16.05.2021 |
Viure als Pirineus

Cent anys de l'orgue de la catedral de la Seu d'Urgell

Enguany celebrem el centenari del nostre orgue romàntic de la catedral de la Seu d'Urgell, que fou construït per l’acreditat orguener de Barcelona, Lope Alberdi. És el cinquè dels orgues coneguts, existents a la catedral. Una crònica de mossèn Jordi Miquel.
Imatge de l'orgue de la catedral de la Seu d'Urgell.
Cent anys de l'orgue de la catedral de la Seu d'Urgell

El primer orgue era renaixentista fabricat per Ermenter Brocà, l’any 1495. El segon, igualment renaixentista del 1544, fou obra de Fermí Granollers, sota l'impuls de les reformes litúrgiques i musicals de Joan Brudieu (1520-1591). El tercer era barroc i fou realitzat per fra Antoni Llorens, franciscà, el 1610. El quart, també barroc, fou obra de Antoni Boscà Llorens, el 1742. El cinquè romàntic, l’actual, s’estrenà el 30 de setembre de 1920. El va construir l’orguener de Barcelona, Lope Alberdi Recalde (1869-1948). Aquests foren els orgues existents, segons s’acredita en els documents de l’Arxiu Capitular. Però, ja abans devia existir algun orgue anterior, perquè els documents del 1473 refereixen que un canonge, anomenat Joan, era el "sonador d’orgues" (l’organista).

L’adquisició de l’orgue actual s’enquadra en el conjunt de les obres de restauració de la nostra Catedral romànica, les quals es portaren a terme durant el primer quart del segle XX. Fou el Sr. Bisbe, el Dr. Joan Benlloch i Vivó (1907-1919), qui va confiar al prestigiós arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1957) aquesta magna obra de renovació de la nostra Catedral. El temple d’un romànic pur, iniciat en el temps del bisbe Sant Ot (s. XII), darrerament havia adquirit un aspecte neoclàssic, en tenir al seu interior les parets enguixades i la col·locació del cor dels canonges al centre de la nau central. Amb molt bon criteri, pretengueren treure aquell aspecte estilístic i afegit posterior i retornar al temple la seva bellesa primera i original. Per la qual cosa, hagueren d’escatar les parets i treure’n el guix encastat, i alhora retirar el cor canonical, traslladant-lo al presbiteri, entre altres obres a fer. Cal tenir present que l’orgue estava situat a l’entorn del cor dels canonges. Així hi havia l’orgue gran, a l’entrar a la dreta, i l’orgue menor estava situat a l’esquerra.

L’adquisició de l’orgue actual s’enquadra en el conjunt de les obres de restauració de la nostra Catedral romànica, les quals es portaren a terme durant el primer quart del segle XX.

Les obres de restauració començaren vers l’any 1913 i el bisbe, Dr. Benlloch, el 20 d’abril de 1919, el dia de Pasqua, oficià una solemne missa a la catedral i feu una festa posterior per a celebar el feliç acabament de les obres de restauració. Era, precisament, a les vetlles del seu trasllat a la nova seu de Burgos, de la qual havia estat nomenat com a titular. La festa serví també com a comiat.

Restaurada la catedral, hi mancava encara una peça molt important, com a coronament, l’orgue. S’havien tret els orgues existents al centre de la nau principal i s’havia de col·locar un nou orgue al damunt del cancell de l’entrada. L’orgue anterior d’Antoni Boscà ja feia temps que també necessitava una renovació o reparació important. És per això que el Capítol de la Catedral l’any 1919 decidí la construcció d’un orgue nou, de factura romàntica, propi de l’epoca, i el confià a l’orguener de Barcelona, Lope Alberdi.

Lope Alberdi Recalde neix al país Basc  el 1869 i es forma com a orguener, des dels 15 anys en el taller de l’orguener romàntic Aquilino Amezua, deixeble d’Arístide Cavaillé-Coll, iniciador del període romàntic de l’orgue. Va ser director de la fàbrica, quan Amezua marxà a Guipúscua el 1894. Sota la seva responsabilitat, ja construeix orgues tan importants, com el del Monestir de Montserrat, el 1896.

En l’any 1900 fundà la seva pròpia empresa i realitzà importants treballs des del 1902, al País Basc, Catalunya, Galícia en la Catedral de Santiago de Compostela, Filipines, Colòmbia i Costa Rica. Un total d’uns 200 instruments. I així, Alberdi es consolidà com un dels orgueners més destacats de la seva època a Espanya, important els avenços de l’orgueneria europea del moment.

El nostre orgue fou inaugurat el 30 de setembre de 1920, amb la benedicció del nou bisbe, Dr. Justí Guitart i Vilardebó. El concert inaugural fou ofert pel nostre gran organista, mossèn Enric Marfany i Bons (1871-1942) i pel fill de Lope Alberdi, Antoni Alberdi i Aguirrezábal (1893-1986), orguener, músic i important compositor d’obres per a piano i per a orgue.

Un comentari que hi va dedicar el Butlletí Oficial del Bisbat d’Urgell (15 octubre 1920, p. 216-217), diu:

                ‹‹Según los inteligentes, el instrumento inaugurado es de lo más perfeccionado en organería, puesto que en él se ha empleado un nuevo sistema que suple varillages, muelles etc., quedando sólo un reducido e inalterable mecanismo. Los registros van en forma de teclado, siendo movidos los fuelles por motor electrico. Distínguese por su sonoridad e imitación de los violines, violoncello, flauta, oboe, clarinete, voces humanas de un verismo sorprendente, resultando de una fuerza extraordinaria el gran Órgano. Tiene nuestro primer templo un Órgano completo y espléndido, en cuya construcción ha tenido un feliz acierto la Casa Lope Alberdi››.

Efectivament, si observem la tècnica del nostre orgue de la Catedral, podem dir que és un instrument d’un gran valor musicològic i patrimonial. Els registres són romàntics, amb imitació del violoncel, viola de gamba, violí, clarinet, oboè, veu humana, flauta. També va reutilitzar el “Lleno”,”Quincena” i “Corneta” de l’orgue anterior. A més el construeix amb les últimes innovacions tècniques del moment, entre les quals hi posà el motor elèctric, utilitzat des de finals del segle XIX.

Durant aquest temps no s’hi ha fet canvis que alteressin la seva factura original. Això comporta que la sonoritat sigui la mateixa, que en el moment de la seva construcció. A Catalunya, després de la guerra, han quedat pocs orgues d’Alberdi i els pocs que resten s’han anat reformant. El nostre no ha estat transformat i això li dóna un interès únic i històric.

Però amb el pas del temps el conjunt de la seva màquina ha sofert deterioraments i pèrdues importants, que de no intervenir-hi, acabarien per perdre l’instrument. Per això els tècnics ens aconsellen una restauració o reparació total de l’aparell. Es tracta, en definitiva, d’un orgue de gran valor musicològic i es un bé patrimonial de valor, que cal preservar i conservar bé.

És per aquest motiu, que en aquest any que celebrem el centenari de l’orgue i després que també s’han completat ja amb èxit les obres de la recent restauració del temple, el Capítol Catedral ha pres la determinació de restaurar el nostre orgue i retornar-lo al seu estat primitiu i originari.      

Cent anys de l'orgue de la catedral de la Seu d'Urgell
Comentarios