ESTACIÓ ESQUÍ LA MOLINA

El primer remuntador de l'estat espanyol, a les pistes d'esquí de la Molina, compleix 75 anys aquest dimecres

L'estació cerdana vol tornar a explotar en un futur la zona del Niu de l'Àliga, a la part alta de la Tossa d'Alp, i establir una connexió directa amb l'estació de tren

Primer remuntador de l'Estat
photo_camera Primer remuntador de la Molina /ACN

L'estació d'esquí de la Molina (Cerdanya) celebra aquesta temporada el seu 75è aniversari amb la commemoració de la posada en marxa del primer remuntador de l'estat espanyol, el 28 de febrer de 1943, com a punt àlgid d'aquesta celebració. La instal·lació, que genera un retorn econòmic de 90 milions d'euros a la seva comarca i ha creat un miler de llocs de treball, té entre els seus reptes de futur tornar a explotar la zona del Niu de l'Àliga, a la part més alta de la Tossa d'Alp, i establir una connexió directa entre el complex i l'estació de tren. Des del seu entorn més immediat destaquen el seu paper de "motor" de cara a la creació i creixement d'empreses, no tant sols vinculades a l'esport blanc sinó també amb un ampli ventall d'activitats que es poden practicar en diferents èpoques de l'any.

A l'entorn de l'actual pista d'esquí de Fontcanaleta, a l'estació de la Molina, es va instal·lar el primer remuntador de tot l'estat espanyol i aquest va començar a funcionar el 28 de febrer de 1943. Tot un salt endavant per una instal·lació a la qual hi havien arribat els primers esquiadors al 1908, segons s'explica en un butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, i que es va començar a fer popular amb l'arribada del ferrocarril a la població, l'any 1922. Actualment, el complex compta amb 63 pistes i un domini esquiable de 68 quilòmetres i té entre els seus principals reptes de futur poder tornar a explotar la part alta de la Tossa d'Alp, instal·lant-hi un remuntador fins al Niu de l'Àliga, i més a llarg termini establir una connexió directa amb l'estació de tren, segons ha explicat el director de la Molina, Toni Sanmartí.

L'estació, que ha generat la creació d'un miler de llocs de treball, quantifica en 90 milions el retorn econòmic que suposa per a la comarca de la Cerdanya. Per l'alcalde d'Alp -el municipi on hi està ubicada-, Ramon Moliner, l'evolució que ha experimentat el complex en les darreres dècades s'ha viscut també, en paral·lel, a la localitat. "L'esquí és la nostra indústria", ha afirmat el també president del Consell Comarcal de la Cerdanya que ha vinculat l'afluència d'aficionats per l'esport blanc amb l'increment de la compra d'habitatges de segona residència a la seva àrea d'influència. Un aspecte que ha valorat positivament perquè, ha dit, contribueix a què també visitin la zona en altres èpoques de l'any com ara l'estiu.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya gestiona des de l'any 1985 el domini esquiable de la Molina. Al seu voltant, però, s'hi han vinculat prop d'un centenar d'empreses privades que ofereixen tot tipus de serveis, des dels d'hostaleria, a escoles d'esquí, lloguer de material o botigues. També un Parc d'Aventura que funciona des de l'any 2006 de la mà d'Altitud Extrem i va ser el primer de l'estat espanyol que es va ubicar en un entorn d'aquest tipus. El seu director, Xavi Fanlo, ha explicat que l'estació "actua com a motor" que, ha afegit, ajuda a què diferents iniciatives puguin créixer. Per aquesta instal·lació hi passen a l'any unes 10.000 persones i unes 5.000 més participen en les activitats que ofereixen, entre elles la de 'segway' en què van ser pioners l'any 2009.

El director de la Molina ha fet èmfasi en aquesta xarxa de serveis que presten entitats privades a l'entorn més immediat de l'estació com un argument més que avala la seva "sostenibilitat". En aquest sentit, creu que l'evolució històrica de la instal·lació ha servit per poder "anar un pas per endavant" respecte a d'altres complexos. "La Molina va ser la primera que va tenir un telecadira de quatre places, la primera que va muntar la neu de cultiu, la primera que va tenir un telecabina, la primera que va fer uns campionats del món" ha posat Sanmartí com a exemple de l'esforç que s'ha anat fent per intentar comptar sempre amb la darrera tecnologia.

L'evolució de l'esquí en les darreres dècades

L'austríac Hans Breitfuss, que dirigeix l'escola d'esquí de la Molina, va començar a practicar l'esport blanc a la instal·lació a principis dels anys 60, quan feia d'entrenador fins que poc després va formar part de l'equip que va muntar l'escola. Als primers temps, segons ha explicat, gairebé només treballaven en cap de setmana fins que, a partir de la dècada dels 70, la xifra d'aficionats a l'esquí va créixer i el complex ja era un pol d'atracció per moltes persones provinents de l'àrea metropolitana de Barcelona. Amant de l'alpí, modalitat en la que es va iniciar amb només 3 anys d'edat, considera que l'estació de la Cerdanya no té res a envejar a les que hi ha als Alps, Àustria o Suïssa. "Com la Molina no hi ha res", ha sentenciat.

Deixant de banda noves modalitats com ara el 'surf' de neu, la forma d'esquiar ha canviat molt en els darrers 75 anys, tal com ha explicat el director de la Molina, que ha destacat que avui dia l'esquí requereix més aviat de tècnica que de força, al contrari del que passava als anys 40. "Els esquís eren de fusta, llarguíssims, i no tenien 'cantos', amb la qual cosa era molt difícil girar", ha comentat. També era molt diferent la vestimenta, que aquest mes es va poder tornar a veure en el marc d'una Jornada Retro, que va comptar amb la participació d'unes 200 persones que hi van acudir equipats amb la roba d'aquell moment.

Els actes commemoratius continuaran aquest dimecres amb una gran trobada de nens i nenes a l'estació, coincidint amb el dia de la posada en marxa del primer remuntador. El cap de setmana del 2 i 3 de març arribarà el plat fort de la programació amb l'Estima Fest, que tindrà com a acte central el concert gratuït d'Els Amics de les Arts que tindrà lloc a l'aparcament del telecabina. La festa coincidirà amb la Copa del Món de Snowboard Cross, on es podrà veure competir al recent bronze olímpic Regino Hernández -7è en la classificació del circuit mundial-, així com, als altres dos components de la RFEDI: el basc Lucas Eguibar, 12è en la classificació del circuit mundial, i el càntabre Laro Herrero, 46è.