21.11.2018 |
Viure als Pirineus

FILOLOGIA

La Biblioteca de Sort presenta el Diccionari etnogràfic pallarès, d’Isaac Beà

L’autor no tan sols defineix els mots pallaresos sinó que n’ofereix exemples d’ús, a través de fragments extrets d’entrevistes amb veïns i veïnes del Pallars. El diccionari està il·lustrat amb dibuixos de l'artista pallarès, Sebastià Jordà

Isaac Beà a l'acte de presentació/Biblioteca Pública de Sort
Isaac Beà a l'acte de presentació/Biblioteca Pública de Sort
La Biblioteca de Sort presenta el Diccionari etnogràfic pallarès, d’Isaac Beà

Tot i el temps tardorenc la Biblioteca Pública de Sort es va omplir el passat 27 d’octubre, per donar la benvinguda a Isaac Beà, autor del Diccionari etnogràfic pallarès que, amb il·lustracions de Sebastià Jordà, ha publicat recentment Pagès Editors.

Diccionari

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sort, Pere Bàscones, va introduïr l’acte evocant les paraules de Ramon Sistac al pròleg del llibre, on es refereix al dialecte pallarès com l’ànima d’un poble i un dels trets més importants que el singularitzen com a territori, les “lloses del llosat” del que vol dir ser pallarès.

L’autor, Isaac Beà, va explicar la gènesi del llibre referint-se en primer lloc al Projecte Aixalda, impulsat l’any 2006 per l’Oficina de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu (UdL) i que, amb més de 200 entrevistes a veïns del Pallars Sobirà i la Vall Fosca va fer una molt important tasca de recollida lexicològica i transcripció. Posteriorment, la seva tesi El parlar del Pallars Sobirà i la Vall Fosca va guanyar el Premi Internacional de Recerca Filològica Joan Solà i a instància de l’editor Ramon Badia de Pagès Editors es va reformular per donar llum a aquest diccionari etnogràfic, és a dir, una eina de fixació del lèxic pallarès alhora que estudi de la seva societat i cultura.

Així, segons va dir Isaac Beà, de les més de 500 pàgines i centenars de paraules que composaven el text original es van triar aquelles que permeten dibuixar i posar en relleu el context en què es van originar, una manera de veure i entendre el món pròpia de la cultura pallaresa, gràcies als fragments de transcripcions de les entrevistes que dónen veu als pallaresos i permeten entreveure petites històries pirinenques alhora que fan referència a eines i costums que sovint s’han perdut.

Cada paraula de les incloses en el llibre va acompanyada, doncs, de la seva accepció o accepcions, i pel que fa als textos que les acompanyen s’ha anat amb compte de trobar el punt intermig entre una transcripció fonètica literal i el respecte a l’ortografia normativa, tot plegat recolzat en les il·lustracions del dibuixant ribagorçà Sebastià Jordà, que destaca per les elegants introduccions a cada lletra de l’alfabet emulant tot sovint la forja del ferro pirinenca.

Els assistents a l’acte hi van participatr aportant anècdotes sobre la seva relació amb el pallarès, com ara en el cas de les persones que van venir a viure i treballar al Pallars quan encara aquesta llengua era ben viva i sentien expressions que els eren desconegudes, o bé comentant paraules concretes del Diccionari etnogràfic i recitant el text final del llibre, en què un veí d’Isil rememora la duresa de la vida de les dones en aquestes valls en temps antics, sotmeses al jou dels seus marits.

A més, les diferents aportacions de l’autor i el públic van permetre debatre sobre la pervivència del pallarès tot fent referència a iniciatives com les que desenvolupa l’Associació Cambuleta en la seva conservació i difusió, com és ara la recent edició del llibre-disc Cançons en pallarès.

Comentarios