Exposició d’homenatge a Prudenci i Aurora Bertrana

La Biblioteca Comunal Universitària (BCU) acull des d’avui i fins al 5 de gener l’exposició itinerant d’homenatge a Prudenci i Aurora Bertrana, una mostra de petit format realitzada per la Institució de les Lletres Catalanes amb motiu de la doble efemèride dels 150 i 125 anys del naixement d’aquests autors

cartell expo bertrana bcu 2017
photo_camera El cartell de la mostra

La Universitat d’Andorra (UdA) i el Comú de Sant Julià de Lòria s’adhereixen així a la commemoració de l’Any Bertrana, amb la intenció d’acostar a la societat andorrana la vida i obra de dues figures singulars, pare i filla, que van marcar la cultura i la literatura en llengua catalana del segle XX. A la doble exposició es poden trobar plafons explicatius que resumeixen unes trajectòries vitals i literàries ben diferenciades però alhora complementàries, amb un comú denominador: la gran càrrega autobiogràfica.

Prudenci Bertrana. L'ideari bàrbar

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941). Escriptor, pintor, director de revistes i diaris. El 1906 publica Josafat, obra reconeguda unànimement com una peça cabdal de la literatura contemporània en català. En la seva faceta d’il·lustrador, va publicar diversos paisatges d’Andorra dibuixats l’any 1929 durant un dels seus estiuejos familiars al Pirineu. De la seva obra, cal destacar-ne el modernisme, la contraposició entre la genuïnitat de la vida rural i l’ofec de la ciutat, la profusió de vocabulari extret de la parla viva i el binomi pintura-literatura.

Aurora Bertrana. El virus de l'aventura

Aurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1974). Músic, escriptora, viatgera, periodista i política, és una autora excepcional dins la literatura catalana, que va saber transmetre la singularitat dels seus viatges exòtics i l’experiència humanitària a la II Guerra Mundial. Entre el 1946 i el 1948 va viure a Prada de Conflent, des d’on es desplaçà a Andorra per reunir-se amb la seva mare i la seva tia aleshores residents al país. En la seva obra destaquen el cosmopolitisme, la literatura de viatges, la ruptura amb els motlles de gènere i el binomi música-literatura.