HISTÒRIA

"Passage Pyreneeën", el pas dels jueus i refugiats belgues pel Pirineu

Sarah De Vlam acaba de publicar Passage Pyreneeën, la captivadora i dramàtica història de milers de refugiats belgues que van passar pel Pirineu, fugint de l’ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial. 

dav
photo_camera Sarah De Vlam a la Seu d'Urgell, amb el Cadí al fons/FS

Després d’anys de treball i d’investigació, Sarah De Vlam (Gant, 1977), veïna de la Seu d’Urgell des de fa vuit anys, acaba de publicar a Bèlgica, el seu país d’origen, Passage Pyreneeën. Aquest pas pels Pirineus no és una guia per a senderistes belgues, com el seu títol ben bé podria suggerir, sinó la captivadora i sovint tràgica història de milers de refugiats belgues que van fugir de l’ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial. 

cover en achterflap boek

Per fugir de les urpes del nazisme, els evadits havien d’arribar clandestinament a la serralada pirinenca i creuar-la a peu. En territori espanyol - Espanya es va mantenir neutral durant el conflicte mundial - esperaven comptar amb un lliure trànsit cap a Portugal, des d’on pensaven embarcar cap a la llibertat. Però la benvinguda a la dictadura espanyola va ser amarga, explica Sarah de Vlam. Més de 1.400 belgues van ser tancats a presons i camps de concentració, principalment a Miranda de Ebro, i tot per un únic motiu: haver entrat il·legalment al país. Mentre que Portugal, liderat també per un dictador, va mantenir una posició neutral, Francisco Franco va besar la mà d’Adolf Hitler, el principal responsable dels cinquanta-quatre milions de morts que va causar la guerra.

El jove belga Louis Leroy, va ser traslladat a l’Hospital de la Seu d’Urgell. Estava exhaust i tenia els peus completament congelats

Per a la ruta d’evasió, creuar els Pirineus va ser el repte més gran. Els inexperts belgues, que anaven amb sabata plana, roba de carrer i maleta, havien de confiar la seva pròpia vida als guies de muntanya, els anomenats passadors; pastors, contrabandistes o maquis. També va ser essencial la silenciosa col·laboració dels habitants pirinencs d’una banda i altra de la frontera. A Bolquera, a 20km de Puigcerdà, durant la nit del 6 de novembre de 1942, el capellà no va parar de tocar les campanes fins que el grup de refugiats belgues van aconseguir deixar enrere el temporal, l’espantós torb.

La baronessa Rotschildt, que es va allotjar a l'Hotel Andria de la Seu d'Urgell, tenia les cames destrossades pels diamants que, amagats sota els mitjons, li havien encetat la pell durant el viatge.

A Passage Pyreneeën, Sarah De Vlam, explica exemples ben concrets d'aquesta efectiva I discreta col·laboració de la gent del Pirineu. Pola Zandmer, una jove jueva d’Amberes, va ser amagada per Magdalena Duran a l’Hotel Franco-Español de Les, a la Val d’Aran. El nen Michel Margoris va ser allotjat amb la seva mare i tres germans, en un hotel de Puigcerdà, després d’haver pagat cinquanta mil dòlars als seus guies. El 28 d’abril de 1943, el jove belga Louis Leroy, va ser traslladat a l’Hospital de la Seu d’Urgell. Estava exhaust i tenia els peus completament congelats. També va passar per la Seu d’Urgell la baronessa Rotschildt que es va allotjar a l’Hotel Andria, un lloc important per als refugiats - sovint jueus - que es podien permetre un allotjament més digne. La baronessa jueva tenia les cames destrossades pels diamants que, amagats sota els mitjons, li havien encetat la pell durant el viatge. Charles de Bongnie, membre de la resistència belga, va tardar vint-i-tres dies a creuar la serralada pirinenca. La seva ruta va passar pel Pas de la Casa, Port d’Envalira, Andorra la Vella i Prullans. Pensava que en aquest punt s’acabava el Pirineu. Però encara quedava el Cadí, va escriure lacònicament. El majestuós Mausoleu de Pirene va ser tota una aventura per als centenars de belgues que li van fer front.

El perfil

Sarah De Vlam va estudiar Història a la Universitat de Gant i Història d’Espanya a la Universitat Complutense de Madrid i a la UNED, a Brussel·les. A Bèlgica, ha explicat per primera vegada aquesta singular i dramàtica història que amaga les nostres muntanyes pirinenques. També va ser entrevistada per la ràdio pública flamenca i va aparèixer en diverses ocasions a la premsa. Ara té previst organitzar viatges temàtics perquè els seus compatriotes vinguin a descobrir el Pirineu, els seus petits pobles, i els encants de la Seu d’Urgell, assegura.