Els primers comicis de la Seu d'Urgell en què Albert Batalla no optava a la reelecció han situat a la candidatura de Junts per la Seu com a segona força al consistori, amb cinc regidors. El seu candidat, Jordi Fàbrega, ha reconegut la dificultat que suposava rellevar a l'actual alcalde, el qual tancava la llista, i per aquest motiu ha dit que la valoració d'aquest "triple salt mortal" és positiva. Mentre, el seu homòleg a Compromís X La Seu, Òscar Ordeig, formació que manté els sis representants d'aquesta legislatura, ha reivindicat que el futur govern de la ciutat hauria de ser per a la "llista més votada" perquè creu que dels resultats del 26-M se'n desprèn una lectura de "canvi". La clau dels pactes, però, la té ERC, partit que passa de tres a quatre regidors.
Fàbrega ha estès la mà a la resta de formacions que han aconseguit representació a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell per "parlar" sobre el futur govern municipal. En aquest sentit, ha dit que tot i que "era molt complicat" substituir com a candidat a "un alcalde consolidat", valora positivament els resultats obtinguts, que han estat de 1.513 vots (26,96%) i cinc regidors, dos menys que els que va assolir al 2015. A més, també ha felicitat a l'alcaldable de Compromís per La Seu, Òscar Ordeig, per haver guanyat les eleccions del 26-M a la capital alturgellenca.
Per la seva banda, Ordeig, ha assegurat que el descens de suports a la llista de JuntsxlaSeu indica que cal començar "una nova etapa". Per aquest motiu, el candidat de Compromís ha dit que aquest dilluns iniciarà una ronda de contactes amb la resta de partits per tal d'explorar possibles acords, ja siguin puntuals o d'una forma més estable. Finalment, ha explicat que si no hi ha una "majoria absoluta a la contra", la seva formació és la que governarà la ciutat com a "llista més votada", la qual ha obtingut 1.719 vots (30,63%) que han servit per mantenir els seus sis regidors.
Mentre, l'alcaldable d'ERC, Francesc Viaplana, ha afirmat que "cal pair els resultats" que els converteixen en la clau del futur govern. Per aquest motiu, ha dit que aquest dilluns es reuniran amb la candidatura i la militància per traçar "el camí a seguir". També ha destacat que l'augment de vots, fins als 1.192 (21,24%), i de regidors, de tres a quatre, s'han de "posar en valor" a l'hora "d'imposar un pacte". Finalment, ha volgut deixar clar que demanaran el reconeixement de la "immoralitat" que suposa tenir polítics empresonats i a l'estranger i el "dret a l'autodeterminació".
Aquestes tres forces han obtingut uns resultats molt similars als de 2007, quan CiU i els republicans van decidir repartir-se el mandat i Albert Batalla es va estrenar com a alcalde. Finalment, la CUP també ha millorat els seus resultats respecte a les eleccions municipals de 2015 a la Seu d'Urgell, ja que ha aconseguit 517 vots (9,21%) i dos regidors, un més dels que tenia en aquesta legislatura. D'altra banda, La Seu en Comú Guanyem, el Partit Popular, Ciutadans i VOX no han obtingut representació al consistori de la capital alturgellenca.
Òscar Ordeig, de Compromís per la Seu, s'ha imposat aquest diumenge a la Seu d'Urgell amb 6 regidors (30,63% i 1.719), seguit de Jordi Fàbrega, de JxCat, amb 5 (26,96% i 1.513); Francesc Viaplana, d'ERC, amb 4 (21,24% i 1.192 vots) i Xènia Antona, de la CUP, amb 2 (9,21% i 517). A les eleccions de 2015, CiU, amb Albert Batalla al capdavant, va aconseguir treure set regidors, un menys que als comicis de 2011. Compromís per La Seu, candidatura vinculada al PSC, igualava el seu nombre de representants, amb 6, i Esquerra n’aconseguia 3, dos més que en la legislatura anterior. Mentre, la CUP, que es presentava al consistori per primer cop al 2015, aconseguia un regidor. Per la seva banda, els membres d’ICV que ho feien per Entesa per La Seu es van quedar sense representació, així com també el PP, quan cada formació havia tingut al 2011 un regidor.
