L’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i la Fundació del Món Rural han identificat un total de trenta-nou termes o condominis que hi va haver a la comarca de l’Alta Ribagorça abans de l’abolició del règim senyorial a finals del segle XIX, quan molts comunals es van posar a la venda o es van privatitzar. D’aquestes trenta-nou unitats, trenta-quatre són antics termes; quatre corresponen a condominis (territoris de titularitat compartida), i un enclavament, Celles, que va pertànyer al Pont de Suert.
El document, presentat ahir a la seu del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, plasma cartogràficament els límits dels termes tradicionals dels pobles de l’Alta Ribagorça -delimitació en la qual els béns comunals hi tenen una transcendència especial- i s’emmarca en la segona fase de l’estudi ‘Termes i comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present. Mapa de termes de població i béns comunals i propostes de gestió’, iniciat el 2016 amb l’elaboració d’un mapa de termes de població del Pallars Sobirà.
La presentació del mapa va anar a càrrec de Jesús Burgueño, geògraf i professor de la Universitat de Lleida, i es va complementar amb la conferència ‘Transhumància i comunals a l’Alta Ribagorça’, de la mà de Ferran Estrada, antropòleg i professor de la Universitat de Barcelona; i de l’exposició del document ‘Béns comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present’, conduïda per Marc Borrell (IDAPA) i Eduard Trepat (Fundació del Món Rural).
El mapa de termes de l'Alta Ribagorça permetrà aprofundir en el coneixement local de la comarca i entendre millor la distribució dels béns comunals a la mateixa i veure com encaixen, per exemple, amb les figures de protecció mediambiental o les zones de pastura vinculades a ajudes europees.
Aquest decàleg, a més, tindrà en compte les antigues formes d’explotació (pastures i aprofitament de fusta) però, sobretot, els nous usos que proporcionen nous recursos econòmics a les comunitats de veïns, com ara els aprofitaments per instal·lació de pistes d’esquí, excursionisme, senderisme, recollida de bolets o estesa de línies elèctriques. En aquest sentit, un bon model de gestió d’aquests nous usos dels comunals i de les rendes que se’n derivin pot esdevenir una eina de desenvolupament local que ajudi a fixar població al territori, propiciant noves inversions.
