RECOLLIDA SELECTIVA

El Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, les comarques de l'Alt Pirineu que més reciclen

La Cerdanya segueix un any més a la cua de Catalunya, per sota del 30% de recollida selectiva.

Deixalles Pallars Sobirà:ACN
photo_camera Tècnics del Consell Comarcal del Pallars Sobirà comprovant que el triatge de les deixalles s'hagi fet correctament/ACN

El Pallars Sobirà i l'Alt Urgell són dues de les deu comarques de Catalunya que actualment ja compleixen la directiva europea que exigirà que a partir de l'any que ve es recicli més de la meitat de les deixalles que genera la població. Així ho posen de manifest les dades de residus del 2018, que ahir va fer públiques el departament de Territori i Sostenibilitat.

Recollida selectiva Bruta en % de Generació Total 2018

A l'Alt Pirineu i Aran, el Pallars Sobirà ocupa el primer lloc en recollida selectiva, amb un 57'29%, la tercera comarca que més recicla de Catalunya. La segueix l'Alt Urgell amb un 50'83% (10 posició a Catalunya); l'Alta Ribagorça, amb un 43'86% (19 a Catalunya); el Pallars Jussà amb 39'50% (28a posició a Catalunya); Val d'Aran, amb un 38'57% (34a posició a Catalunya); i tanca la Cerdanya, amb un 24'86% (42a i última posició a Catalunya).

Les xifres fetes públiques pel conseller de Territori i Sosteniblitat, Damià Calvet, situen a la part alta el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell però també evidencien que, a la demarcació veguerial de l'Alt Pirineu, la Cerdanya es troba -un any més- a la cua de Catalunya, reciclant per sota del 30% de recollida selectiva.

BIG_274240120070819_02

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat del director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat aquest dilluns les dades de generació de residus municipals a Catalunya durant l’any 2018. Calvet ha explicat que, del total dels residus municipals, l’any passat es va recollir selectivament el 41,8%, és a dir, 1,66 milions de tones, xifra que representa un augment respecte l’any anterior del 8,4%.

Aquest increment és atribuïble, ha explicat, ”a una major conscienciació ciutadana, a l’efecte de les campanyes de sensibilització sobre la ciutadania, a l’increment de la dotació dels ajuts als ens locals per al foment de la separació dels residus municipals, a la implantació de sistemes de recollida més eficients, i a la pujada del cànon dels residus municipals”. L’increment dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals es fa de forma progressiva i continuada fins l’any 2020 –fins prop de 50 €/tona si va a l’abocador i de 25 €/tona si s’incinera– per encarir el cost de les opcions de gestió ambientalment menys adequades i promoure la prevenció, la recollida selectiva i el reciclatge material.

Pugen totes les fraccions ordinàries

Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva han crescut. La que ho ha fet en major mesura ha estat la dels envasos (+9,6%), seguida de l’orgànica (+7,5%), el paper i cartró (+6,5%) i el vidre (+6,3%).

 

 

Cap a models més eficients

El conseller s’ha mostrat satisfet pels resultats, tot i que ha recordat que “calen més esforços per incrementar la recollida selectiva, implantant models eficients com el porta a porta -actiu el 2018 a 196 municipis catalans-; els contenidors intel·ligents; models de pagament per generació i una millora de la recollida diferenciada en el comerç i els serveis”.

També ha destacat que “cal impulsar amb el món local iniciatives que permetin maximitzar la recollida selectiva en qualitat i en quantitat, que comportin la implantació de models més eficients com s’està demostrant amb el porta a porta, i anar cap a sistemes més justos de pagament ciutadà: el pagament per generació. Cal seguir amb la bona implicació dels ens locals i, especialment, de les ciutats grans”.

Finalment, ha explicat el conseller, “caldrà potenciar el creixement de totes les recollides selectives, en especial la d’orgànica que és la fracció amb major pes dels residus municipals, i és clau per a l’èxit del model de recollida”. Calvet confia a disposar del text articulat del nou projecte de Llei de Residus durant el primer semestre de 2020, un cop el Govern ja n’ha aprovat la memòria preliminar.

Menys residus cap als abocadors

La fracció resta –la que no es recull de forma selectiva– es manté estable. El 2017 es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta, un 0,22% més que l’any anterior. El conseller ha detallat que a part del 42% de la recollida selectiva, “el 35% de la resta s’ha destinat als abocadors, el 18% s’ha valoritzat energèticament i el 5% han estat pèrdues”.

L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.

Ja són 10 les comarques en el podi Deu comarques catalanes han recollit més del 50% dels residus de forma selectiva. Han estat, començant per la de millors resultats, Osona, el Priorat, el Pallars Sobirà, la Terra Alta, el Moianès, la Segarra, la Garrotxa, la Conca de Barberà, el Montsià, i l’Alt Urgell. Aquests nivells es donen, en gran mesura, gràcies a la implantació de sistemes altament eficients de recollida selectiva. “A nivell municipal”, ha explicat el conseller, “295 municipis, aproximadament un terç dels municipis de Catalunya, van assolir una recollida selectiva de més del 50%”.

Més a Comarques