Tots dos consistoris estan, de moment, a l'espera de rebre els resultats del treball de camp que la tardor passada van efectuar alguns dels alumnes del Màster d'Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per acabar de perfilar la línia a seguir de cara a la seva divulgació. La intenció, però, és que aquest nou producte sigui complementari al del Parc dels Búnquers de Montellà i Martinet (Cerdanya), pel qual han passat més de 3.000 persones en els primers vuit mesos de 2018 i on s'ha detectat un interès creixent per part dels visitants procedents de diversos països del centre d'Europa.
En el límit que separa els termes municipals d'Alp, a la Cerdanya, i el de Toses, al Ripollès, són visibles alguns dels búnquers que formen part de la denominada Línia P del Pirineu, que es va començar a construir en temps de postguerra i per ordres del dictador Francisco Franco, ja que pensava que la serralada podia convertir-se en el punt d'entrada d'una hipotètica invasió. El projecte, que s'estenia des del Cap de Creus fins a Hendaia, en contemplava fins a 10.000, dels quals se'n van acabar executant pràcticament la meitat.
La localització i recuperació d'una part d'aquests elements patrimonials genera un interès creixent entre la població local i els visitants, segons es desprèn de les xifres de participació registrades en les visites guiades dutes a terme a la zona. És per aquest motiu que l'ajuntament d'Alp i el de Toses volen promoure conjuntament un nou producte turístic basat en els búnquers de la línia. La idea és que amb el material obtingut fins ara i el que els arribi d'un grup d'alumnes del Màster d'Història Contemporània i Món Actual de la UB i la UOC es pugui perfilar la manera de donar-los a conèixer.
Algunes de les propostes, segons l'alcalde d'Alp, Ramon Moliner, passen per indicar la seva situació mitjançant cartells i tríptics o, fins i tot, crear una aplicació per a dispositius mòbils que faciliti la visita lliure dels elements que s'han localitzat i inventariat. Una tasca que, d'entre altres, ha anat a càrrec de Pere Secases, que l'ha duta a terme de forma voluntària i a partir d'un treball de recerca de Batxillerat que va fer el seu nebot. Des d'aleshores ha trobat uns 350 búnquers, xifra que podria ser superior, ha dit, si no fos perquè "l'exèrcit no cedeix els mapes de certs centres de resistència".
Per la seva banda, un altre dels voluntaris que s'ha afegit a la recerca d'aquest patrimoni, Pere Cirera, destaca el fet que moltes de les persones que visiten els búnquers pensen inicialment que es van construir durant la Guerra Civil. "La gent ve molt desorientada, no en té ni idea del que va significar la Línia P", explica per defensar la necessitat de donar-la a conèixer. En aquesta zona que limita els termes d'Alp i Toses s'han localitzat diversos tipus de búnquers, entre els quals n'hi ha d'específics per disparar amb canó, d'altres amb metralleta i uns darrers amb fusell. A més, també n'hi ha que es van idear per fer la funció de refugi i d'observatori.
Més de 3.000 visites al Parc dels Búnquers de Montellà i Martinet
La potenciació d'aquests búnquers com a reclam turístic vindria a complementar l'oferta del Parc dels Búnquers de Montellà i Martinet, que va obrir portes al 2007 i pel qual hi han passat més de 3.000 persones en el que portem d'any. El centre d'interpretació acull, cada cop més, perfils de turistes més diferenciats i s'ha constatat, en els darrers tres anys, un creixement dels procedents del centre d'Europa, principalment dels Països Baixos i Bèlgica. A més, segons la coordinadora d'aquest equipament, Anna López, el públic que ve des del vessant nord del Pirineu, a França, té interès en "empatitzar amb la memòria històrica".
En aquest punt de la Cerdanya, on justament el pas amb la comarca veïna de l'Alt Urgell es fa més estret, s'ha senyalitzat un recorregut d'un quilòmetre on es poden veure fins a deu búnquers. La visita guiada permet conèixer, a més, el context històric en el que es van construir i detalls, com ara, que si el projecte s'hagués executat de forma total hauria costat "deu vegades més que el Valle de los Caídos", segons explica López a través de diverses fonts d’historiadors que han fet una aproximació en el càlcul.
La coordinadora del Parc dels Búnquers té clar que la construcció d'aquesta obra "faraònica" només es basa en una "obsessió" del Franquisme i ressalta el fet que es dugués a terme en un moment de postguerra, en què la societat estava "patint misèria, pobresa i una fam tremenda". López també explica que la Línia P mai es va arribar "ni a utilitzar, ni armar, ni defensar" i que diversos analistes han pogut constatar que, en cas d'una invasió, no "hagués estat efectiva".
