Tomàs Molina: “La Cerdanya pot esdevenir una àrea amb un clima agradable”

El meteoròleg augura que el canvi climàtic comportarà dificultats per a les estacions d’esquí a curt termini, però que pot facilitar un turisme més estable al llarg de l’any a la Cerdanya. Un pronòstic que Tomàs Molina ha fet extensiu a la resta de l’Alt Pirineu

Tomàs Molina 1 (1)
photo_camera Tomàs Molina ha inaugurat la Universitat Ramon Llull de Puigcerdà

Tomàs Molina augura que els canvis en el clima, tant al Pirineu com a Catalunya, s’acceleraran en pocs anys, d’aquí al 2025, i que això afectarà determinades activitats de la Cerdanya, però també pot obrir la porta a noves possibilitats “que cal aprofitar”. El cap de meteorologia de TV3 ha impartit la conferència inaugural de la 20a Universitat d’Estiu Ramon Llull Puigcerdà, que ha omplert aquest dilluns la sala de convencions del Museu Cerdà.

Tomàs Molina apunta que “tothom que tingui una mica de memòria pot veure que avui fa més calor i que recorda haver viscut un temps més fresc en la seva infància, tots els mesos de l’any”. D’acord amb les dades de què disposen els experts, des de l’any 2000, cada any, tots els mesos són més càlids que la mitjana. I de cara al futur, Molina creu que hi haurà “una consolidació d’aquesta tendència: no seguiran pujant sense parar, però seguirà aquest ambient càlid i una mica més sec, i per a això no cal esperar al 2100”.

Pel que fa a la Cerdanya, Tomàs Molina creu que hi ha una “probabilitat alta” que a partir del 2025, en els mesos més càlids, tinguin presència a la comarca insectes fins fa poc impensables en aquestes latitud, com ara el mosquit tigre, o bé aus i plantes pròpies d’àrees més baixes.

I pel que fa a la neu, el també professor de la UB assegura que la “línia d’innivació” pujarà en general, fins als 1.900 metres. Això passarà especialment a les estacions del Pirineu oriental o bé que estan en direcció sud. En canvi, la situació actual podria mantenir-se millor en aquelles estacions que estan a cara nord i, especialment, a l’extrem nord del Pirineu català. Tomàs Molina conclou que això obligarà a replantejar el funcionament d’alguns complexos d’esquí, que tindran “dificultats serioses”, si bé matisa que “això no vol dir que no hi pugui seguir havent pistes amb neu”.

En tot cas, Molina ha fet una crida a afrontar aquest canvi amb mentalitat oberta per aprofitar les possibilitats que pot obrir. La principal, “que la Cerdanya passi a ser coneguda per tenir un clima agradable quasi tot l’any amb un paisatge de muntanya i amb un ambient semblant a Anglaterra: sense fred ni calor excessius; i això pot afavorir l’arribada de gent, perquè serà un lloc on a la primavera i a la tardor també s’hi està bé”. Això, apunta, pot generar una “desestacionalització de la residència i ingressos tot l’any” i que habitants de països del nord d’Europa prefereixin tenir una segona residència a Catalunya que “en zones com Alacant, on la calor s’accentuarà tant que ja no serà agradable”.

Tomàs Molina conclou que “es tancaran algunes perspectives, però se n’obriran d’altres que poden ser més estables i que cal aprofitar”. Un pronòstic que fa extensiu a la resta de l’Alt Pirineu. En aquest context també hi situa les possibilitats que això obre per a activitats com el conreu de vinya, tot recordant que algunes empreses importants del sector del vi ja hi han començat a apostar en comarques com ara el Pallars Jussà.

Pel que fa a les reserves d’aigua de boca, Molina preveu que Catalunya notarà la pèrdua de recursos hídrics, però de manera molt més moderada que el centre i el sud de la península ibèrica, on es poden produir situacions i conflictes greus per aquest motiu. En tots els casos, caldrà fer-ne un ús més eficient.