FGC ha reclamat a Fecsa – Endesa una indemnització de 220.000 euros pel tall de llum que va patir la Molina el dissabte posterior al temporal Glòria que va deixar destacats gruixos de neu a l'estació. Segons el president de FGC, Ricard Font, no pot ser que es decidís fer unes proves que van comportar el tall de llum "sense avisar" ja que tot i que "vam tenir la sort que tot va funcionar i es va poder treure la gent dels telecadires" n'hi va haver que es van haver d'esperar penjats fins a 50 minuts. Això va provocar que molta gent transmetés el seu malestar a les taquilles de l'estació, fins i tot amb un "punt d'agressivitat amb el personal". Font assenyala que si el tall s'hagués previst amb temps no hi hauria hagut el "perjudici en la imatge" que ara han hagut de patir.
El tall de lllum sense previ avís va provocar la reacció agressiva d'alguns clients cap al personal d'oficines
Sistema digital per detectar gruixos
L'estació d'esquí de La Molina està fent servir un sistema digital que permet "parametritzar" les pistes per tal que les màquines trepitjaneu puguin mesurar amb exactitud els gruixos de neu. D'aquesta manera poden desplaçar la neu d'aquells punts on hi ha més acumulació i equilibrar el mantell sense la necessitat de fer tant ús de la innivació artificial. Aquest sistema que es va implementar la temporada passada només es feia servir al Pirineu a les pistes de Baqueira Beret. D'altra banda, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) reclama una indemnització de 220.000 euros a Fecsa – Endesa pel tall de llum que hi va haver a l'estació el 25 de gener, després del temporal Gloria.
La Molina implementa un sistema digital a les trepitjaneu per detectar gruixos
La Molina utilitza un sistema en una de les seves màquines trepitjaneus que permet parametritzar les pistes per tal que quan s'hi passa per damunt es mesuren els gruixos de neu. Segons el president de FGC, Ricard Font, això permet saber on cal focalitzar la innivació artificial per "no fer-ho més del compte" ja que abans es feia "a ull". La informació que recull aquest sistema conegut com a Snowsat, es transmet després a la resta de màquines trepitjaneu de l'estació i d'aquesta manera s'aconsegueix optimitzar la neu perquè estigui distribuïda de forma equilibrada en tot el complex. Segons Font, al Pirineu només hi ha dues estacions que ho fan servir, Baqueira Beret, a la Val d'Aran, i ara la Molina.
En aquest sentit, el director de la Molina, Xavier Perpinyà, concreta que aquest sistema funciona amb un sonar que detecta la "capa zero" del mantell de neu i determina a quina alçada està la màquina amb un error d'un centímetre de diferència. A partir d'un mapa de colors, el maquinista ja sap automàticament el gruix que té per sota de la màquina i pot moure la neu des d'aquell punt on hi ha dos metres fins al que només hi ha dos centímetres. L'estació compta amb 521 canons de neu i 83 sondes de temperatura.
Segons Font, l'objectiu és produir el doble de neu amb canons que produeixin més amb menys energia i menys aigua. Es busca ser "més eficients" i amb aquest sistema s'està aconseguint un estalvi. En aquest sentit, una altra formula que està aplicant la Molina per afés un sistema de treball mitjançant tauletes digitals a cada màquina llevaneus on s'informa del comunicat de treball de cada maquinista per tal que no hi hagi duplicitat a l'hora de passar per damunt de les pistes. Amb aquest sistema, segons Xavier Perpinyà, han aconseguit un estalvi de fins a 20.000 euros anuals en carburant en determinades pistes llargues de l'estació com la de la Volta a la Muntanya Sagrada.
Ricard Font: L'objectiu és produir el doble de neu amb canons que produeixin més amb menys energia i menys aigua.
Així mateix, està previst que aquesta mateixa setmana s'incorpori a la flota de la Molina una màquina híbrida per tal d'anar eliminant progressivament el gasoil. Segons Ricard Font, porta un motor tèrmic que transforma amb electricitat per reduir el consum diari de gasoil. Aquesta nova màquina comptarà també amb el sistema Snowsat.
En aquest sentit, Font destaca que la Molina és una estació que funciona amb energia verda. Enguany un 25% del total que es fa servir prové de la solar i la previsió és que l'any que ve sigui del 100%. Així mateix, les instal·lacions de la part baixa funcionen amb biomassa que s'obté d'un pla de gestió forestal de FGC. Segons Font, a l'empresa pública són "activistes de la lluita contra el canvi climàtic" perquè les estacions que gestionen es troben dins de parcs naturals.
La Molina és una estació que funciona amb energia verda
Bona relació amb Masella
Ricard Font i Xavier Perpinyà recorden que des de fa anys es ven un forfet únic que permet esquiar tant a la Molina com al complex privat que hi ha al costat de la Masella. Segons Font, les dues estacions mantenen una "relació fantàstica" i cada dia és millor ja que comparteixen estratègia i criteris a l'hora de vendre el producte a fora. Font remarca que des de FGC no es vol fer la competència les estacions privades, "ho tenim prohibit", assegura, i en aquest sentit, destaca que cal col·laborar per "la nostra pròpia existència"
La bona col·laboració s'ha vist afavorida aquesta temporada gràcies a l'allargament del telecabina Cadí – Moixeró fins al refugi del Niu de l'Àliga ja que d'aquesta manera els esquiadors que pugen per la Molina poden connectar més fàcilment amb les pistes de la veïna Masella i tornar al seu punt d'origen.
Expectatives de superar xifres del 2018, si la calor avançada ho permet
Des de FGC hi ha expectatives que la Molina registri xifres superiors d'esquiadors a les de l'any passat. Segons Ricard Font, la neu de principi de temporada va permetre "aguantar bé" les festes de Nadal i la "desgràcia del Gloria al país" va portar neu a les pistes per garantir l'obertura fins al 13 d'abril. És per això que confien batre el rècord del 2018, amb més de 350.000 visitants, però això dependrà de si continua pujant o no la temperatura aquest mes de febrer que de moment està registrant més dies primaverals que hivernals.
Segons Font, els darrers 10 anys al Pirineu han estat els que més volum de neu hi ha caigut però amb temperatures per sobre de la mitjana. Això fa que s'hagin d'adaptar els models de treball en funció d'aquesta combinació climatològica.
