20.09.2020 |
Viure als Pirineus

Alberto Casamayor: "He fet una novel·la pensada per als lectors a qui agraden les històries de misteri i aventura"

Tot just acaba de sortir publicat el primer llibre de la sèrie Cercadors de Llegendes i els lectors ja n'esperen el segon volum. Parlem amb l'Alberto Casamayor, autor de la novel·la L'udol del bosc, la primera obra d'una misteriosa i apassionant col·lecció literària infantil que recorrerà les comarques altpirinenques.
Alberto Casamayor, autor del llibre "L'udol del bosc".
Alberto Casamayor, autor del llibre "L'udol del bosc".
Alberto Casamayor: "He fet una novel·la pensada per als lectors a qui agraden les històries de misteri i aventura"

Sense preàmbuls, què és L’udol del bosc? L’udol del bosc és el primer llibre d’una nova sèrie publicada per Edicions Salòria, titulada Cercadors de Llegendes i adreçada a lectors a partir de nou anys. Els protagonistes són dos nens, la Júlia i l’Arnau, de deu anys; ella de Montellà de tota la vida i ell de Barcelona i que, per circumstàncies de la vida, va a viure a la casa del costat de la Júlia. Tot i l’edat dels personatges l’obra està pensada i treballada per tal que la pugui gaudir qualsevol lector o lectora a qui li agradin les històries de misteri i aventura.

Per què creus que aquest llibre pot agradar? Soc conscient que els lectors als que va adreçat aquest llibre són, possiblement, dels més exigents. Si no aconsegueixes cridar la seva atenció a la primera pàgina, no tindràs una segona oportunitat a la següent. Penso que L’udol del bosc pot provocar aquell pessigolleig a la panxa que sentíem quan, de petits, ens ajuntàvem uns quants, a la nit, a casa d’algun amic i a algú se li acudia apagar el llum i explicar una història de por. Aquell terror inofensiu que et posava la pell de gallina i despertava riures nerviosos, fins que venia un adult i encenia el llum.

coberta.UdolDelBosc_06.06

Què volies aconseguir quan vas escriure L’udol del bosc? Sempre que escric busco el mateix: una història, i si pot ser, que enganxi. Pot semblar una obvietat, però és així. Busco uns personatges, els poso davant de conflictes i exploro les seves reaccions. En aquest cas vaig escollir dos nens amb personalitats ben diferents, per tal que reaccionessin de formes gairebé oposades i la història donés molt de joc. La Júlia és més decidida, mentre que l’Arnau és més reservat. D’aquesta confrontació en sortiran decisions que no sempre seran les ideals però, com en la vida real, se’n desprendran unes conseqüències. Què pretenc aconseguir amb tot això? Divertir al lector. Intrigar-lo, sorprendre’l, crear unes expectatives que, amb el pes i l’evolució de la pròpia història, acabin complaent. El que vull és que, una vegada els lectors obrin el llibre i el comencin a llegir no tinguin ganes d’escapar-ne perquè no hi hagi, per ells, res més emocionant que saber què passarà a la propera pàgina.

Edicions Salòria és una editorial pirinenca, les seves obres acostumen a tenir vinculació amb els Pirineus. L’udol del bosc no és una excepció, et resulta difícil ambientar aquesta història en aquests paratges? Al contrari, és un somni poder escriure novel·les que s’ubiquin en un espai tan màgic. A més, la idea és que en les successives aventures, la Júlia i l’Arnau es vagin movent per les diferents comarques pirinenques. Penso en els Pirineus com un entorn tan màgic i misteriós com els Carpats romanesos, els Alps suïssos o els Andes peruans. M’encantaria que L’udol del bosc i les obres que vinguin darrere ajudessin a encendre la guspira de la curiositat a tos aquells lectors i lectores que no coneguin llocs tan bonics com el Pirineu.

Penso en els Pirineus com un entorn tan màgic i misteriós com els Carpats romanesos, els Alps suïssos o els Andes peruans.

Com ha estat treballar amb el Dani Gómez, l’il·lustrador de l’obra? Quan l’editorial em va comentar que hi hauria apartat gràfic, em va demanar si tenia pensat a algú. Vaig demanar que em deixessin una mica de temps per investigar però realment no va ser necessari. Només de veure la primera il·lustració del Dani, vaig saber que havia de ser ell i així li ho vaig fer saber a l’editor. Les seves il·lustracions tenen una força molt atractiva; els seus colors són molt intensos, sap jugar amb la foscor, és capaç de transmetre el misteri que el text demanava sense perdre de vista que és una obra per lectors força joves. Esperava cada nova il·lustració amb moltes expectatives i sempre les superava. Fins i tot va introduir algun easter egg que em va fer molta il·lusió. Penso que ha fet un treball meravellós.

Alberto Casamayor: "He fet una novel·la pensada per als lectors a qui agraden les històries de misteri i aventura"
Comentarios