23.11.2019 |
Viure als Pirineus

“Tinc interioritzats els valors de l’esforç, el treball i l’honestedat que em van transmetre els pares”

Aquest mes parlem amb la Meri Mitjana, de la generació del 78, nascuda a la Seu d’Urgell. Va estudiar primer a l’Albert Vives, després a l’Institut Joan Brudieu i més endavant a la Universitat Autònoma de Barcelona. De fet, no ha parat mai de formar-se: ha fet un Màster en Direcció i Administració d’Empreses a EADA, un Màster en Prevenció de Riscos Laborals a la UPC, especialitzacions en Qualitat i Medi Ambient, i multitud de cursos tècnics i empresarials. Darrerament ha fet una estada a la Universitat de California, a Los Angeles. Tampoc ha deixat de banda els idiomes en cap moment.

Entrevista a Meri Mitjana
Entrevista a Meri Mitjana
“Tinc interioritzats els valors de l’esforç, el treball i l’honestedat que em van transmetre els pares”

Està casada amb el Xavier Esteve i viu a Oliana. La seva passió és viatjar. També li agrada molt la fotografia. Practica esport en el temps lliure i s’escapa al cinema i al teatre sempre que pot. Li encanta estar amb la família i amb els amics. Actualment és responsable de Qualitat i Medi Ambient a Taurus Group (Oliana) i professora-tutora de Psicologia Fisiològica al Centre Associat de la UNED a la Seu. Aquesta jove, poc podia imaginar fa uns anys que la feina i les seves inquietuds la portarien a conèixer nous continents.

Quins records tens de la teva infància a la Seu?
Recordo els jocs amb els amics al pati de l’escola i al carrer, anar amb bici amunt i avall, fent una parada als bombers per jugar a bàsquet. També tots els professors que vaig tenir i que em van ajudar a formar-me i a crèixer. Els caps de setmana amb els meus pares a Six, un poblet de la Vall de Castellbó, on acompanyava la meva àvia a “aviar” les vaques, escoltava amb atenció les històries que m’explicava el meu avi a la vora del foc, donava menjar als animals i, fins i tot, tenia el meu propi hortet! També tinc present les trobades amb els meus cosins, que són com germans per a mi. Ja de més gran, recordo les farres de l’Institut, les festes majors i les llargues xerrades amb les meves amigues, sense oblidar les partides al futbolín del pub FM. Però sobretot tinc molt interioritzats els valors d’esforç, treball i honestedat que em van transmetre els meus pares.

Que et fa decidir a fer la carrera de Bioquímica?
Vaig arribar a COU i no tenia gens clar el que volia fer, m’agradava tot. A la preinscripció universitària recordo que vaig posar opcions tant diverses com Psicologia, perquè volia conèixer el comportament humà, Enginyeria Industrial, perquè sentia inquietud pel món de l’empresa i de la indústria, i Traducció i Interpretació, perquè sempre m’han agradat els idiomes. Fins i tot, en algun moment, se m’havia passat pel cap ser hostessa de vol, només pel fet de poder descobrir països llunyans. Finalment vaig decidir fer Bioquímica ja que trobava les Ciències Naturals una matèria molt interessant i em volia dedicar al món de la docència, pel qual sempre he tingut veritable vocació. I, ara, fent aquesta entrevista, me n’adono que avui tracto una mica tots aquests temes, més directa o indirectament.

Com van ser els inicis en el món laboral?
De joveneta havia donat classes de repàs als estius, vaig fer de becària a la universitat i també vaig fer pràctiques al laboratori de l’Hospital de la Seu. Quan vaig acabar la llicenciatura tenia clar que volia tornar al Pirineu, era el lloc on volia viure o, almenys, tenir-hi la base d’operacions. Encara no sabia si havia aprovat totes les assignatures però ja estava presentant currículums a tort i a dret, i donant-me a conèixer a tots els llocs de la zona on pensava que el meu perfil podia encaixar. Al cap de poc començava a treballar a Aigua d’Andorra Font d’Arinsal. Mentre treballava a Andorra vaig fer el Certificat d’Aptitud Pedagògica a la UPC, i les pràctiques a l’Institut Joan Brudieu, per poder-me dedicar a l’ensenyament que era la meva idea inicial, però el món de l’empresa em va anar enganxant…

I més endavant, entres a Taurus Group a Oliana.
Sí, vaig agafar experiència i ampliar coneixements, i va arribar un moment en que vaig voler fer coses diferents. Tenia molt clar que volia ser el màxim polivalent possible, no encasellar-me en un únic àmbit, tenir la flexibilitat i adaptabilitat. Després de valorar diverses oportunitats laborals (per cert, molt diferents entre elles) vaig optar per unir-me a l’equip de Taurus Group, motivada per un projecte internacional.

