Pèir Cóts, un arqueòleg dels Pirineus
Nascut a Lleida, en Pèir ja fa més de vint-i-cinc anys que viu al poble d’Arró, a la Vall d'Aran. Aquest inquiet arqueòleg va recuperar la casa familiar, abandonada durant més de cinquanta anys, i la va convertir en la seva llar i també en casa rural, on s’encarrega de fer les feines bàsiques com planxar, fer els llits, la neteja o fer la gestió i comptabilitat. En Pèir està orgullós de la seva casa, casa Helipa, i explica als clients com va decidir utilitzar la seva experiència com a arqueòleg per restaurar-la.
De caràcter inquiet, en Pèir no s'acontenta fent només d'hostaler; també és un divulgador de la vida als Pirineus i de la història de la Vall d'Aran. Molt lligat a la recuperació del patrimoni aranès, ha participat en múltiples treballs de preservació de la llengua aranesa i del patrimoni arqueològic. En aquest capítol, en Pèir explica les darreres troballes que s’han localitzat a la recuperada església de Santa Maria d’Arties i descobreix un lloc màgic on, potent, l’aigua brolla de l’interior de la terra: els Uelhs deth Jòeu. En aquest indret, una surgència d’aigua procedent de la Maladeta, hi neix el riu Jòeu.
En aquest episodi, que recull la vida durant la primavera i l’estiu, també hi intervé la Maria Pau, la parella d’en Pèir, directora de l’Archiu Generau d’Aran, on, cada vegada més, els aranesos s’acosten per conèixer les seves arrels i per aportar documents i coneixements que rescaten la història de la Vall d’Aran.
Jean Brosset, un pilot dels Pirineus
Fer ziga-zagues a 200 quilòmetres per hora entre els pics de la serralada dels Pirineus, esmunyir-se entre els núvols i la boira, portar càrregues de centenars de quilos fins a més de 2.000 metres d'altitud, fer viure l'economia de la muntanya... Aquestes són algunes de les activitats que fa diàriament Jean Brosset, un home excepcional.
Jean Brosset té 55 anys, és pilot professional d'helicòpter i treballa en una de les millors empreses de la regió de Pau. En Jean és el pilot a qui sempre es recorre quan cal fer alguna intervenció complicada. Les missions no s'assemblen mai les unes amb les altres, de vegades cal fer pujar algú a l'helicòpter hissant-lo, o transportar des de passatgers fins a una rulot, o barrils de quitrà. En Jean no sap mai quina serà la missió que li encarregaran. En aquest primer capítol, en Jean pujarà una pastora al capdamunt dels cims on pasturen les ovelles. A ella i tot el material necessari perquè pugui elaborar els seus formatges. Allà, els pastors hi passaran tot l’estiu mentre en Jean, periòdicament, hi volarà per recollir el producte que dóna vida a molta gent de la comarca. Sense el seu ajut, a causa de la dificultat i la distància entre el poble i la zona de pastura i la cabana on fan el formatge, els pastors ja haurien abandonat. La muntanya no es quedarà buida gràcies a l’helicòpter d’en Jean. Als Pirineus, la meteorologia i les estacions fan que la feina d’aquest pilot sigui tan apassionant com perillosa i fins i tot li permeten omplir el cistell: quan la meteorologia l’obliga, en Jean ha d’aturar-se en algun lloc segur i llavors comença la seva segona vida de boletaire.
Cada dia és un nou repte per a en Jean, que, després de portar la pastora fins als cims, ara haurà de pujar un munt de ruscos carregats d’abelles que aniran muntanya amunt per fer mel amb les millors flors. Un vol molt delicat amb una càrrega que val molts diners.
