Petit Pirineu

Roser Pubill: "Ens feia il·lusió reivindicar el paper de les dones sàvies, sovint anomenades bruixes"

La Roser Pubill és, juntament amb Joan Soler, l'autora del conte La bruixa Cadinella i el ball cerdà, el nº 12 de la col·lecció Petit Pirineu. L'obra, il·lustrada per la Mercè Garcia, es presenta aquest diumenge 3 de setembre a la 1 del migdia a la Fira del Llibre del Pirineu d'Organyà

Foto Roser Article
photo_camera Roser Pubill amb el seu llibre "La bruixa Cadinella i el ball cerdà"

Com va néixer la idea d’escriure aquest llibre entre dues persones? Treballar a quatre mans amb en Joan Soler ve de molt enllà. Ja fa temps que publiquem coses plegats, però mai havia estat un conte.

Per què les protagonistes són bruixes? Perquè em fascinen, i també estic fascinada per la Seu. Així vam ajuntar dos objectius: un homenatge a la Seu i a les bruixes, sobretot a les bruixes bones.

D’on ve l’interès per les bruixes? D’un llibre escrit conjuntament amb en Joan Soler, Les bruixes es pentinen, on ens vam enamorar de la injustícia que històricament va portar persecució i mort a moltes dones a les que anomenaven bruixes.

La figura de bruixa que es mostra en aquest conte és bastant oposada a la que sempre se’ns ha venut; què és per vostè una bruixa? Justament pel que acabo de dir, ens feia il·lusió reivindicar el paper de les dones sàvies, sovint anomenades bruixes, de les que només es mostra el perfil més malèfic.

Creu que segueixen existint les bruixes, avui en dia, o són només històries per fer por als nens i nenes? Crec que les malèfiques només serveixen pels contes i per fer por als nens. En canvi, les bruixes bones les podem trobar arreu cuidant del seu voltant.

Havia escrit abans algun conte infantil? No, mai havia escrit un conte infantil. Sempre he treballat en obres enciclopèdiques d’alta divulgació i per a mi ha estat un repte que espero continuar.

A quina franja d’edat aconsellaria llegir-lo? A totes les franges d’edat: als nens pel valor pedagògic d’ajudar a qui ho necessita i pels grans pels magnífics dibuixos de la Seu d’Urgell.

Com creu que n’és, d’exigent, el públic infantil? En ser el primer conte em costa imaginar el ressò que pot tenir en els nens. Ara, com que els nens són uns devoradors de contes, suposo que saben distingir immediatament un conte que els sedueix d’un que no els agrada.

Quin paper diria que juguen les il·lustracions en contes així? En tots els contes infantils els dibuixos són fonamentals. És el primer contacte que tenen amb el llibre i, si no els agrada, difícilment el repetiran. Crec que fins i tot és més important que la història.

Els personatges estan basats en persones reals? Sí, tota la història del conte és basada en records familiars reals.

Quins records conserva dels anys viscuts a la Seu? Hi vaig viure els meus primers 18 anys, el temps de formació d’infant a adult i, per tant, totes les vivències que m’han acompanyat al llarg de la vida procedeixen d’aquells anys. Des d’aleshores sempre que he tornat a la Seu, cada any, he reviscut aquella època.

Ha ballat mai el ball cerdà? No, jo era d’una colla sardanista, els Estels del Cadí, i per tant per la festa major ballàvem sardanes. La meva filla, i altres membres de la meva família, sí que l’han ballat molts anys i jo n’he estat espectadora curiosa.

I per últim, com ha estat rebuda aquesta història per part dels infants i no tan infants de la nostra ciutat? M’ha sorprès que allò que era un homenatge a la Seu i a les relacions familiars hagi estat compartit per les moltes persones que l’han descobert. Ha estat gratificant viure-ho plegats.