26.08.2019 |
Viure als Pirineus

ESTUDIS COMARCALS

Daniel Fité i Lluís Obiols expliquen l'evolució urbanística de Coll de Nargó

Aquest dissabte 10 d'agost, organitzada per l'IECAU, visita guiada: 'Del Cap del Roc a Sant Climent, l'evolució urbanística de Coll de Nargó'
Muralles de Coll de Nargó/Maria Rosa Ferre
Muralles de Coll de Nargó/Maria Rosa Ferre
Daniel Fité i Lluís Obiols expliquen l'evolució urbanística de Coll de Nargó

L'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell ha organitzat per aquest dissabte 10 d'agost, una visita guiada que porta per títol: "Del Cap del Roc a Sant Climent, l'evolució urbanística de Coll de Nargó'', a càrrec de Daniel Fité Erill i Lluís Obiols Perearnau. La sortida serà a les sis de la tarda des de la Plaça del Raval, davant de l'església.

Nargó

La visita guiada s'emmarca en la commemoració del desè aniversari l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell (IECAU), programant una vintena d'activitats repartides entre tots els municipis de la seva àrea.

Deu anys de l'IECAU

L'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell (IECAU) commemora, fins al pròxim 16 de novembre, la seva primera dècada de trajectòria. Deu anys marcats pel seu paper clau a l'hora de "liderar" la recerca que s'ha dut a terme sobre aquesta part del territori, segons ha explicat el seu president Lluís Obiols. D'aquesta manera, a través de l'entitat s'han canalitzat diverses iniciatives, com ara les impulsades per joves que s'estan formant fora d'aquesta zona o bé de persones que estaven fent estudis a títol individual. Per celebrar els seus deu anys, l'associació ha programat un total de 22 activitats per tots els municipis de la comarca, entre conferències, caminades, visites guiades, jornades acadèmiques, taules rodones i presentacions de llibres.

Lluís Obiols Perearnau

lluis-obiols

Lluís Obiols Perearnau (Adrall, 1985) és arxiver municipal de la Seu d’Urgell (2010) i president de l’Institut d’Es-tudis Comarcals de l’Alt Urgell (2009). Entre altres temàtiques, ha investigat i publicat nombrosos articles centrats en l’època moderna al Pirineu, de forma especial sobre els segles XVI i XVIII a l’Alt Urgell i la Cerdanya, entre els quals destaquen els estudis sobre les elits i les lluites de bàndols al llarg del segle xvi en aquest territori. Ha estat un dels coordinadors de la Història de Cerdanya editada per la Diputació de Girona i codirigeix la revista Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell des de la seva creació.

L'estudi de Carles Gascón

L'abril del 2011 va tenir lloc la presentació de l'estudi de l'evolució urbanística de Coll de Nargó, elaborat per Carles Gascón i Chopo, historiador i tècnic de Patrimoni Cultural del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, per encàrrec de l'Ajuntament. Durant l'acte, Gascón va fer una xerrada amb el títol 'Coll de Nargó: dels romans als nostres dies'.

El títol de la xerrada responia a l'origen romà dels vestigis més antics trobats fins ara al municipi de Coll de Nargó. Es tracta d'una centuriació romana, una forma típica del paisatge agrari en quadrícules, de la qual se n'han trobat restes que permeten dibuixar amb força precisió l'extensió i les característiques de l'espai.

Aquest assentament humà es trobaria disseminat en cases de pagès, o vil·les, cadascuna de les quals amb terres a tocar destinades al conreu.

Una altra de les aportacions de l'estudi és la constatació de l'existència d'un castell. Malgrat que no se n'han trobat restes, tot sembla indicar que va estar situat a l'indret ara conegut com a Roc Roi. La fortalesa hauria estat enderrocada el 1513, any en què el rei Ferran el Catòlic va ordenar l'aniquilació de tots els castells del vescomtat de Castellbò, al qual pertanyia Coll de Nargó.

Pel que fa al topònim, l'estudi revela que no és fins l'any 1494 que la vila apareix esmentada com a Coll de Nargó. Amb anterioritat, tots els documents s'hi referien com a Nargó, nom encara d'ús quotidià que fan servir els mateixos veïns quan parlen del seu poble.

Comentarios