LES NOSTRES ENTITATS (2)

Consell Cultural de les Valls d'Àneu

L'any 2016, la Generalitat de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi al Consell Cultural de les Valls d’Àneu, en reconeixement "al seu treball de recuperació, conservació, restitució i difusió del patrimoni cultural d’aquesta subcomarca del Pallars Sobirà, ben delimitada geogràficament i amb una personalitat històrica acusada".

Arxiu Imatges CCVA
photo_camera Arxiu Imatges Consell Cultural de les Valls d'Àneu

La creació del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, l’any 1983, s’emmarca en el context d’augment, a Europa, des de la dècada dels vuitanta, de les perspectives de desenvolupament i promoció dels béns culturals. La iniciativa parteix, doncs, d’expectatives i experiències desplegades a diversos països europeus que troben, en l’espai aneuenc, terreny propici per a progressar. Aquesta subcomarca del Pallars Sobirà, amb identitat geogràfica i personalitat històrica pròpia, sofrí del 1936 ençà l’enorme trasbals social que suposà la guerra, una trista i lamentable recessió demogràfica —un degoteig constant, creixement negatiu fins als vuitanta— que delmà progressivament l’empenta humana dels pobles, completada per una esborronadora manca de serveis. Els anys setanta, la fusió administrativa del municipis aneuencs sembla encarar certerament els camins d’una qualitat necessària de vida per a aquesta zona muntanyenca: es progressa en l’àmbit docent, se solucionen poc a poc els dèficits en matèria de comunicacions, milloren subtancialment els serveis sanitaris. Any rere any, el turisme com a base econòmica ha anat desplaçant la tradicional economia agrícola i ramadera que amb l’entrada a la CEE va perdent força. És justament dins aquesta estructura que se superposa el projecte del Consell Cultural amb l’objectiu de potenciar i dinamitzar la terra d’Àneu, d’incidir-hi social i econòmicament.

Des de la seua creació, el Consell ha actuat com un vertader centre de gestió cultural tot dividint l’actuació en dues etapes complementàries: 1983-86, naixement, estructuració, definició legal i primeres activitats de difusió: jornades i actuacions d’animació sòcio-cultural diverses; 1986-endavant, consolidadió i creació dels projectes culturals entorn del patrimoni: documental, natural, etnològic, arquitectònic, arqueològic i popular. El resultat d’aquesta política cultural, que s’ha vist amplament recolzada des de la base popular i els municipis aneuencs, ha afavorit la creació de llocs de treball. Aquesta tasca de dinamització cultural s’ha vist reconeguda doblement amb la concessió del Premi Nacional de Cultura Popular, el 1991 per al Consell Cultural i el 1994 per a l’Ecomuseu. Entre les diverses infrastructures i fites culturals, ha propiciat la creació de l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu el 1985, l’Escola de Natura de les Valls d’Àneu, el 1987, L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu el 1988, Dansàneu, el 1991, Les Trobades d’Escriptors el 1994.

Ferran Rella

(Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d'Àneu)

Les actuacions del Consell s’han adreçat també a d’altres àmbits culturals: patrimoni popular com la festa dels Veïnats d’Esterri o la de les Falles d’Isil per les quals va aconseguir, de la Generalitat de Catalunya, el reconeixement com a Festa d’Interès Nacional, l’única de les terres de Ponent; patrimoni arquitectònic, recuperació de l’espadanya de Sant Joan d’Isil o l’adequació interior i exterior de santa Maria d’Àneu; patrimoni artístic i mobiliar: la recuperació dels retaules de Son, Jou, Sorpe i la talles romàniques de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu i de Sant Pere de Sorpe; patrimoni arqueològic: la descoberta de la necròplis d’Alós i, especialment, els treball de recuperació del Conjunt arqueològic de València d’Àneu.

L’any 1986, el Consell coordina els tràmits per a l’obtenció dels escuts heràldics dels municipis aneuencs aprovats pels consistoris que també consensuarien la proposta del Consell per a l’escut i bandera d’Àneu. Malgrat ésser, les valls d’Àneu, una unitat geogràfica i que fins a les darreries del segle XVIII mantindria la seua estructura política i eclesiàstica, mai no havia comptat amb escut i bandera pròpia.

