09.08.2020 |
Viure als Pirineus

TEATRE A BELLVER DE CERDANYA

Un grup d'amics que fan teatre

Dijous 30 de gener s'estrena a Bellver de Cerdanya "Bojos pel bisturí", una comèdia de Ray Cooney posada en escena pel grup de Teatre Jove Bellver. Una obra que, com ells mateixos reconeixen, és un entrellat d'enganys i nervis a partir de situacions grotesques provocades pels protagonistes. Hem anat a veure a dos dels components d'aquest jove grup, l'Adrián Puerta i el Marc Pont, per conèixer de primera mà més coses sobre aquesta comèdia i sobre el grup de Teatre Jove de Bellver.

L'Adrián Puerta i el Marc Pont del grup de Teatre Jove de Bellver.
L'Adrián Puerta i el Marc Pont del grup de Teatre Jove de Bellver.
Un grup d'amics que fan teatre

Bojos pel bisturí és la cinquena obra que estreneu, com es presenta?

Marc- Esperem que vagi molt bé, ens faria gràcia repetir a la Mostra Nacional de Teatre Amateur de Pineda si passem el procés de selecció del jurat. També ens van oferir actuar en una mostra de França i vam dir que sí, que ens hi presentaríem a veure si ens agafen. A més tenim algun altre concurs a la vista però ho decidirem després de l'estrena, quan passin els nervis.

CARTELL v2

Parlant de nervis, com el porteu aquest tema?

Adrián- Ufff, jo sempre, molts, ara mateix n'estem parlant i ja estic nerviós...

Marc- o també, perquè ha d'anar tot molt rodat. D'entrada és difícil, però quan surts i dius alguna cosa  ja tens ganes d'estar tota l'estona a escena.

Adrián- Nosaltres de dalt no veiem qui hi ha, i ens diuen tranquils que hi ha gent, però no els veiem.

Voleu dir que no és millor no saber qui hi ha?

M.- Sí, molts d'ells ho diuen. (rialles) Cadascú s'ho agafa diferent, n'hi ha que diuen "no vull saber qui hi ha, no m'ho expliqueu", en canvi jo sempre estic traient el cap i m'agrada vestir-me a l'últim moment perquè vull estar a baix controlant.

Perquè tu ets el director...

M.- Sí, els nervis són terribles perquè he de compaginar recordatoris d'última hora als tècnics amb  un bon paper a l'escenari. Algun dia hauré de deixar d'actuar perquè sinó em col·lapso.

A.- És molta pressió, ha d'estar pendent dels actors, dels tècnics i del públic.

Sou molta colla, quanta gent més o menys fixos? Sou tots de Bellver?

A.- Som quinze, uns deu actors i després els tècnics de so, de llum, muntadors...

M.- Som de la Cerdanya, la majoria de Bellver, i se'ns ha afegit algú dels vincles creats a l'institut. 

És difícil engrescar més jovent que s'apunti?

A.- Hi ha gent que ens ha demanat per entrar però com que som molts i és molt difícil trobar una obra amb tants personatges, els hem de dir que si algun dia algun actor no pot, ja els avisarem. Sap greu.

M.- Algun cop ens vam plantejar partir el grup i fer dues obres, però era una manera de desfer-nos.

Teatre Jove a la sala de treball

Com decidiu quina obra fareu? 

M.- Normalment a partir del què tenim busquem una obra que s'hi avingui. Tenim clar que ha de ser una comèdia perquè la gent ve a riure. Amb la segona, Dos cavallers de Verona, vam punxar bastant però després ens van donar una altra oportunitat.

Dius que "vau punxar", què va passar?

M.- No va ser massa bona, a més a més un actor ens va fallar i vam haver de trobar-li un substitut. Era la seva primera vegada i en un paper principal, pobret, se'n va sortir molt i molt bé però no ha volgut sortir més... Hi havia poca gent perquè va ser al juliol, ni a nosaltres no ens va fer el pes. Vam decidir que la pròxima havia de ser comèdia i de cara a l'hivern.

