El Govern de la Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi al Consell Cultural de les Valls d’Àneu

El guardó se suma al Premis Nacional de Cultura i al Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla i és un reconeixement als 34 anys al servei de la cultura pirinenca.

ferran-ferran
photo_camera Ferran Rella. President de Consell Cultural de les Valls d’Àneu.

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha concedit al Consell Cultural de les Valls d’Àneu la Creu de Sant Jordi 2016 en reconeixement als 34 anys en defensa de la seva identitat en el pla cívic i cultural. A aquest màxim reconeixement, que s’atorgarà el proper dimarts 26 d’abril a Barcelona, se n’hi sumen altres com els Premis Nacionals de Cultura amb què ha estat reconeguda l’entitat els anys 1991 i 1994 (primer al Consell i després a l’Ecomuseu) així com el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla a Ferran Rella, el seu president, en reconeixement a la seva tasca al capdavant de l’entitat.

La tasca desplegada pel Consell des del 1983, gràcies a la tenaç implicació del socis-col·laboradors i el suport dels municipis de les Valls d’Àneu, s’ha centrat en la recuperació, conservació, difusió i restitució del patrimoni cultural aneuenc i pirinenc. Objectius que juntament amb el recobrament de l’autoestima per a una terra amb identitat geogràfica i personalitat històrica, s’ha materialitzat en nombroses activitats escampades al llarg de tots aquests 34 anys i també en múltiples actuacions patrimonials (Arxiu Històric, Camp d’Aprenentatge, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Dansàneu (que aquest any commemora el seu 25è aniversari), Trobades d’escriptors al Pirineu, Arxiu d’Imatge, entre moltes altres relacionades amb el patrimoni lingüístic, escènic, turístic, arqueològic, popular, artístic, arquitectònic, onomàstic audiovisual) i de difusió (Revistes Àrnica i Nabius, Quaderns del Consell, Arxiu d’Imatges, Línia Consell…).

Aquests i, sobretot, el pòsit humà esmerçat a predicar l’alt valor de la cultura com a reflex del nivell educatiu d’una societat, són els elements que han permès distingir la nostra associació. Felicitats, doncs, a tothom per saber comprendre que només els pobles que atenen el patrimoni cultural i natural són els més avançats i perquè no s’estima una terra perquè sigui gran o xica, sinó perquè és la nostra.
 
ACCIONS REALITZADES ENTORN DEL PATRIMONI I DE LA DIFUSIÓ CULTURAL (1983-2016)

  • Patrimoni documental. Creació de l’Arxiu històric de els Valls d’Àneu (1985)
  • Patrimoni escènic. Creació de teixit teatral. Grups escolars Xirinola (1984) i Mainadeta (1987)i també dels Grup Escènic d’Àneu (1986) i del Grup Xants (2012).
  • Patrimoni natural. Creació de l’Escola de Natura de les Valls d’Àneu (1987) que esdevindrà el Camp d’Aprenentatge (1991)
  • Patrimoni heràldic i vexil·lològic. Creeació dels escuts municipals dels Minicipis aneuencs (1995)
  • Patrimoni turístic. Edició dels primers fulletons turístics de ls Valls d’Àneu (1986 i 1991). Del joc: Un prodigiós viatge per les Valls d’Àneu(1988) i del llibre Itineraris turístics per les Valls d’Àneu(1988)
  • Patrimoni literari. Realització de les Trobades d’escriptors al Pirineu (1994-2011) 18 edicions.. Les Trobades han permès passejar-hi dos-cents escirptor i ha produït llibres corals (18), traduccions (6), antologies (7), revista TEP (8), dossiers inclosos en la revista Àrnica (5) i influències diverses en altres publicacions (11 llibres).
  • Patrimoni arqueològic.Recuperació del Conjunt arqueològic de València d’Àneu (1990-2015).
  • Patrimoni popular. Consolidació de diverses festes de la cultura populars (Les Falles d’Isil (1991), Pujada al Port de Salau (1990), els armats i Veïnats d’Esterri d’Àneu. El Dansàneu (1992), Els miracles de Santa Maria de Pep Coll i Cisco Farràs.
  • Patrimoni etnològic. Creació de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (1987).
  • Patrimoni artístic. Recuperació dels retaules gòtic de Son (1991); el  popular de Santa Caterina de Jou (1993), el renaixentista de San Pere de Sorpe(1995) i talles romàniques de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu (1993) i Sant Pere de Sorpe (1995).
  • Patrimoni arquitectònic. Recuperació i consolidació de diverses esglésies de les Vall, especialment la de Santa Maria d’Àneu després de l’incendi del 1986.
  • Patrimoni onomàstic. Treball de camp exhaustiu sobre el patrimoni toponímic de les Valls d’Àneu (1995). Edició del llibre De Marimanya al cargol. inventari toponímic de les Valls d’Àneu (1996). L’any 2016 apareixerà el segon volum, explicatiu, de la toponímia aneuenca.
  • Patrimoni audiovisual. Creació de l’Arxiu d’Imatges (2000) que aplega deu mil negatius totalment digitalitzats. El Consell Cultural ha produït i col·laborat també en l’edició de material audiovisual divers (Casa Endins.Casa Gassia cap de l’Ecomuseu de els Valls d’ÀneuEl món de la fusta a les Valls d’ÀneuDansàneu, vint anys de dansa a les Valls d’ÀneuLes Trobades d’escriptors al Pirineu i els Miracles de Santa Maria d’Àneu. Consell Cultural de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu. (2013).
  • Patrimoni de la memòria històrica. Recuperació de la memòria històrica del darrer comte de Pallars Hug Roger III amb la publicacióSenyor en les muntanyes (2002) i a través de nombroses iniciatives (celebració del cinc-cents aniversari de la seua mort a Xàtiva, publicacions diverses – llibres (8), còmics (2), revistes (2) nombrosos articles, i representacions teatrals).
  • Patrimoni musical. Participació en la creació del Festival de Música Antiga del Pirineus (2010).
  • Difusió. S’ha desplegat una intensa tasca divulgativa d’edició propi i en col·laboració. El Consell ha creat cinc col·leccions pròpies – Quaderns del Consell (7 volums); Petits Quadern (5 volums); Arxiu d’Imatges (5 volums); Línia Consell (2 volums)- i el Quaderns de l’Ecomuseu-1993- (3 volums). Ha propiciat nombroses publicacions en col·laboració (70). També ha editat la Revista Àrnica (1990-2003) de cultura pirinenca- 60 números), guanyadora del premi Tassis Torrent a la millor publicació catalana en la modalitat de premsa local (2000). Actualment edita la Revista Nabius (2004) de la qual se n’han editat fins ara 12 números.
  • Distincions. Aquesta tasca desplegada pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu que ha depassat ja la trentena d’anys (aquest 2015 ha complert trenta-dos anys de servei a la Cultura catalana i pirinenca) han estat reconegudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en atorgar-los per dues vegades el Premi Nacional de Cultura Popular. L’any 1991 el rebia el Consell Cultural i el 1994 l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. El 2016 Ferran Rella, president del Consell Cultural, rebia elXXXIII Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Carulla com a president del Consell Cultural, en reconeixement a la tasca de l’entitat.