Llívia

Estudien la salut de la gent de la Cerdanya 

Demostrar i quantificar científicament quina qualitat de vida tenen els veïns i veïnes que viuen a la Cerdanya en relació amb els que resideixen en d'altres comarques és l'objectiu d'un estudi que s'està duent a terme entre les universitats de Puigcerdà i Girona, l'Hospital de Cerdanya i el Clúster El Sol dels Pirineus

foto_3361315
photo_camera Un veí de Llívia que participa en la investigació

Per tal de poder obtenir-ne un primer diagnòstic que així ho avali, una trentena de persones s'han sotmès aquest dimecres a unes proves físiques al pavelló municipal de Llívia. Dividits en dos grups segons l'edat, aquestes han consistit, bàsicament, en comprovar la seva freqüència cardíaca, la tensió arterial i la saturació d'oxigen, a més de la seva velocitat corrent o caminant. Els resultats es combinaran amb els aportats per una vintena de persones més que, en les darreres setmanes, es van sotmetre a la mateixa exploració en una zona propera al nivell del mar, així com també amb les respostes d'un qüestionari que s'ha fet arribar a una mostra de 300 habitants de la Cerdanya.

Les persones que, voluntàriament, han dut a terme les proves físiques que formen part de l'estudi per 'mesurar' científicament la qualitat de vida dels habitants de Cerdanya, tant a la banda administrativa catalana com a la francesa, s'han dividit en dos grups, tenint en compte si eren menors o majors de 55 anys. Els primers han realitzat un test de Cooper, que ha consistit en córrer la màxima distància possible durant un període de dotze minuts, mentre que els segons també han fet l'activitat però caminant i acotada a la meitat del temps. A més, a tots ells se'ls ha comprovat quina freqüència cardíaca, tensió arterial i saturació d'oxigen tenien.

Les dades obtingudes en aquestes proves es compararan amb les que ja es disposen de l'exploració que s'ha fet a nivell de mar i, a més, s'afegiran als resultats dels 300 qüestionaris que s'estan duent a terme entre persones que viuen a la comarca. Les preguntes valoren aspectes com la percepció de l'entorn, el volum d'activitat física que practiquen i, a més, altres paràmetres que serveixin per poder valorar la seva qualitat de vida. Amb tot plegat, segons ha explicat el director del Clúster El Sol dels Pirineus, Ramon Treserras, se'n podrà presentar una primera diagnosi a finals d'aquest mes, gràcies a la qual es puguin crear productes i serveis basats en la promoció de la salut.

Una de les investigadores principals de l'estudi, Emma Roca, ha explicat que la seva voluntat és "veure que la gent que viu a Cerdanya té unes condicions físiques i una salut diferenciables de la gent que no hi viu". En aquest sentit, ha dit que l'alimentació i l'estil de vida saludables, sumats a l'alçada sobre el nivell del mar i la qualitat de l'aire de la Cerdanya, converteixen la comarca en un territori idoni des del punt de vista de la promoció de la salut. A falta dels resultats definitius, Roca ha afirmat que les marques obtingudes a les proves físiques d'aquest dimecres han estat satisfactòries. Un dels objectius propers és que, més endavant, s'obrin també a persones que estiuegen a la zona, per comprovar si, tot i no viure-hi, aquest fet els hi influencia d'alguna manera.

L'estudi el promou el Laboratori Europeu de Rendiment en Alçada de la Universitat de Perpinyà, la Càtedra de Medicina de Muntanya i del Medi Natural i Simulació Clínica de la Universitat de Girona, l'Hospital de Cerdanya i el Clúster El Sol dels Pirineus. La seva voluntat és que, un cop publicats els resultats, aquests puguin contribuir a generar una nova activitat econòmica vinculada a la salut i el benestar, tenint en compte el volum d'equipaments actual que cobreixen aquest àmbit, les possibilitats de l'entorn per a la pràctica d'activitat física i el fet que la vall sigui una de les més obertes i assolellades d'Europa.

A banda d'aquesta investigació, en paral·lel també s'està fent, des de l'any passat, un segon estudi sobre el rendiment dels atletes, tant en zones d'alta muntanya com en d'altres properes al nivell del mar. En aquest sentit, la voluntat és obtenir dades a partir d'una mostra de vint persones que hagin practicat aquest esport a 2.400 metres d'alçada, amb l'objectiu de comprovar si el factor territorial pot influir en la seva adaptació a l'entorn i les seves capacitats físiques.