La Direcció General de Memòria Democràtica, que depèn del Departament de Justícia, retornarà al municipi de Cabó, a l'Alt Urgell, les restes d'una persona no identificada que ha estat recuperada de fosses de la Guerra Civil. L’excavació a Cabó va ser el juny de 2018 en unes trinxeres construïdes per l’exèrcit republicà. Els arqueòlegs hi van trobar les restes d’un home. D’acord amb la Llei de fosses, les persones sense identificar que no han estat reclamades s’han d’enterrar als cementiris dels municipis on van ser trobades.
A banda de l'home sense identificar de Cabó, les altres set persones no identificades i recuperades de fosses de la Guerra Civil, van ser trobades a Bellcaire d’Urgell (Noguera), Seròs (Segrià), Foradada (Noguera), l’Albagès (Garrigues).
El Programa d’identificació genètica, el sistema que encreua l’ADN de les restes trobades amb el de possibles familiars vius per si hi ha coincidència, no ha permès posar nom ni cognom a cap d’aquestes víctimes.
La directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, s’ha desplaçat aquest divendres a Bellcaire d’Urgell (Noguera) per fer el primer retorn. Es tracta de dues persones localitzades en una excavació realitzada el febrer de 2019 a la Serra del Morinyol, on hi va haver diversos combats entre republicans i rebels. L’enterrament s’ha fet al cementiri municipal, amb la presència de l’alcalde de Bellcaire, Jaume Montfort, i de diversos regidors.
El següent retorn serà el 3 de juliol a Seròs, on està previst enterrar un individu recuperat d’una excavació que es va fer a l’agost de 2018 a la zona del Tossal de Folies. Es tracta d’un soldat d’entre 25 i 30 anys que hauria mort en els combats de la batalla del Segre.
Els retorns a l’Albagès, Foradada i Cabó es faran en els pròxims mesos. A l’Albagès, una excavació feta entre maig i juny de 2018 va permetre recuperar un home que hauria mort a la batalla de les Garrigues l’any 1938.
A Foradada, els arqueòlegs van fer dues excavacions que van permetre recuperar les restes de dos o tres individus. Els ossos no estaven en connexió i no es pot saber el nombre exacte de persones. Podrien ser víctimes dels combats que es van produir a la zona entre desembre de 1938 i gener de 1939.
Amb aquests 8 retorns, Memòria Democràtica ja haurà retornat les restes de 48 persones sense identificar per enterrar-les als respectius municipis on van ser trobades. Són retorns que s’han portat a terme des de l’any 2018 a Prats de Lluçanès (18 persones), Cassà de la Selva (1 persona), Castellar del Vallès (1 persona), Vilanova de Meià (3 persones) i Figuerola d’Orcau (17 persones).
Vuit persones identificades
El Programa d’identificació genètica sí que ha aconseguit identificar les restes de vuit persones recuperades de les fosses excavades. En aquest cas, les restes han estat retornades a les famílies. El programa disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 200 perfils genètics de restes de fosses. La prioritat per als pròxims mesos és l’extracció de dades genètiques de les restes de fosses que encara no s’han analitzat. Es tracta d’un procés complex i car. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros.
En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra de frotis bucal.
El Pla de fosses és el programa del Govern que des de 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. En tres anys de funcionament, s'ha produït l’obertura de 28 fosses i la recuperació de 305 cossos. Fins a l’inici del pla només s’havien obert 28 fosses i recuperat 58 cossos.
A Catalunya hi ha 517 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.
