26.05.2019 |
Viure als Pirineus

ESTACIONS D'ESQUÍ

Només tres estacions d'esquí del Pirineu són privades i viables mentre que el Govern ja en gestiona sis

El territori aposta per la continuïtat de tots els complexos per l'impacte econòmic que generen

Una imatge de l'Estació d'Aransa a la Cerdanya/totnòrdic.com
Una imatge de l'Estació d'Aransa a la Cerdanya/totnòrdic.com
Només tres estacions d'esquí del Pirineu són privades i viables mentre que el Govern ja en gestiona sis

Tres estacions d'esquí han tancat els darrers 30 anys: Llessui, La Tuca i Rasos de Peguera. Si hi afegim Vall Fosca Interlllacs, l'estació que mai va arribar a obrir al Pallars Jussà, serien quatre. Aquesta llista s'hauria pogut eixamplar si el Govern no hagués intervingut en moltes altres estacions d'esquí per evitar-ne el tancament: La Molina, Núria, Port Ainé, Espot, Vallter i Boí Taüll. Només Baqueira Beret, Masella i Port del Comte són viables econòmicament. Aquestes dades demostren que les inversions en estacions d'esquí són d'un alt risc econòmic però, per contra, generen una activitat econòmica molt important a les zones on es troben. Només a la demarcació de Lleida el seu impacte econòmic la temporada 2017/2018 va ser de 412 milions d'euros i un acumulat de 1.827 milions en els cinc últims anys. És per això que des del territori s'aposta majoritàriament per la continuïtat d'aquests complexos i si és necessari, pel seu rescat.

Aquest any, a mitja temporada d'hivern, una avaria al telecadira que dona accés a l'estació d'esquí d'Espot va fer encendre totes les alarmes. Això no obstant, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), gestor de l'estació, va reaccionar i de manera ràpida es va organitzar un sistema de màquines trepitjaneu per pujar els esquiadors a l'estació. Com que no es va poder resoldre l'avaria, finalment, un cop acabada la temporada, el Govern va anunciar la licitació d'un nou telecadira per un import superior als 8 MEUR.

Des de les Valls d'Àneu es va aplaudir aquesta mesura i la celeritat de l'Administració en resoldre la problemàtica. Carles Cortina, president del Consorci de Turisme Valls d'Àneu, assenyala que "és important" que l'administració mantingui aquests serveis perquè el Pallars Sobirà és una comarca que viu del turisme i a l'hivern "el recurs que tenim és la neu". Cortina afegeix que hi ha serveis que ja funcionen que són deficitaris i creu convenient que l'administració mantingui l'activitat per al desenvolupament del territori.

El director general de Polítiques de Muntanya de la Generalitat, Albert Alins, destaca que les estacions d'esquí "són un element estratègic i fonamental" pel Govern i així ho demostra amb una aposta "estratègica" per consolidar aquestes estacions ja que que formen part del "futur" del territori.

Segons un estudi elaborat pel Centre d'Estudis UPF Sports Lab de la Pompeu Fabra, l'any 2018, les estacions d'esquí de FGC (La Molina, Vall de Núria, Vallter, Espot i Port Ainé), generen un impacte econòmic net de 121,25 milions d'euros i un impacte total sobre la producció de l'activitat de 222,90 milions d'euros.

Les dades de l'estudi reflecteixen que el pes que té l'impacte econòmic de les estacions de muntanya sobre l'economia comarcal se situa en el 8% de La Molina sobre el Valor Afegit Brut (VAB) de la Cerdanya; el 6,7% de Ski Pallars sobre el VAB del Pallars Sobirà i Jussà, i el 5,1% de Vall de Núria i Vallter 2000 sobre el VAB del Ripollès.

Alins ressalta que sempre que la Generalitat ha rescatat una estació d'esquí ha sigut a "petició del territori". El director general de Polítiques de Muntanya incideix en el fet que l'Administració treballa per mantenir oberts aquests complexos però cada cop més pensant que la "gestió ha de ser sostenible". Alins diu que "no s'entendria" una zona "ambientalment sostenible" sense "implantació humana" i generació d'activitat econòmica.

En el cas de les estacions d'esquí nòrdic, cada cop reben més afluència d'esquiadors i es van fent el seu lloc dins del panorama de l'esquí del país. Aquesta temporada 2018/2019 han rebut 62.000 visitants. Aquesta xifra pot semblar molt menor comparada amb els més d'1,3 milions que reben les d'esquí alpí. Més del 65% d'aquests esquiadors els registra l'estació privada de Baqueira Beret, amb ganes d'augmentar la seva superfície esquiable per satisfer les necessitats dels clients.

Quan Baqueira tenia previst iniciar aquesta mateixa primavera els primers telecadires del sector de la Peülla, una denúncia de l'entitat ecologista Ipcena ha parat el projecte als tribunals. Ipcena demana al jutge que es desautoritzi el telecadira projectat dins de l'àrea perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes. L'Ajuntament d'Alt Àneu (Pallars Sobirà) ja va atorgar la pertinent llicència d'obres. Un dels telecadires connectaria el Cap del Port de la Bonaigua, a 2.070 metres d'altitud, amb el Cap de Peülla, a més de 2.300 metres d'altura. Aquest remuntador permetria la connexió amb l'actual domini esquiable de la Vall d'Aran.

Esquí nòrdic

La tècnica de la Mancomunitat de les Estacions d'Esquí Nòrdic, Imma Obiols, reivindica la importància d'aquestes estacions per la dinamització del territori i ha demanat al Govern que reprengui la línia d'ajuts que hi havia anys enrere per fer inversions en aquests complexos.

Obiols explica que hi ha estacions on encara els serveis bàsics com el subministrament elèctric són a precari (Lles) i per solucionar aquestes coses demanen inversions. Els complexos de nòrdic són Tuixen- La Vansa (Alt Urgell) Tavascan (Pallars Sobirà), Lles (Cerdanya), Aransa (Cerdanya), Sant Joan de l'Erm (Alt Urgell), Guils Fontanera (Cerdanya) i Virós - Vall Ferrera (Pallars Sobirà). Per tots ells Obiols demana inversions. Es tracta de petites estacions de muntanya però que per cada territori suposa una important dinamització econòmica durant els mesos d'hivern.

Jocs Olímpics

Aquest mes de març el govern va aprovar crear un programa per preparar la candidatura de Catalunya de cara als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern del 2030, que la Generalitat impulsarà amb la marca 'Pirineus-Barcelona'.

El Govern ha defensat que aquesta candidatura és una oportunitat per a "la projecció exterior de Catalunya i per al desenvolupament econòmic i social del territori, especialment, de les comarques" del Pirineu.

Sobre la possibilitat que el Pirineu català aculli els Jocs d'Hivern de 2030, el territori celebra la flexibilitat actual del Comitè Olímpic Internacional (COI).

Les comarques amb estacions d'esquí celebren el projecte i cap en vol quedar fora. El Pallard Sobirà o l'Alta Ribagorça han alçat la veu perquè se'ls tingui en compte a l'hora d'acollir competicions, entrenaments o qualsevol altre aspecte relacionat amb els Jocs.

Comentarios