02.04.2020 |
Viure als Pirineus

ALT URGELL

Jordi Fàbrega: "La Seu ha de ser, si no l'única, una de les capitals de l'Alt Pirineu"

Un cop superat el mig any de mandat, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, es mostra content de la feina que està fent l’equip de govern. En aquesta entrevista hi abordem qüestions com la futura residència sociosanitària, els estudis d’INEFC, la problemàtica amb la manca d’especialistes sanitaris o els principals reptes del Pirineu.

L'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega, durant l'entrevista amb Viure als Pirineus (G.L.)
L'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega, durant l'entrevista amb Viure als Pirineus (G.L.)
Jordi Fàbrega: "La Seu ha de ser, si no l'única, una de les capitals de l'Alt Pirineu"

Jordi Fàbrega (Lleida, 1972) va assumir l’alcaldia de la Seu d’Urgell el passat mes de juny, després del pacte a què van arribar la seva formació, Junts per la Seu, i Esquerra Republicana. L’acord preveu que Fàbrega, pediatre de professió, ostenti l’alcaldia els primers vint-i-set mesos de mandat, mentre que els darrers vint-i-un passarà a fer-ho l’actual vicealcalde, el republicà Francesc Viaplana.

Com ha estat l’aterratge a l’Ajuntament?

Ha estat un procés apassionant, sobretot pels que veníem de fora de la política. Dels actuals nou regidors de l’equip de govern, només dos ja hi eren l’anterior mandat, la Mireia Font, a l’equip de govern, i el Francesc Viaplana, a l’oposició. Al principi ens vam dedicar molt a escoltar i entendre els problemes interns del mateix ajuntament i, a poc a poc, hem anat millorant i ens anem trobant més còmodes en la tasca. Tinc la sort que em trobo molt còmode amb els companys quan he de delegar qualsevol tasca. Després, també he vist la part més lletja de la política, amb punyalades i gent que et diu una cosa en privat i una altra en públic. 

Com està funcionant l’equip de govern?

Molt bé. La idea és que som un equip de govern de nou persones que anem a l'una, no dos partits que comparteixen el govern. A més, em trobo molt còmode amb la “bicefàlia” aquesta que hem creat amb la figura del vicealcalde. 

Quina oposició s’han trobat?

No m’agrada parlar malament de ningú, però és cert que amb Compromís per la Seu ens hagués agradat que aportessin més idees. Estan més a l’expectativa i són més reactius que no pas pro positius. Pel que fa a la CUP, entenc que tenen un sistema assembleari que els fa diferents, però sap greu perquè venen a poques reunions i després es queixen que no tenen tota la informació.  

Un dels principals compromisos en campanya va ser la construcció d’una residència sociosanitària i de pisos tutelats a l’Horta del Valira. En quin punt es troba el projecte?

Aquest és sens dubte un dels principals equipaments que necessita la Seu, ja que tenim una taxa d’envelliment molt alta. El nostre objectiu és posar en marxa una residència sociosanitària, pisos tutelats i un centre de dia. Estem en converses amb Benestar Social, ja que necessitem el compromís que ens concertin un nombre determinat de places per llançar-nos a fer el projecte. Econòmicament és viable si tens les places concertades garantides, perquè això vol dir que tens assegurada l’amortització de l’obra.

Encara en matèria sanitària, com està la negociació per poder compartir serveis amb Andorra?

L’acord amb Andorra per ampliar les prestacions a la gent de la Seu i l’Alt Urgell és un tema complex, ja que tot i que la Generalitat té transferides les competències de Salut, Andorra és un altre Estat, a més a més, de fora de la Unió Europea, i per tant cal passar pel Ministerio de Sanidad. Durant el mig any que el govern espanyol ha estat en funcions s’ha avançat poc, però ara sembla que amb el nou ministre, que és català, el Salvador Illa, la cosa es pot desbloquejar. Recentment hi he parlat per telèfon i he vist bona voluntat, però cal trobar l’encaix jurídic.

L’altra gran fita en matèria sanitària d’aquest mandat serà la construcció del nou Centre d’Atenció Primària. Estarà acabat a finals d’aquest any o a principis del vinent i ens permetrà esponjar molt l’hospital. Durant aquest mandat, també voldríem aconseguir l’heliport nocturn, per tal que es puguin fer vols d’urgència de nit.

Un dels projectes estrella d’aquest mandat serà la implantació d’estudis universitaris d’INEFC a la ciutat. En quin estat es troben?

Van avançant. Nosaltres ja hem aprovat al ple el conveni inicial, que és complex, ja que l’hem de signar cinc institucions: la Generalitat, INEFC, la Universitat de Lleida, la Diputació de Lleida i nosaltres. La Universitat i la Diputació l’han d’aprovar aquest mes de febrer i una vegada tots cinc ho hàgim fet podrem passar a la signatura del conveni, que serà el tret de sortida. Esperem que el puguem signar el mes de març, però tenim molts deures a fer encara, ja que hem de construir el recinte universitari. Tot i això, i perquè els estudis puguin començar el més aviat possible, hem arribat a un acord amb la UNED perquè els primers cursos puguin compartir l’espai de les Monges. Si tot va bé, les classes podrien començar ja aquest setembre, tot i que possiblement serà molt just i ens n’anirem a l'altre setembre. 

En matèria d’urbanisme, quines millores es volen tirar endavant a mitjà termini?