La teva feina et porta sovint a la Xina
Sí, a banda de tenir contacte amb les filials que l’empresa té arreu del món (Brasil, Mèxic, Perú, Marroc, França, Sud Àfrica, India, etc.), en la meva feina tinc especial relació amb la Xina, on hi tinc part del meu equip, i a més de treballar-hi a diari, hi faig visites sovint.

I un cop allí?
La cultura xinesa és radicalment diferent a la nostra. Amb els anys m’hi he acostumat, i coses que als primers viatges em sorprenien molt, ara ja les trobo normals, com els eruptes que fan al final d’un àpat, o menjar serp com qui menja una tapa de braves. Són molt educats i hospitalaris, no et falta mai de res, i necessiten crear una espècie de vincle personal i de confiança per tal de poder establir una relació de negocis sòlida. Els dies allí són molt intensos, aprofites el temps fins l’últim minut, també considerant que les distàncies són enormes. Pots estar més d’una hora dins un cotxe i no haver sortit d’una ciutat “petita”. A les empreses, el personal dedicat a les vendes normalment parla anglès, però la resta de personal i la gent del carrer no en parlen gens, per la qual cosa et pots trobar en situacions complicades o divertides. En els últims anys ha augmentat molt la contaminació, hi ha dies en que la pol·lució atmosfèrica és tan gran que no saps si el que veus és boira o pol·lució. És un país en el qual em trobo bé, però on difícilment em quedaria a viure.

Viatjar t’ensusiasma...
Aprofito qualsevol oportunitat que se’m presenta per fer la maleta i marxar. En parella, amb amics o sola, qualsevol excusa és bona. A banda d’Europa, he fet cap a Estats Units, Mèxic, Cuba, Perú, Marroc, Tunísia, Egipte, Emirats Àrabs, Rússia, Islàndia, India, Nepal, Nova Zelanda, Polinèsia Francesa… És apassionant conèixer diferents llocs i formes de viure. Cada racó et depara noves experiències.

Voltar pel món ensenya, està clar. Aquí vivim en un lloc privilegiat?
Viatjar t’enriqueix, et fa veure les coses d’una altra manera, i et fa valorar el que tens. Crec que tenim una qualitat de vida envejable, amb els serveis bàsics coberts, un entorn privilegiat, i una dosi justa d’activitats culturals. Pel que fa a l’educació superior i continuada, tenim l’inconvenient de la distància, que moltes vegades ens dificulta poder accedir-hi. Tenim l’opció dels estudis a distància, i, de veritat, admiro a les persones, com els meus alumnes de la UNED, que segueixen aquesta modalitat, perquè requereix molta voluntat i constància.

Et vas casar l’estiu passat, com porta la teva parella que tinguis una vida tant moguda?
Portem ja força anys junts i em coneix molt bé. Tenim la sort de que cadascú té un gran respecte per la llibertat individual de l’altre, i això fa que puguem compatibilitzar la vida personal, professional i les aficions de tots dos sense problema.

Estàs orgullosa de ser pirinenca?
No n’estic orgullosa, n’estic orgullossísima! El Pirineu és la meva terra i me l’estimo. Quan coneixo gent voltant pel món, no perdo l’oportunitat de parlar del lloc d’on sóc. Com a anècdota, l’any passat a Nova Zelanda, remuntant un riu vam coincidir amb uns monitors de kaiak, ens vam posar a parlar, jo vaig dir d’on era (que no és Barcelona, que seria la sortida més fácil per fer entendre d’on ets), i resulta que un d’ells havia vingut més d’una vegada a la Seu, als Jocs Olímpics i a campionats del món. Va ser molt bonic trobar algú a l’altra punta del món que hagués estat a la Seu.

Cap on va Catalunya?
Espero que vagi cap un futur millor, sobretot cap a una situació econòmica i social més favorable que la que tenim ara, i que tots els catalans puguem decidir el que més ens convé.

Santi Miarnau

Comentarios