El Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha acordat la declaració del Pont i Aqüeducte de Boixadera, situat a la vall de Cabó, com a Bé Cultural d’Interès Local, d’acord amb les competències que l’article 17 de la Llei 9/1993, de Patrimoni Cultural Català, atorga als consells comarcals en relació als municipis inferiors als 5.000 habitants.
El Pont i Aqüeducte de Boixadera és una construcció singular que integra en una sola estructura un pont i un aqüeducte. El pont en qüestió té un sol ull en arc de mig punt rebaixat i un parament format per lloses de pedra calcària sense desbastar, amb una disposició absolutament irregular, fet que ens allunya de les modalitats constructives d’època medieval i ens situa en un horitzó cronològic de l’edat moderna o potser fins i tot posterior, com la major part dels ponts de pedra de la comarca que ens han arribat després de segles d’aiguats i d’altres esdeveniments destructius. L’observació dels paraments constructius del pont ens informen que originàriament havia tingut un perfil tradicional en esquena d’ase.
Aquest perfil del primitiu pont de Boixadera hauria estat modificada cap a 1927 per construir un aqüeducte per sobre del pont. Aquesta nova estructura aixecada a cavall del pont antic obeïa a la necessitat que l’aigua que movia un molí fariner aigües amunt, pogués canviar de riba per ser aprofitada per una petita central hidroelèctrica construïda per aquells anys a la riba oposada del riu de Cabó.
L’informe de declaració de Bé Cultural d’Interès Local destaca l’excepcionalitat de l’estructura pel fet d’integrar en un sol element pont i aqüeducte, ja que no es troben conjunts similars a la resta de la comarca de l’Alt Urgell. També destaca els valors paisatgístics que integren el conjunt en el paisatge de ribera del riu de Cabó.
