23.08.2019 |
Viure als Pirineus

La sequera als boscos catalans ja es pot predir

Un estudi liderat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) permet conèixer l’estrès per sequera dels arbres catalans a escala regional. Ho aconsegueix combinant dades dels inventaris forestals amb models matemàtics. Aquest fet permetrà anticipar i mitigar els efectes de la sequera afavorint la salut dels nostres boscos.

Episodi de sequera en un bosc mediterrani. Autor: CTFC
Episodi de sequera en un bosc mediterrani. Autor: CTFC
La sequera als boscos catalans ja es pot predir

Quan els arbres necessiten més aigua que la disponible durant un període determinat de temps, pateixen estrès hídric, altrament dit estrès per sequera. Tenir la capacitat d’anticipar aquest fenomen és l’objectiu principal de l’estudi que encapçala Miquel De Cáceres, investigador del grup CEMFOR (Center for Mediterranean Forest Research) del CTFC. Utilitzant dades del sòl i de la vegetació provinents dels inventaris forestals de l’estat espanyol, han desenvolupat i validat un model matemàtic que permet obtenir prediccions fiables dels canvis d’humitat del sòl i l’estrès per sequera sobre grans extensions.

El model es basa en l’equilibri diari que existeix entre els processos que aporten aigua al sòl i aquells que n’extreuen. En el model s’hi ha d’incloure informació detallada de la vegetació i de les característiques del sòl. Amb aquesta informació el model és capaç de simular la competició de diferents espècies de plantes pels recursos locals d’aigua, ja que cada una d’elles disposa d’estratègies diferents per fer front a la sequera.

L’estudi es centra en l’estrès per sequera als boscos de Catalunya, una regió amb el 60% de la seva superfície coberta per boscos i matolls. Gràcies als inventaris forestals espanyols del 1990 i 2010, els investigadors d’aquest treball van poder caracteritzar la variació espacial i temporal de la quantitat de fulles als arbres i la distribució de les arrels, sent ambdues factors clau de l’estrès per sequera.

El creixement del bosc afecta més a la sequera que les condicions climàtiques

Les prediccions realitzades pel model revelen que els canvis en l’estructura de la vegetació jugarien un paper clau.Segons De Cáceres, “l’augment en l’estrès per sequera observat per moltes espècies entre els anys 1990 i 2000 ve donat més pel creixement del bosc que per les condicions climàtiques”, i afegeix “aquest creixement és degut a la densificació dels boscos com a resultat de l’abandonament rural i la disminució de la gestió forestal”.

Des de mitjans del segle XX, la coberta dels boscos al nord-oest de la conca mediterrània està en augment pel progressiu abandonament de les zones rurals.És per això que recomanen considerar l’estructura del bosc a l’hora d’avaluar patrons d’estrès per sequera, ja sigui en localitats concretes com en grans àrees geogràfiques.

Els resultats permetran anticipar-se als efectes de la sequera mitjançant estratègies regionals

Aquests models, combinats amb dades meteorològiques, permeten anticipar-se al lloc, al moment i al tipus d’espècies que es veuran afectades per la sequera, identificant les àrees altament vulnerables als seus impactes. A més, també permeten obtenir els resultats a escala regional i no només local, el que permet dissenyar estratègies basades en l’adaptació i mitigació dels impactes per sequera, que normalment es dissenyen i implementen en aquestes escales. Per tant, són un bon complement a programes de monitorització dels impactes de la sequera, com el que ja existeix a Catalunya.

Els autors també adverteixen que són necessaris més esforços per calibrar els processos que es relacionen amb la sequera per tal que la predicció dels impactes que tingui sobre els boscos es pugui fer de manera més acurada. 

Més informació a:

De Cáceres M., Martínez-Vilalta J., Coll L.,Llorens P., Casals P., Poyatos., Pausas J. G., Brotons L. (2015) Coupling a water balance model with forest inventory data to predict drought stress: the role of forest estructural changes vs. climate changes. Agricultural and Forest Meteorology. 213, 77-90

Comentarios