Cultura

Casamayor: "Treballo les històries per aconseguir que siguin viatges que es puguin compartir"

L’Alberto Casamayor va néixer a Barcelona. Va créixer en un petit pis del barri de Gràcia; allà passava moltes hores en la seva habitació, envoltat de còmics que el feien somiar amb històries plenes de màgia i aventura. Des de fa uns anys, viu al Pirineu, un lloc molt semblant als móns plens de misteri i fantasia que acostumava a imaginar entre aquelles petites quatre parets. Fa poc ha publicat el seu primer conte El trinxat no porta carbassa (col·lecció Petit Pirineu), que està il·lustrat per l'Eva Sànchez, i hem volgut parlar amb ell per fer-li algunes preguntes sobre la seva faceta d'escriptor.

DSCN2370
photo_camera Els dos autors del conte del trinxat, escritor i il·lustradora, en una llibreria de Puicgerdà.

El trinxat no porta carbassa és un conte sobre gastronomia? No, en absolut; és curiós perquè aquesta va ser una de les primeres preguntes que em van fer quan va sortir el llibre. Quan se’m va ocórrer el títol, i mira que li vaig donar voltes, no vaig pensar que es podria interpretar d’aquesta manera. Aprofito que el trinxat és un plat típic dels Pirineus per ubicar la història, però he de reconèixer que jo ni tan sols l’havia tastat quan vaig escriure la primera versió del conte, senzillament és l’excusa que serveix com a motor perquè arrenqui la història.

A grans trets, i sense esbudellar la història, de què va El trinxat no porta carbassa? És una història d’aventures, amb una mica de misteri, una mica de por i confio que amb molta màgia. Dos cosins de vuit i deu anys van a passar uns dies amb la seva padrina, que viu en una cabana al bosc. Allà descobreixen una pila de carbasses que la padrina sembla atresorar i es pregunten per què les deu voler; però la padrina és una dona especial a la que li agrada guardar molts secrets. Serà la curiositat dels petits, juntament amb el seu valor el que els farà sortir dels límits dels que un adult segurament no gosaria a sortir.

Per què hauríem de llegir-lo? Recordo quan vaig llegir Les aventures de Huckleberry Finn, o quan vaig veure les pel·lícules d’Indiana Jones; crec que són històries amb un objectiu per sobre de tots: divertir. Sí que apareixen temes com l’amistat, la responsabilitat o la honestedat, perquè estan presents a cada acció que fem les persones, però no pretenc alliçonar a ningú. Treballo les meves històries per aconseguir que siguin viatges que es puguin compartir, explicar a la sobretaula o al voltant d’una foguera. La meva proposta és senzilla, si vols passar una bona estona només has d’obrir el llibre per la primera pàgina i des de la primera línia faré tot el possible perquè no vulguis deixar de llegir.

Com valores l’experiència de publicar un conte? Estic molt content perquè són molts anys treballant per aconseguir que una obra meva arribi a les llibreries i em va fer molta il·lusió que edicions Salòria apostés per un autor inèdit com jo. He tingut la sort de treballar amb un editor i una il·lustradora magnífics que han fet tot el que han pogut per aconseguir el millor llibre possible; tant de bo que puguem repetir moltes vegades més.

Més info: www.ediciossaloria.com