Una plaça de Peramola rememorarà el dia en què l'exèrcit borbònic va cremar el poble

L'espai, ubicat en un extrem del carrer de la Clariana, passarà a dir-se 25 de gener de 1714

foto_3306345
photo_camera Espunyes, un escriptor de referència a Peramola i al Pirineu, relatarà els fets que donen nom a la plaça

Peramola commemorarà aquest dissabte els fets ocorreguts a la vila en els darrers mesos de la Guerra de Successió, quan l'exèrcit borbònic va ordenar calar foc al poble. L'ajuntament d'aquesta localitat de l'Alt Urgell ha decidit 'batejar' un espai que hi ha en un dels extrems del carrer de la Clariana, ubicat al centre històric de la població, com a 25 de gener de 1714.

L'objectiu és el de recuperar la seva memòria, recordant-ne una de les pitjors tragèdies de la seva història. El consistori tenia previst inicialment que aquesta efemèride donés nom a un dels nous carrers previstos en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) però, tenint en compte que aquest no es desenvoluparà en els propers anys, finalment ha optat per fer-ho en aquesta plaça.

Tot i que la zona on el carrer de la Clariana de Peramola (Alt Urgell) es fa més ample no comptava amb un nom oficial, aquesta era coneguda popularment com la placeta de la carnisseria pel fet que allà hi havia un establiment d'aquest tipus. Posteriorment, en el marc de la commemoració del Tricentenari, els 300 anys de la derrota catalana a la Guerra de Successió, es va col·locar en aquest espai un plafó explicatiu dels fets ocorreguts a la població l'any 1714 i també es va decidir que un dels nous carrers del municipi portaria el nom de 25 de gener, rememorant així el moment en què l'exèrcit borbònic va ordenar que es cremés el poble.

L'ajuntament de la localitat, després de constatar les dificultats existents per desenvolupar el POUM a causa de la falta de demanda de noves construccions residencials, va decidir el passat estiu que la millor opció era 'batejar' l'espai on precisament ja es recorda l'efemèride. L'alcaldessa de Peramola, Gemma Orrit, ha explicat que d'aquesta manera s'ajudarà a fer consciència sobre uns fets que van ser esfereïdors i dels quals molta gent, inclús del municipi, no en té constància. A més, ha dit que el canvi de nom no afectarà als veïns i veïnes, ja que cap de les cases que hi ha en aquesta zona tenen l'entrada principal per la plaça.

Per la seva banda, l'escriptor i lingüista Josep Espunyes ha destacat que la voluntat de tot plegat és homenatjar a les persones que van lluitar i morir en la defensa de les llibertats nacionals de Catalunya, ja que, ha explicat, la localitat va participar activament a la revolta pagesa, iniciada a Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), contra l'augment dels tributs de guerra que havien de pagar a l'exèrcit que estava al servei del rei Felip V. De fet, la població hauria estat considerada el bressol comarcal de la rebel·lió i, després d'aconseguir bloquejar durant nou dies l'anomenat Regiment de Guipúscoa a Oliana, va acabar patint, com a conseqüència, l'ordre de degollar i penjar a diversos dels seus veïns i de la crema del poble, que en aquell moment tenia entre 80 i 90 cases.

Els informes de guerra que es conserven a Madrid, a l'arxiu històric nacional, corroboren els fets del 25 de gener de 1714 i la crueltat dels mateixos, segons Espunyes. Un exemple és la carta que el militar borbònic flamenc Jean François Nicolas Bette, marquès de Lede, va enviar a Felip V, on diu que va atacar a uns rebels a Peramola, als quals va manar penjar, i calar foc al lloc, afegint que esperava que aviat estaria tot quiet. Per l'escriptor és obvi que això va acabar passant perquè si mates la gent, la degolles i hi poses foc al poble, evidentment que n'estaran de quiets, ha reblat. Finalment, ha relacionat la repercussió que van tenir els fets amb una dita popular que encara perdura als municipis de Ponts o de la Baronia de Rialb (Noguera), on s'utilitza l'expressió sabràs qui va ficar foc a Peramola quan es vol intentar dissuadir a algú de fer una acció determinada.

Espunyes relatarà els fets aquest dissabte a les 12 del migdia als assistents a l'acte en què es descobrirà la placa amb el nom de la plaça. Estarà presidit per l'alcaldessa de Peramola i comptarà amb la participació del doctor en Història i especialista en la Guerra de Successió a la Catalunya central, Francesc Serra, i també hi assistiran, entre d'altres, el diputat alturgellenc al Parlament de Catalunya per ERC, Francesc Viaplana, així com diversos alcaldes de la comarca.