Entrevista

Marta Edo: "Malgrat les dificultats i uns models que de vegades no ajuden gens, el professorat fa una tasca fonamental"

La Marta Edo, va néixer a Mataró l’any 1959 i hi va viure fins als 29 anys. Està casada amb en Joan Gurrera, té tres fills i tres nets. Es va diplomar com a mestra i més tard es va llicenciar en filologia. El gener del 1989 es va establir a la Seu amb la seva família. Va treballar com a mestra al col·legi Albert Vives, al Pau Claris i a Fígols d’Organyà fins que al 1992 va començar a treballar a l’Escola d’Adults, de la qual n’és la directora. També es membre actiu d'Òmnium cultural a La Seu. L’hem entrevistat per als lectors de VIURE ALS PIRINEUS.

eos 7 (10)
photo_camera La Marta Edo al seu despatx.

Som acollidors la gent de la Seu? No m’agrada generalitzar. Jo puc parlar per la meva experiència i dir que a la Seu he trobat molt bona gent, gent acollidora i que m’ha ajudat com ho faria algú de la família, sense conèixer-me, sense esperar res a canvi. Posaré un exemple: al cap de poques setmanes de ser a la Seu, la meva filla, l’Alba, de quatre anys, acabats de complir, es va posar malalta amb angines. Primer gran problema! Vaig trucar a l’escola dient que no podia anar a treballar. Aquell matí vaig sortir al balcó a estendre la roba i la veïna, l’Adelina, em va veure, sorpresa que a aquella hora no fos a l’escola. Jo li vaig explicar què em passava i... tema resolt! Ja vaig tenir un cangur per a aquella ocasió i tantes altres com van venir! I una bona amiga!

Un mestre ho sap tot? Ningú no ho sap tot! La vida és un aprenentatge. El mestre acompanya els seus alumnes en el procés d’aprenentatge. Lògicament el mestre sap moltes coses i les transmet, però també n’aprèn moltíssimes en aquest procés. Una de les coses que més em fascina de la meva professió és l’enriquiment que rebo per part dels alumnes, allò que m’aporten pel que fa als seus coneixements, a la seva filosofia de vida, al seu comportament...

Falta disciplina i més respecte a les aules? Les aules no deixen de ser un reflex de la societat actual. Però malgrat les dificultats i uns models que de vegades no ajuden gens, els professionals de l’ensenyament fan una tasca fonamental per educar els nostres infants i joves, en els valors fonamentals del respecte, el diàleg, la no violència, la pau, en definitiva, l’amor.

És difícil l’alumne adult? En general l’alumnat adult és molt agraït i ve a l’escola perquè té ganes d’aprendre, de relacionar-se amb altres persones, d’aconseguir alguna titulació per a continuar els estudis o promocionar en la feina... Per tant, es tracta de gent motivada, que estudia perquè ho vol, amb qui treballem molt a gust.

A qui està oberta l’Escola d’Adults? Està oberta a alumnat major de 18 anys, en general. Persones que treballen, d’altres estan jubilades o a l’atur i d’altres estudien exclusivament. La nostra escola aplega gent principalment de la Seu i rodalia. La procedència de la gent és: 78% d’aquí, 4% de la resta d’Europa, un 13% d’Amèrica i un 5% de l’Àfrica. El perfil de l’alumnat és molt divers, és per això que el nostre centre és un lloc d’aplec, que treballem per la cohesió social.

Quants alumnes hi ha, actualment, a l’Escola d’Adults i quines matèries feu? Hi ha 350 alumnes, encara que aquesta xifra pot variar sensiblement al llarg del curs. El centre ofereix els ensenyaments següents: Graduat en educació secundària (GES) presencial i a distància, a través de l’IOC (som centre de suport); curs de preparació per a la prova d’accés a cicles formatius de grau superior i accés a la universitat per a majors de 25 anys; llengües (català i castellà per a nouvinguts, anglès i francès); i informàtica COMPETIC. En total tenim 21 grups, distribuïts en franja de matí, tarda i vespre. L’escola és oberta de les nou del matí a les 10 de la nit.

“A tal mestre, tal deixeble” diu la dita... Sí, alguna cosa de certa hi ha en aquesta dita. En general el mestre transmet saber però també, i més important, certament, transmet valors, hàbits, passió... i alguna empremta deixem als alumnes.

Què fa la Marta a les estones lliures? La feina m’ocupa gran part del dia, però la resta del dia m’agrada llegir, córrer, estar amb la família... Un cop a la setmana vaig a cantar amb la coral Caterva, també col·laboro amb l’ONG la Seu Solidària. Els caps de setmana m’agrada anar a fer excursions i descobrir els entorns tan meravellosos que tenim.

I Òmnium cultural? Sí, ja fa uns anys que tinc la sort de formar part de la Junta d’Òmnium Alt Urgell, en sóc la secretària. Treballem els cinc eixos de «llengua», «cultura», «país», «educació» i «cohesió social» duent a terme activitats diverses. És un orgull i un privilegi formar part d’una institució tan important per al nostre país i que fa, des de fa molts anys, una tasca força important i necessària. Em sento satisfeta de poder aportar-hi el meu petit granet de sorra.

Tens algun secret que vulguis explicar? Adoro el silenci!

Un somni? Un món on tothom tingui accés a una bona educació. Un país millor, més just, més solidari. Un país lliure.

Una reivindicació? És una reivindicació del meu alumnat nouvingut, que fa un esforç molt considerable per aprendre el català: se’m queixen que la gent d’aquí no els parla en llengua catalana i, per tant, no tenen ocasió de practicar-la. Sé que això és un costum molt comú i inconscient, molt sovint benintencionat per part dels catalanoparlants, però no ajuda en absolut tot aquest alumnat que entén perfectament la llengua i pretén, a poc a poc, anar-la parlant. Ajudem-los-hi! Si parlem habitualment en català, fem-ho amb tothom, no prejutgem per l’aparença, pel color de la pell... Us ho agrairan!

eos 7 (9)D’esquerra a dreta, els professors de l'Escola d'Adults de la Seu d'Urgell, Jordi Agustí, Marta Edo, Lídia Prats, Sílvia Montanyà, Ester Miarons, Ana Armengol i Judit Ansay.