L’any 2016 es van generar a Catalunya 3,73 Milions de tones de residus municipals. La recollida selectiva bruta es va situar en el 38,53 %. La generació de residus per habitant en de 1,36 kg/hab./dia. I, tot i que el producte interior brut (PIB) va augmentar, es va contenir la generació de residus (el 2016, el PIB va augmentar un 3,7% respecte el 2015 mentre que la generació de residus municipals va ser només un 0,65% superior a l’any anterior). Aquestes són les dades que es desprenen del Balanç de Residus municipals de l’any 2016 fet públic ahir pel director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost.
A l’Alt Pirineu i Aran
La mitjana de recollida selectiva bruta de residus municipals a l’Alt Pirineu i Aran se situa en un 40,7%. El Pallars Sobirà, amb un 54,93%, ocupa la primera posició en el rànquing pirinenc de recollida selectiva i la segona en el conjunt de Catalunya, superant així l’objectiu europeu previst per a l’any 2020 de recollir el 50% dels residus de forma selectiva. L’Alt Urgell obté un 49,63%, l’Aran un 47,08%, l’Alta Ribagorça un 38,34% i el Pallars Jussà un 30,77%. La Cerdanya, amb només el 23,68%, obté els pitjors resultats i la darrera posició en recollida selectiva de residus a tot Catalunya.
Pallars Sobirà i Aran: dos exemples a nivell comarcal
El Pallars Sobirà va fer a partir de 2015 una aposta en la millora de l’eficiència de la recollida, implantant el Porta a Porta a tota la comarca, amb un clar increment de resultats a partir de 2015. L’evolució és aquesta: 2012 (33,83%), 2013 (32,84%), 2014 (30,00%), 2015 (51,38%) i el 2016 (54’93).
L’Aran és un exponent de com l’aposta de l’ens local per a efectuar una millora en la recollida selectiva, intensificant la recollida d’orgànica, es tradueix a partir de 2015 en una millora dels resultats. La positiva evolució de l’Aran ha estat la següent: 2012 (34,19%), 2013 (29,66%), 2014 (33,71%), 2015 (44,00%) i el 2016 (47,08%).
La recollida selectiva a Catalunya es manté
Del total dels residus municipals, el 2016 es van recollir selectivament el 38,5%, és a dir, 1,4 milions de tones, xifra que representa una lleugera disminució respecte l’any 2015 (-0,6%). Per quart any consecutiu es posa de manifest que les sostraccions de materials dels contenidors –metalls i paper– influencien en els resultats. En el cas del paper, a més de no haver-hi hagut una variació substancial en el consum, s’estima que existeixen unes 200.000 tones provinents de circuits específics que no computen a nivell municipal, així com robatoris dels contenidors. Considerant aquesta variable, la recollida selectiva bruta total podria situar-se uns cinc punts per sobre del valor actual (entre el 40-43%). Així mateix a les deixalleries arriben molts residus “canibalitzats”, és a dir, que se’ls han sostret prèviament els recursos de valor econòmic que contenen – bàsicament alguns metalls com el coure– fet que afecta a la gestió de residus municipals. És el cas, per exemple, dels materials dels frigorífics dipositats a les deixalleries. El 2012 es produïa una canibalització del 37,14% dels aparells, que va passar a ser del 44,12% el 2013. Pel que fa a la matèria orgànica, s’ha detectat un cert estancament en la recollida selectiva d’aquesta fracció. Els residus orgànics són els de major pes dins la composició dels residus municipals (37%). L’objectiu ha de ser la seva recollida separada en origen, i per això l’ARC tornarà a incidir en la importància de la recollida selectiva d’aquesta fracció. És per això que està preparant per a aquest 2017-18 una campanya de conscienciació específica. Set comarques al capdavant en recollida selectiva Set comarques catalanes han assolit l’objectiu europeu previst per a l’any 2020 de recollir el 50% dels residus de forma selectiva: Osona, el Pallars Sobirà, la Terra Alta, el Moianès, el Montsià, la Segarra i la Conca de Barberà. Osona, que encapçala el rànquing, arriba a recollir selectivament pràcticament el 60% dels residus que recull. Aquests nivells es donen en gran mesura gràcies a la implantació de sistemes altament eficients de recollida selectiva. És el cas de la recollida Porta a Porta (PaP) que utilitzen ja 129 municipis catalans, abastant una població de més 300.000 habitants. Entre aquest any i el vinent, 172 municipis, amb una cobertura a 487.049 habitants, estan estudiant implantar aquest tipus de recollida o sistemes de pagament per generació.
