Els dies 13 i 14 de juliol es portarà a terme el desmuntatge del retaule de la Pietat del Museu Diocesà d’Urgell, per ser traslladat a les dependències del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), a Valldoreix. Al CRBMC, es duran a terme els treballs de conservació-restauració d’aquesta obra, que es preveu que estiguin enllestits cap a finals d’any. Aquesta serà la primera intervenció que es fa en aquest retaule del segle XVI, les policromies del qual requereixen d’una neteja integral; també hi trobem pèrdues d’elements decoratius, esquerdes i obertures de la fusta, i aixecaments puntuals de les capes de preparació, així com descohesió de les capes de preparació, pictòrica i de la dauradura.
La restauració del retaule de la Pietat es realitzarà per part d’un equip de conservadores-restauradores sota la coordinació de l’especialista en pintura i escultura sobre fusta del CRBMC, el conservador-restaurador Josep Paret, i serà subvencionada en un quaranta per cent del seu cost total pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El retaule de la Pietat és una de les obres més importants que es van construir a la Seu d'Urgell durant el s. XVI, i que es manté al mateix lloc per on va ser creat, l'església de la Pietat. Actualment, aquesta església forma part del Museu Diocesà d’Urgell, i conseqüentment el retaule també n’és una peça constituent.
Es tracta d’un retaule d'estil renaixentista, on destaca l’exuberant profusió decorativa típica d’aquest estil. És una obra atribuïda a l'escultor Jeroni Xanxo (1548 - 1550), que no va ser pintat daurat fins anys més tard, al 1573, per Antoni Peitaví. L'escultura exempta de la Verge de la Pietat amb el Crist mort a la falda centra la composició del retaule i la seva iconografia, que es distribueix en varis plafons treballats en baix relleu, on es representen episodis de la infància i la passió de Jesús. En la predel·la els quatre evangelistes alternats amb els pares de l'Església i al centre l'anunciació. A la part superior del retaule, a l'àtic, la representació de Déu Pare i als laterals dins de medallons Sant Ermengol i Sant Ot. Completa la decoració tota l'estructura arquitectònica i motius decoratius propis del segle XVI.
