04.08.2021 |
Viure als Pirineus

ARQUEOLOGIA

Els sondejos a l'entorn del castell de Llívia treuen a la llum restes d'una ocupació a l'època visigòtica

Tot i trobar alguna ceràmica romana, per ara no es pot constatar que hi hagués un hàbitat d'aquesta etapa en aquest punt
Pla general de l'equip d'arqueòlegs treballant als sondejos que han fet a l'entorn del castell de Llívia, amb el director de les excavacions de 'Iulia Libica', Cèsar Carreras, explicant la tasca duta a terme. Imatge del 15 de juliol de 2021. (Horitzontal)
Equip d'arqueòlegs treballant als sondejos que han fet a l'entorn del castell de Llívia /Albert Lijarcio
Els sondejos a l'entorn del castell de Llívia treuen a la llum restes d'una ocupació a l'època visigòtica

Els sondejos duts a terme durant aquest mes de juliol per un equip d'arqueòlegs a l'entorn del castell de Llívia han servit per treure a la llum diverses restes que constaten que aquesta zona va estar ocupada durant l'època visigòtica, entre els segles V i VII. Tot i això, encara no s'han trobat evidències sobre l'existència d'un hàbitat romà a la zona del turó més pròxima a l'actual nucli de població. Sí que han aparegut, però, algunes poques restes de ceràmica d'aquesta època en superfície en punts pròxims a les muralles. Tot aquest material s'estudiarà per decidir si s'hi continuen fent sondejos en pròximes campanyes amb la idea de poder conèixer més a fons quins van ser els primers pobladors d'aquest entorn.

Pla obert de l'equip d'arqueòlegs treballant als sondejos que han fet a l'entorn del castell de Llívia. Imatge del 15 de juliol de 2021. (Horitzontal)(Foto: Equip d'arqueòlegs treballant als sondejos que han fet a l'entorn del castell de Llívia / Albert Lijarcio)

El professor d'arqueologia clàssica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de les excavacions de 'Iulia Libica', Cèsar Carreras, fa una bona valoració de la primera campanya duta a terme per cinc arqueòlegs a la part alta del Puig del Castell de Llívia. Així, explica que s'ha pogut excavar fins a trobar la roca i que s'han trobat diversos horitzons cronològics d'època moderna i de l'edat mitjana. D'aquesta darrera etapa, a més, hi ha "bones estructures" d'un poblat o gairebé una ciutat, amb la qual cosa, si s'explorés com a jaciment medieval, es trobarien restes d'entre els segles IV i XV.

Tot i que els sondejos duts a terme fins al moment descarten que hi hagi cap estructura o horitzó cronològic d'època romana republicana o iberoceretana, Carreras creu que els elements de ceràmica d'aquest període que s'han localitzat al turó fan pensar que era un lloc al qual s'hi anava de temporal. Així, una de les seves possibles funcions seria la de punt de vigia en èpoques de guerra i una altra hipòtesi passa perquè l'ocupessin durant els mesos d'estiu. Tot i això, diversos historiadors han apuntat a la possibilitat que hi hagués un poblat, tenint en compte que les comunicacions de l'època passaven per Cerdanya.

Els sondejos a l'entorn del castell de Llívia treuen a la llum restes d'una ocupació a l'època visigòtica
Comentarios