11.12.2018 |
Viure als Pirineus

LITERATURA

Albert Sánchez Piñol, el rei dels Pirineus

Albert Sánchez Piñol, l’autor més traduït de les lletres catalanes, torna al gènere fantàstic amb FUNGUS. El rei dels Pirineus.

Albert Sánchez Piñol/facebook
Albert Sánchez Piñol/facebook
Albert Sánchez Piñol, el rei dels Pirineus

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) torna a l'univers de la literatura fantàstica amb la novel·la 'Fungus. El rei dels Pirineus' (La Campana), que aquest divendres va arribar a les llibreries i en què el lector es retroba amb l'esperit de 'La pell freda' i 'Pandora al Congo'. L'obra, que l'autor planteja que tingui nous volums, es desenvolupa als Pirineus del segle XIX i la protagonitzen unes criatures sobrehumanes en forma de bolet que recorden als menairons de les llegendes locals. Sánchez Piñol posa aquests monstres al servei d'un relat que aborda com s'exerceix el poder polític, un "western hivernal" en un territori de frontera europeu enlloc d'americà, segons explica l'escriptor.

Sánchez Piñol aparca temporalment la novel·la històrica i s'endinsa de nou en un món fantasiós que, segons explica, "no ha deixat mai". Una obra que parteix de l'arribada d'un militant anarquista que abusa de la beguda a una oblidada i remota vall pirinenca fugint de la policia. Per accident, aquest personatge, que s'anomena Ric-Ric, desperta unes criatures monstruoses, a qui pretén convertir en instruments per fer realitat la revolució àcrata, que bateja com la 'Ideal'. 

Fungus

En el camí, coneixerà el Cassian, el cap dels contrabandistes; i la Mailís, la mestra de l’escola que no combrega amb la mentalitat conservadora dels habitants de la vall, un territori en què "la llum humana no hi arriba". 

Sánchez Piñol concep 'Fungus' com el primer volum d'una sèrie, una " presentació" dels personatges, algun dels quals haurien de tenir una "gran eclosió" en el eventual segon capítol. "Però això dependrà de l'èxit que tingui entre els lectors", bromeja. 

Concepció antropològica

La novel·la està tenyida d'humor i s'esquitxa de la vessant antropològica de Sánchez Piñol, que contraposa les dues grans concepcions filosòfiques del poder. La de Nietzsche, que atorga al 'gran líder' capacitats sobrehumanes perquè el poble el segueixi fins a la seva fita històrica –"més similar a 'Joc de Trons'"-, enfront a la de Marcel Mauss, en la qual l'escriptor se sent còmode. 

Segons el filòsof francès, el líder no és més que un titella que actua en funció de les demandes de la base social i cau si aquests no actuen segons el seu dictat. "És una concepció més real i interessant, que planejo en el llibre", ha reblat. 

En el substrat 'Fungus', doncs, s'hi troba una reflexió sobre la concepció del poder i busca fer reflexionar sobre els motius que porten la societat a acatar allò que diu un líder. "Com pot ser que algú que propugna l'anarquia i llibertat absoluta acabi comportant-se com un tirà? Per què acceptem els tirans?", insta el lector a preguntar-se. En aquest sentit, defensa la narrativa com una eina "molt útil" per respondre a aquestes qüestions. 

"Tots som fungus"

Malgrat que el volum "no parla del procés", Sánchez Piñol reconeix que admet paral·lelismes amb l'actualitat: "Agafo personatges fantàstics per parlar de coses que ens són molt tangibles". En aquesta línia, defensa que el poble "no és conscient del poder que té". "Tots som fungus" proclama, i assegura que els bolets protagonistes "tenen molt d'humans" o "els humans tenim molt de fugus" i apel·la a aproximar-se a aquests monstres "com un mirall". "El monstre t'ho permet veure clar. Jo no parlo del jo, parlo del nosaltres", ha conclòs.

Comentarios