any 1985, i comença la seva trajectòria com a escriptora.
L'emblemàtica novel·la s'ha adaptat en diverses ocasions al teatre i ha estat està traduïda a una quinzena de llengües, entre les quals, el castellà, l'italià, el suec, l'alemany i l'hebreu. Barbal compta amb una extensa obra formada per novel·les, contes, articles a premsa i participacions en obres col·lectives, entre d’altres. L'escriptora, considerada una de les novel·listes més destacades de la literatura catalana contemporània, ha estat guardonada amb el Premi Nacional de la Literatura Catalana i el de la Crítica Serra d’Or al 1993, el Prudenci Bertrana (2005), el Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana (2009) i la Creu de Sant Jordi, que se li va atorgar l'any 2011. Enguany també ha guanyat el 53è Premi Josep Pla per 'Tàndem'.