L’any 1990 s’encetaven les activitats de difusió pròpies amb la publicació de la revistaÀrnica, els Quaderns del Consell i de l‘Ecomuseu, els Petits Quaderns del Consell i la Memòria fotogràfica de les falles d’Isil, de Pere Català Roca. El Consell ha col·laborat també en publicacions diverses adscrites a les activitats desplegades: els cinc volums de les Trobades d’Escriptors al Pirineu; les Respostes de les valls d’Àneu al qüestionari de Zamora.

Arxiu Històric de les Valls d'Àneu

L’entitat neix el 1985 amb l’objectiu de recuperar, conservar i difondre la documentació històrica dispersa en els municipis anuencs. Ubicat en l’edifici de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu que en té la tutela. Constituí, llavors, la primera infrastructura arxivística del Pallars i s’incorporà a la xarxa d’arxius de la Generalitat. Actualment depèn orgànicament de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, inaugurat l’abril del 1995. Aplega, en els seus fons, una tipologia documental variada —municipal, eclesiàstica i notarial— dels segles XVI al XX, pertanyent als arxius municipals d’Alt Àneu (Seccions Isil, Alós, Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre, Borén i València); d’Esterri; de la Guingueta d’Àneu (Seccions Escaló, Escart, Estaron, Jou, La Guingueta, Dorve, Berrós Jussà i Sobirà, Unarre, Llavorre, Gavàs, Cerbi, Burgo I Escalarre. Conté, a més, els Processos de Batllia del segle XVIII i el facsímil fotogràfic del Llibre dels Privilegis i Ordinacions del segle XIV.

Llibre de costums i ordinacions de les valls d'Àneu

Camp d'Aprenentatge Valls d'Àneu

L’any 1987 neix l’Escola de Natura amb el propòsit de donar a conèixer el patrimoni natural de les valls d’Àneu als alumnes de Catalunya, a través de l’educació ambiental. El Curs 89-90, passa a formar part de la xarxa de Camps d’Aprenentatge del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Casa Gasia

Ecomuseu de les Valls d'Àneu

Aquest ambiciós projecte, avui realitat, concebut inicialment per Ferran Rella i Cisco Farràs i adequat, més endavant, per Llorenç Prats supera l’àmbit de la museologia tradicional. És un museu de l’home emmarcat en el seu entorn. Permet relacionar elements monumentals, naturals, etnogràfics amb el paisatge dins del qual s’inscriuen, de recuperar formes de vida aneuenca i de resituar els objectes en el seu lloc d’origen per tal d’explicar l’organització de la vida a les valls d’Àneu. Bàsicament conté tres elements essencials: Casa Gassia d’Esterri d’Àneu, cap de l’Ecomuseu. Una casa aneuenca del segle XVIII; uns radials, espais testimonis: l’asserradora d’Alós, el conjunt monumental de Son…i tot un seguit d’itineraris, lligams indispensables per tal de transmetre al viatger un criteri global d’interpretació de l’espai aneuenc.

Ecomuseu

Dansàneu

Dansàneu 2

(Dansàneu/Joan Blanco)

Dansàneu. Mercat Festiu de les cultures del Pirineu va néixer l’any 1992 de la mà del Consell Cultural de les Valls d’Àneu i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És, avui, un projecte viu i dinàmic, plenament consolidat que situa el territori de les Valls d’Àneu, a la capçalera del Pallars Sobirà, com el centre de la dansa d’arrels populars a Catalunya. Es tracta d’una aposta cultural panpirinenca que, amb la dansa com a eix vertebrador, incorpora els atractius de disciplines artístiques, culturals, socials i econòmiques ja presents en el territori i que atorguen valor afegit al propi concepte de festival estiuenc.

Creu de Sant Jordi

Creu de Sant Jordi 2016

L'any 2016, la Generalitat de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi al Consell Cultural de les Valls d’Àneu, en reconeixement "al seu treball de recuperació, conservació, restitució i difusió del patrimoni cultural d’aquesta subcomarca del Pallars Sobirà, ben delimitada geogràficament i amb una personalitat històrica acusada". 

Més a Associacions