Noves interpretacions sobre les pintures murals de Sant Miquel d’Engolasters

El llibre Sant Miquel d’Engolasters. L’arcàngel de les muntanyes (Edicions de la Universitat de Barcelona), de Cristina Tarradellas, aborda l’estudi d’una de les esglésies més representatives de l’art romànic del Principat d’Andorra.
DSCN6250
photo_camera La portada del llibre publicat per Edicions de la Universitat de Barcelona.

Sant Miquel d’Engolasters. L’arcàngel de les muntanyes ofereix una relectura dels frescos de l’absis de l’església de Sant Miquel d’Engolasters (Escaldes-Engordany, Principat d’Andorra) que es conser­ven al Museu Nacional d’Art de Catalunya. El protagonisme de la figura de l’arcàngel Miquel, que substitueix l’evangelista Mateu entre els vidents, dota el conjunt d’una singularitat iconogràfica que sovint ha estat interpretada com un error del pintor. Aquest llibre qüestiona aquest fet: l’anàlisi de l’arquitectura de l’església (sobretot del campanar), de la seva situació en relació amb un entorn d’alta muntanya i del programa iconogràfic conservat —que inclou l’intradós de l’arc triomfal— apunta la possibilitat d’una concepció glo­bal complexa, amb una càrrega simbòlica important, en què s’han combinat de manera intel·ligent aquests tres elements al servei d’una idea.

El llibre, prologat per Jaume Serra i Serra, està organitzat en quatre capítols. El primer d’ells està dedicat a introduir el paratge d’Engolasters i l’església de Sant Miquel al llarg de la història, des de la seva fundació fins a l’arrencament de les seves pintures. El segon capítol se centra en l’estudi de l’arquitectura de l’església en època romànica. Al tercer capítol, el més llarg amb diferència, es descriuen i analitzen les pintures murals de l’absis de l’església. Per últim, al darrer, l’autora ofereix una interpretació innovadora del conjunt atenent al programa pictòric, l’advocació a Sant Miquel, la ubicació i l’arquitectura de l’edifici.

El protagonisme de la figura de l’arcàngel Miquel, que substitueix l’evangelista Mateu entre els vidents, dota el conjunt d’una singularitat iconogràfica que sovint ha estat interpretada com un error del pintor. Aquest llibre qüestiona aquest fet: l’anàlisi de l’arquitectura de l’església —sobretot del campanar—, de la seva situació en relació amb un entorn d’alta muntanya i del programa iconogràfic conservat —que inclou l’intradós de l’arc triomfal— apunta la possibilitat d’una concepció glo­bal complexa, amb una càrrega simbòlica important, en què s’han combinat de manera intel·ligent aquests tres elements al servei d’una idea

Sant Miquel d’Engolasters. L’arcàngel de les muntanyes és el darrer títol de Pirineus romànics. Monografies, la col·lecció del grup d’investigació Ars Picta de la Universitat de Bar­celona. El títol Pirineus Romànics reuneix els dos aspectes que interessa analitzar, l’espacial i el tem­poral, encara que l’objectiu és que els volums pu­blicats incloguin estudis sobre matèries diverses (història, arqueologia, filologia, antropologia...), ja que només a través d’una aproximació trans­versal és possible abastar una realitat complexa.

Cristina Tarradellas Corominas (Barcelona, 1961) és llicenciada en Geografia i Història —en l’especialitat de Prehistòria, Història Antiga i Ar­queologia— i doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, títol que va obtenir amb la tesi L’art romànic del Principat d’Andorra: la pintura mural en el seu context. Ha col·laborat amb el Ministeri de Cultura, Joventut i Esport del Govern d’Andorra en el projecte museogràfic de l’Espai Columba.