A.- A l'hivern la gent ve més perquè fa fred i al teatre s'està calentó, sinó no saben gaire què fer.

I a l'hivern no us costa compaginar aquesta activitat amb els estudis?

M.- De fet escollim aquesta setmana perquè és la setmana blanca a l'institut, podem assajar i estrenem després.

A.- Ara tot just hem acabat o estem acabant exàmens i ens hem de ficar amb el paper a fons, però ja.  

M.- A més a més amb aquesta obra ens hem tirat a la piscina perquè és molt i molt complicada, amb moltes entrades i sortides que han d'estar molt ben sincronitzades.

Heu tingut un creixement exponencial, quins records en teniu ara de les altres obres?

M.- De la primera, (Ens ha caigut la sogra) que va ser tot molt nou, jo havia fet altres coses, estava fent teatre amb els grans. Els decorats eren seus, unes planxes de fusta...

A.- ...sí, se'ns van desmuntar, quan vam venir al matí de l'estrena era tot per terra i vam haver de córrer per tenir-ho a punt per la nit!

I la de "Rumors"?

A.- Amb aquesta ja es va agafar més potència i vam anar al Casino de Puigcerdà.

M.- Vam fer tres bolos a Bellver, em sembla, i vam actuar dos cops pels de l'institut, i a Alp també. Va agradar molt.

Com va anar la darrera? 

M.- Vam fer molts molts viatges amb l'última... 

El títol (Una maleta, dues maletes, tres maletes) va ser premonitori?

A.- Sí, mira, la vam fer aquí a Bellver, tres cops a Puigcerdà i també vam anar a Pineda de Mar.

I els inicis? com vau començar?

A.- Primer van començar ells gravant pel·lis i al final els "Dos cavallers de Verona" el 2015.

M.- Fer pel·lícules era difícil d'assumir tècnicament i al final vam dir: "I si ens animem amb una obra de teatre?" Va començar com un passatemps d'estiu. El grup es deia MALEA, les inicials dels noms dels que érem al principi, encara vam fer la primera obra com a Grup Teatral Malea i va sortir bé.

Éreu molt precoços....

M.- Sí, imagina que per poder demanar coses a l'ajuntament era més fàcil essent una associació però no érem prous majors de catorze anys per constituir la junta i ens vam haver d'esperar tres o quatre mesos que algun fes els anys. 

És un passatemps molt sa i bonic, que engresca, així amb colla...

M.- Sí, en comptes d'anar a fumar en algun recó ens n'anem al teatre. Al principi molts ni ens coneixíem.

O sigui que no éreu una colla d'amics de sempre.

M.- Nooo, vam començar sent un grup de coneguts que féiem teatre i hem acabat sent un grup d'amics. Jo, per exemple, a ell no el coneixia, ens faltava algú per un paper i la seva cosina li va proposar, així hem anat fent la colla.

Trenqueu el tòpic que el jovent no fa res, que no s'implica, què en penseu?

M.- Una vegada un regidor de joventut ens va dir si podíem engrescar un altre grup però no és la nostra feina, ells saben que tenen la porta oberta, si volen venir i tant! Perfecte! Però no podem anar a convèncer ningú sobre què és el millor, cadascú ha de fer el que més li agradi. A nosaltres si no ens haguessin posat facilitats per accedir al teatre potser faríem una altra cosa.

Per acomiadar-nos, voleu dir alguna cosa als nostres lectors? 

M.- Que ens vinguin a veure que es faran un tip de riure!

Sort que van tenir facilitats pel teatre, doncs avui el Teatre Jove Bellver és tot un referent pels joves i grans de la comarca. Des de VIURE ALS PIRINEUS els desitgem el millor pel dia de l'estrena!

Un grup d'amics que fan teatre
Comentarios