La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha presentat avui el projecte executiu de l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça, que estarà situat al Palau Abacial, al Pont de Suert i que, segons les previsions, estarà finalitzat l’any 2021.
La consellera Borràs ha visitat l’edifici que acollirà l’arxiu acompanyada de la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar; del president del Consell Comarcal de l’ Alta Ribagorça, Josep Lluís Farrero, i de l’alcalde de Pont de Suert, José Antonio Troguet.
Durant la visita, la consellera ha destacat que "Els arxius són els preservadors de la nostra memòria i, per tant, del que som. Compleixen una funció fonamental en la preservació d’aquesta memòria. I avui som aquí per poder culminar un sistema d’arxius a Catalunya que es va dissenyar ja en època republicana i justament amb aquest arxiu de l’Alta Ribagorça es veurà completat un projecte que és necessari per al país".
Actualment, el Departament de Cultura està tramitant l’acord plurianual per a la construcció de l’arxiu comarcal, així com el conveni de construcció. Una vegada s’aprovi, l’Ajuntament de Pont de Suert iniciarà els tràmits per a la licitació de les obres de construcció i equipament de l’arxiu. El procés de construcció comptarà amb el suport dels tècnics del Departament de Cultura i l’import de les obres es de 1.096.624 euros. La superfície útil total de l’edifici rehabilitat és de 330,99 m2 i la superfície construïda, de 600,88 m2.
El projecte del nou arxiu va ser redactat durant l’any 2018 pels arquitectes Ramon Solana i Alejandro Royo i va ser supervisat pels serveis tècnics del Departament de Cultura.
Amb aquest projecte es completa la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya, que comptarà amb una superfície construïda de més de 50.000 metres quadrats per oferir un servei a la ciutadania i a les administracions de tot el territori. En el cas de l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça representa un servei pels ciutadans i pel conjunt d’administracions públiques.
L’edifici
El nou Arxiu Comarcal es situarà a l’antic Palau Abacial del Pont de Suert, al carrer del Pont. Es tracta d’un edifici d’origen medieval i que ha tingut diferents intervencions al llarg de la seva vida. El Palau té una situació privilegiada al casc antic de la vila gràcies al seu campanar, dintre de la façana que configura el poble a la vora est del riu Noguera Ribagorçana. Aquest campanar, encara que en diferents edificacions, formava part de l’església vella del poble. Així, tots dos edificis i l’espai entre ells configuraven la dotació religiosa de la vila medieval del Pont de Suert.
A principis d’aquest segle es construeix la nova biblioteca municipal, situada al sud del Palau Abacial, conformant una plaça en la qual convergiran arxius i biblioteca. Amb la seva rehabilitació i la instal·lació de l’Arxiu Comarcal, els tres edificis configuraran el nucli cultural del poble.
L’edifici té planta baixa, tres plantes i dues plantes allotjades al volum del campar. Cadascuna de les plantes distribuirà els usos necessaris segons els criteris del Departament de Cultura. La planta baixa i tercera estaran obertes al públic general i desenvoluparan els usos en conseqüència. Les plantes primera i segona allotjaran els dipòsits d’arxiu i seran d’accés restringit.
Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya
En el marc del Sistema d’Arxius de Catalunya, la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya (XAC) és una peça essencial en l’aplicació dels principis que garanteixin una acció arxivística eficaç i eficient en relació al principi de provinença dels documents i respecte a la territorialitat.
Actualment, la XAC compta amb 38 arxius i 2 dipòsits externs en uns 48.000 metres quadrats de superfícies. Des del punt de vista de la seva funció, custodia més de 120 quilòmetres de documents, uns 15.000.000 milions de documents digitalitzats i ofereix un servei als ciutadans i administracions que voreja els 3 milions de documents consultats anualment i una oferta d’activitats de difusió que compta amb uns 60.000 assistents anuals.
La Xarxa d'Arxius Comarcals va ser plantejada i començada a executar per la Generalitat de Catalunya a partir de l’any 1932, amb Agustí Duran i Sanpere (1887–1975) al capdavant. Va ser bandejat sota el franquisme i substituït per una organització arxivística de base provincial.
Des de la recuperació de la democràcia i el restabliment de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura ha endegat la construcció i entrada en funcionament d’un arxiu comarcal a cada capital de comarca, en col·laboració amb l’administració local. És funció dels arxius comarcals la conservació, el tractament i la difusió del patrimoni documental des del seu entorn de provinença originària, tot evitant d’aquesta manera les concentracions provincials. Per tant, contribueixen a l’equilibri territorial en l’àmbit del patrimoni i són destinataris tant els estudiosos com els ciutadans en general.
Alhora, els arxius comarcals conserven els documents de l’administració de la Generalitat al territori i de l’administració local, especialment la dels municipis de menys de 10.000 habitants i els de les capital de comarca amb qui es disposa d’un conveni de gestió. Aquesta funció afavoreix l’eficàcia administrativa i a la seva transparència.