Una de les obres que ja hem començat és l’eixamplament i la construcció d’una voravia al camí de Sant Isidre de Castellciutat. Un altre aspecte fonamental és garantir l’accés al cap del poble de Castellciutat i en aquesta línia ja s’ha aprovat la compra dels terrenys per fer-ho possible. Pel que fa al projecte que teníem de construir un aparcament a l’entrada del poble venint de la Seu, se’ns ha complicat pressupostàriament per les obres del camí de Sant Isidre, però la idea és aprofitar les obres del nou accés al cap del poble per ampliar les places d’aparcament allà. Encara en matèria d’urbanisme, creiem que el que hem de fer és aplicar el Pla de Mobilitat, que tenim redactat des de fa temps, però que encara no s’ha aplicat. Aquest preveu donar prioritat als vianants per sobre del vehicle privat. Així, volem fer més carrils bici, eixamplar voreres, convertir vies de dos sentits en un de sol o mirar d’ampliar les zones de vianants que ja hi ha al nucli antic cap a la part de l’eixample més propera.

Pel que fa a l’aeroport, sembla que ara sí que es desencalla.

Fa de mal dir, perquè fa molt de temps que es van donant dates que mai es compleixen, però el que ens diuen tots els tècnics és que ja tenim el sistema GPS autoritzat i que s’estan fent obres per poder-lo habilitar. Segons sembla a la primavera ja podria estar en marxa, i això seria molt important, ja que permetria que el 85% dels dies poguessin aterrar i enlairar-se avions. 

Fabrega3Quin paper ha de tenir la Seu si es fan uns Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu?

Estem a l’expectativa, perquè els nous criteris del Comitè Olímpic Internacional aposten per la sostenibilitat dels jocs i per evitar que s’hagin de construir infraestructures que després no s’utilitzin. Per això sembla que les proves relacionades amb el gel es farien totes a Barcelona, l’esquí aquí dalt i algunes proves més especialitzades fins i tot es podrien realitzar als Alps, perquè aquí no tenim les instal·lacions per fer-ho. A la Seu no tenim cap equipament ja construït que pugui acollir cap prova d’uns Jocs Olímpics d’Hivern. Això no vol dir, però, que aquest esdeveniment no tingui un impacte sobre la ciutat, ja que s’haurà de fer molta feina de base per poder tenir esportistes amb possibilitats de poder competir quan arribin els jocs. Per tant, entitats com el CEFUC o les estacions d’esquí nòrdic de l’entorn tindran un paper molt important, tant abans com després dels jocs.  

Parlant del Pirineu, una de les mancances que vostè coneix bé com a professional és la manca de personal sanitari. Com es pot pal·liar?

Hi ha dèficit a tot arreu, però lògicament, com més t’allunyes de la metròpoli, pitjor. Es calcula que un territori necessita 100.000 habitants per poder abastir amb professionals sanitaris propis un hospital comarcal. A l’Alt Pirineu i Aran no som ni 100.000 i tenim quatre hospitals, de manera que mai podrem generar al territori prou professionals per a cobrir-los. Això vol dir que els hem d’atreure, i és complicat, ja que per un metge és molt més apassionant treballar a la Vall d’Hebron, on es pot especialitzar molt més i on està constantment treballant, que en un hospital comarcal. Per solucionar-ho, cal fer una aposta de país, però jo crec que passa d’una banda pels incentius econòmics, per fer més atractiu pujar aquí dalt. També cal oferir més formació als professionals que venen aquí, aconseguint acords amb hospitals grans perquè algun dia de la setmana hi puguin anar a fer formació i mantenir-se al dia; i l’altre punt important és el de la carrera professional, és a dir que conti més treballar en un hospital comarcal que a la Vall d’Hebron. Si es fa això, podem aconseguir atreure a joves acabats de sortir de la universitat que vulguin sumar més punts a la seva carrera professional, així com a metges de cinquanta anys en amunt, que ja busquin una mica més de tranquil·litat.  

En l'àmbit polític, com creu que s’ha d’estructurar el Pirineu?

Fins que no tinguem desenvolupada la vegueria cal que tinguem desplegades les delegacions del Govern a l’Alt Pirineu i Aran. Som Pirineu, no som Lleida o Girona, i tenim unes necessitats que només defensarem des del Pirineu. En aquest sentit, cal que millorem i ampliem les relacions entre nosaltres, però és molt difícil que tinguem relacions socials o culturals amb el Pallars si hem de creuar el Cantó. O amb l’Aran si hem de creuar el Cantó i la Bonaigua. L’estat de l’eix pirinenc és un escàndol, i necessitem millores urgents en aquest sentit. Quan tinguem aquest nou marc polític pirinenc, crec que la Seu, com a ciutat més habitada, n’ha de ser un dels puntals i ha de ser la capital, o una de les capitals, de la futura vegueria. 

Encara falta molt, però es veu tornant-se a presentar a unes eleccions municipals d'aquí a tres anys i mig?

Sempre he dit que això de la política és un impàs en la meva carrera professional i que quan l’acabi vull tornar a exercir plenament de pediatre -de fet, encara exerceixo unes hores per no rovellar-me. Ja veurem què passarà d’aquí a tres anys i mig, però quan em vaig presentar ho vaig fer amb la idea d’estar en política dos mandats. Més de vuit anys segur que no, ja que crec que és bo que hi hagi una limitació de mandats per no aferrar-se a la cadira. Per mi, seria important que tothom passés en un moment o un altre de la seva vida per la política, especialment la municipal, ja que això t’ajuda a veure i entendre les coses d’una manera diferent. 

Comentarios