13.05.2021 |
Viure als Pirineus

MEMÒRIA HISTÒRICA

Editen un facsímil a partir de dos revistes escolars del 1936 localitzades en una casa de Fígols i Alinyà

Els veïns del municipi alturgellenc, obsequiats amb un exemplar de la publicació on hi ha articles de familiars
Pla general dels familiars dels nens que van escriure a les revistes "Narieda" l'any 1936 després de recollir el facsímil editat per l'Arxiu de l'Alt Urgell i on es veu la muntanya que dona nom a la publicació al fons, el 23 d'abril de 2021 (Horitzontal).
Familiars dels nens que van escriure a les revistes "Narieda" l'any 1936 /Albert Lijarcio
Editen un facsímil a partir de dos revistes escolars del 1936 localitzades en una casa de Fígols i Alinyà

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell ha editat un facsímil a partir de dos exemplars d'una revista feta al 1936, poc abans de l'inici de la Guerra Civil, per nens d'entre 8 i 13 anys que anaven a l'escola de Fígols (Alt Urgell). La iniciativa neix arran de la localització d'aquests documents en una maleta, aquest mes de març i per part d'una veïna del poble, Mar Garcia. Ella mateixa va pensar aleshores que als veïns els emocionaria llegir els articles que al seu dia van escriure familiars seus, com ara els pares o avis. Aprofitant la Diada de Sant Jordi, s'ha presentat la publicació, de la qual s'han editat 180 còpies gràcies a la implicació de l'Ajuntament de Fígols i Alinyà, l'associació Lo caliu figolà i el Consell Comarcal de l'Alt Urgell.

Pla mitjà de la Mar Garcia, la persona que va trobar les revistes

El facsímil conté dos números de la revista "Narieda", un quadern de vida elaborat a la impremta que hi havia a la mateixa escola. Un d'ells, el de gener-febrer de 1936, és inèdit i de l'altre, del maig del mateix any, hi ha una altra còpia digitalitzada a l'arxiu de l'Ajuntament d'Olèrdola (Alt Penedès). El director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Julio Quílez, explica que quan van rebre les publicacions es van adonar de seguida que estaven davant de documents "excepcionals". Un dels motius té a veure amb el fet que "eren nens escrivint en lletres d'impremta" i un altre perquè dos investigadors, Sergi Bernal i Albert Royo, els havien parlat de l'existència d'aquesta revista feia poc més d'un parell d'anys.

La impressió d'aquestes revistes era un recurs didàctic del model pedagògic de l'escola, conegut com a Freinet. A la comarca de l'Alt Urgell, només es tenen evidències de la seva implantació en aquest centre de Fígols i al conjunt del Pirineu hi ha alguns pocs exemples més. L'observació i l'experimentació de l'alumne eren alguns dels pilars bàsics d'aquest mètode d'ensenyament originari de França que, tal com explica Quílez, buscava estar al servei de la construcció d'una societat democràtica i d'igualtat d'oportunitats. La lliure expressió era un altre dels aspectes que fomentava aquesta metodologia, tal com reflecteixen les històries que inclouen les revistes.

Pla obert del director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Julio Quílez, i una treballadora de l'equipament, revisant un dels originals de la revista
(Foto: El director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Julio Quílez, i Teresa Caminal, una treballadora de l'equipament, revisant la revista "Narieda" de l'any 1936 /Albert Lijarcio)

El director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell detalla que un 79% de les escoles que seguien el sistema Freinet eren rurals i que aquest model havia tingut molta implantació a les demarcacions de Lleida i Barcelona. En canvi, d'altres com ara el Montessori s'adoptaven més habitualment en àrees urbanes. Tot i això, a l'època tots ells coexistien i es "retroalimentaven" amb la voluntat d'oferir un ensenyament de qualitat. En aquest sentit, Quílez destaca l'esforç que suposava seguir aquests sistemes de renovació pedagògica en un període d'entreguerres on la "polarització política" d'aquell moment "feia que l'educació patís un problema de dogmatització molt important".

La recuperació d'aquesta vintena d'articles, la majoria dels quals escrits en català per nou nens i set nenes d’entre 8 i 13 anys, ha estat possible arran de la localització de les revistes dins unes maletes plenes de documentació. La troballa es va produir a finals d'aquest mes de març a la casa de "cal Borges", propietat de la seva parella, Tomàs Sàmper, i on s'hi estaven acabant unes obres de rehabilitació. Mar Garcia, la persona que les va veure, explica que la seva primera idea era la de fer "un regal emocional" pels veïns del poble, fins que va entendre el valor que tenien les publicacions.

De fet, segons relata, es va emocionar quan el director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell li va dir que aquestes revistes són tot un testimoni d'un model pedagògic innovador a l'època. En aquest sentit afegeix que Quílez li va donar un exemple molt clar: "Tu t'imagines que a un poble com Fígols ara es fés robòtica? Doncs als anys 1935 i 193 els nens tenien una impremta a classe". Finalment, segons continua Garcia, li va comunicar que farien arribar la còpia digital que havien fet a investigadors sobre el model Freinet, un dels quals es troba a Mèxic.
Pla americà de la Mar Garcia, la persona que va trobar les revistes (Foto: Mar Garcia, la persona que va trobar les revistes "Narieda" del 36, i la seva parella i propietari de la casa de Fígols on es van localitzar, Tomàs Sàmper /Albert Lijarcio)

El facsímil s'ha presentat aquest divendres davant de l'Ajuntament de Fígols i Alinyà, edifici que al seu dia acollia les instal·lacions de l'escola. A l'acte s'ha anunciat la intenció del consistori de fer un petit museu a l'antic molí de la localitat per acollir tot aquest patrimoni de memòria històrica. A més, també s'ha explicat que una altra persona ha contactat amb ells per posar a disposició la resta de números de la col·lecció de la revista. Després de la presentació, s'han repartit diversos exemplars del llibret entre els veïns del poble, amb l'objectiu que les històries de la vida quotidiana d'aquells infants puguin arribar als que ara són els seus fills i nets.

Una d'elles l'explica en Joan Sarradell, un nen que aleshores tenia 12 anys i vivia al nucli de Voloriu, a quatre quilòmetres del centre. A l'article relatava l'entusiasme amb què cada dia recorria aquesta distància per poder anar a l'escola. El seu fill, Tomàs Sarradell, ha pogut llegir, emocionat, les seves paraules. "El meu pare era una persona molt intel·ligent", ha ressaltat, per també destacar que la seva cal·ligrafia era molt bona. "Tenia una lletra com un notari i era d'admirar", ha assegurat. Finalment, ha dit que el seu pare els va explicar que aquella era una època en què la població "patia molt", en contrast amb el moment en què ell mateix anava a la mateixa escola de Fígols.

Editen un facsímil a partir de dos revistes escolars del 1936 localitzades en una casa de Fígols i Alinyà
Comentarios