25.06.2018 |
Viure als Pirineus

ARXIVÍSTICA

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell triplicarà en tres anys el volum de documentació disponible a través d'Internet

L'equipament incrementarà el nombre d'actes d'ajuntaments que ja es poden consultar en línia i també farà públiques milers d'imatges històriques

Arxiu Comarcal Alt Urgell/Albert Lijarcio
Arxiu Comarcal Alt Urgell/Albert Lijarcio
L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell triplicarà en tres anys el volum de documentació disponible a través d'Internet

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell vol incrementar, a partir de l'any que ve i sobretot de cara al 2020 i 2021, el nombre de documents que es podran consultar a través d'Internet. Ara per ara, n'hi ha més de 45.000 que ja estan disponibles en línia, la gran majoria dels quals corresponents a imatges digitalitzades d'actes de diversos ajuntaments, i l'objectiu és arribar-ne als 150.000 d'aquí a tres anys. A banda de fer més accessible aquesta documentació de l'administració municipal, també es preveu, entre d'altres, fer públiques milers de fotografies històriques, ja que en els darrers anys s'han fet còpies digitals d'un 75 per cent de les imatges i audiovisuals originals, procedents de diversos fons, que es conserven a l'equipament.

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, que al juny farà vuit anys des de la seva posada en funcionament, emmagatzema un total de 1.613 metres lineals de documentació en paper i 12.858,079 gigabytes d'informació digital. D'aquesta darrera, uns 45.000 documents, bàsicament d'actes de diversos ajuntaments de la comarca, estan disponibles a través d'Internet i altres es podran consultar en els propers anys, ja que des de l'equipament s'han marcat com a objectiu incrementar-ne la seva accessibilitat, que arribarà a les 150.000 unitats documentals de diferent tipologia al 2021 segons ha explicat el seu director, Julio Quílez.

Dels 331 fons diferents dipositats a l'arxiu n'hi ha que provenen de diverses administracions i institucions, entre ells els corresponents a onze dels dinou ajuntaments de la comarca. Pràcticament la meitat, 156, tenen un origen personal i d'aquests, en un 77 per cent dels casos el que s'emmagatzema és una còpia digital obtinguda mitjançant una autorització de reprografia, amb la qual cosa els particulars que han fet l'ingrés recuperen posteriorment els originals. Per Quílez, aquesta via ha permès recopilar un major nombre d'informació històrica sense deixar de banda "l'element emocional important" que representa aquest tipus de documentació per a les persones que la custodien.

Pel que fa als documents d'empreses i associacions, el director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell ha explicat que cada cop hi ha més consciència en la seva conservació, amb la qual cosa, ha dit, "la recança que hi havia s'està trencant". Ara per ara, a l'arxiu ha ingressat documentació, sobretot de caire històric, d'una vintena d'empreses i una quarantena d'entitats. Sobre aquestes darreres, Quílez ha comentat que "en molts casos se n'adonen que les associacions tenen una vida efímera i que, encara que continuïn, hi ha un problema amb les seus, que sovint estan en cases de particulars i van canviant". 

Les campanyes de digitalització de documents que s'han dut a terme en els darrers anys a l'arxiu han contribuït a què un 75 per cent del fons fotogràfic i audiovisual que es conserva en paper també estigui disponible en format digital. En el cas de la documentació textual el percentatge és d'un 10 per cent, ja que es tracta d'un volum més extens i, per tant, abans de dur a terme aquest procés se'n fa una selecció que té en compte la seva rellevància. 

Quílez ha explicat que, des de l'any 2001, part dels ingressos, sobretot d'imatges, s'han fet directament en format digital, via per la qual es preveu que s'incrementi el fons de l'equipament en un futur. En aquest sentit, l'Ajuntament de la Seu d'Urgell està duent a terme una campanya de "recuperació de la memòria esportiva", dirigida a clubs esportius i particulars, per a què, fins al mes de juny, hi aportin fotografies i documents històrics d'aquesta temàtica.

Recerca a través de les actes municipals

D'entre la documentació històrica que es pot consultar a l'equipament hi ha les actes de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, les quals es conserven, pràcticament en la seva totalitat, des del segle XIV i fins a l'actualitat. Precisament aquests informes estan servint de base per a la recerca que està duent a terme l'urgellenc Francisco Javier Galindo, notari de professió i ara jubilat, sobre la primera i la segona república catalana. En aquest sentit, el seu objectiu és aportar noves dades sobre tot allò que va suposar aquest període històric per a la ciutat, tenint en compte també altres estudis fets fins ara o les publicacions de la premsa escrita d'aquell temps, entre d'altres.

Galindo ha explicat que les actes "no recullen paraula per paraula el que diuen els regidors", que més aviat, ha dit, queden recollides als diaris. Per aquest motiu, i tenint en compte la dificultat per trobar fonts orals amb les que poder complementar la seva investigació, la seva recerca està enfocada en explicar la història "oficial" de la ciutat en els temps de la república i no, com ell preferia fer, de les vivències de la societat de l'època. L'urgellenc porta més de dos anys dedicant-se al tema, que combina també amb una altre treball sobre els carrers del centre històric de la ciutat, i preveu poder publicar en un llibre tota la informació que hagi pogut recopilar i contrastar amb la que s'ha donat a conèixer fins ara.

L'àmbit cronològic que abasta la documentació dipositada a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell va des de l'any 1035 al 2014. El pergamí més antic és el que conté el testament sacramental del bisbe Sant Ermengol, a través del qual deixa els seus béns a diverses institucions eclesiàstiques de les quals havia estat promotor. Entre d'altres documents, també destaca, pel seu valor històric, l'anomenat "Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats de la Ciutat d'Urgell", que va ser transcrit l'any 1740 i que conté un seguit de normes per regular el funcionament jurídic i institucional de la ciutat.

Comentarios