Amb “El Rescat dels Minairons” podríem dir amb total certesa que el Món Màgic de les Muntanyes està del tot encarrilat. Crec que vincular les festes de Nadal amb la mitologia nostrada ha estat un dels grans encerts dels darrers 15 anys a la Seu d’Urgell.
Amb l’obra de teatre “El Rescat dels Minairons” podem entendre i cohesionar totes aquelles coses que sabíem del boca orella però sovint ens faltava trobar un sentit al tot plegat. Cohesionar les llegendes però també una gran feina de cohesió social. Moltes entitats i gent diversa del poble s’uneixen i ens expliquen una història fantàstica carregada de bons valors, d’il•lusions i de mitologia de les nostres contrades en escenaris prou coneguts per tots i totes les Urgellenques, com ho va deixar escrit Albert Galindo al conte dels Minairons, un dels orígens de tot plegat que ha fet del Món Màgic de les Muntanyes la història més creïble i veraç de la màgia dels Minairons.
Considero un gran encert enfocar l’obra a un format ja conegut per tothom com els mítics “Pastorets” de Folch i Torres. Al “Rescat dels Minairons” podem veure una valenta Urgell que arrossega amb gran coratge al jove poruc i novell Ot. Com Lluquet i Rovelló, aquests dos personatges seran el fil conductor principal a la recerca i rescat dels Minairons, presoners del dolent i malvat Peirot (coneixerem també el perquè de la malícia d’aquest personatge verro i esquerp). Peirot va acompanyat dels seus fidels Escrofu (símils dels pecats capitals), uns éssers bruts, curts i maldestres que fan molt de soroll i deixen un rastre pudent pel camí mentre es barregen entre el públic tot buscant els Minairons.
En fragments de l’obra podem sentir, amb grans dosis d’humor, algunes perles de radiant actualitat i fins i tot, alguna reivindicació com el tan esperat i inexistent teatre de la Seu d’Urgell ara ja confirmat com una necessitat imperiosa
Fantàstica interpretació d’actors i actrius, músics, dansaires, realitzadors, un cor que durant tota l’obra ens va narrant les escenes i una gran feina de l’equip artístic i tècnic, tot sota la direcció de Joel Pla i Dasha Lavrinienko. Més d’un centenar de persones, moltes d’elles amateurs, engrescades en aquest gran projecte. A totes elles, les més sinceres felicitacions i que per molts anys puguem seguir revivint cada Nadal la fantàstica història dels Minairons i el secret més ben guardat del Tió de la Freita.
Xavier Massallé
