En el context actual, tots els recursos són pocs per fer front a les conseqüències de la crisi econòmica i la pobresa, assegura el grup municipal de la CUP a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell. "Cal mirar les despeses, però també els ingressos, en aquest camp, l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) és la principal font d’ingressos d’aquest Ajuntament, amb un valor de gairebé un 25% del pressupost" i recorda que "en aquest impost però, hi han excepcions". La legislació derivada de l’Acord entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu sobre afers econòmics, de 3 de gener de 1979, preveu nombroses exempcions d’impostos per a l’Església catòlica. Posteriorment, hi ha altres lleis que també eximeixen el pagament de l’IBI altres confessions religioses.
Segons ha explicat el grup municipal de la CUP,a través d'un comunicat, "a la ciutat de la Seu d'Urgell hi ha un nombre considerable d’edificis que gaudeixen de l’exempció de l’IBI pels quals els seus propietaris no paguen ni IBI ni contribucions especials quan escau". A més, "cal remarcar que d’aquests edificis, alguns tenen una activitat i ús religiós, però altres no i fins i tot n’hi ha que alberguen activitat econòmica". Segons la CUP "això representa un greuge comparatiu per a la resta de ciutadans i entitats de la ciutat".
Per altra banda, el passat juliol el Departament de Justícia de la Generalitat va fer pública la llista de propietats immatriculades a tot Catalunya. Les immatriculacions s’han realitzat en base a una llei franquista que va estar en vigor fins al 2015 que suposadament permetia a l’Església Catòlica inscriure al seu nom propietats que no havien estat inscrites anteriorment sense més justificació, al llarg dels anys, en molts d’aquests casos s’ha demostrat que han estat apropiacions fraudulentes.
En el cas de la Seu d’Urgell, les propietats inscrites pel Bisbat d’Urgell arriben fins a la vintena entre terrenys i edificis apropiats per aquest procediment. Per tot això, des de la CUP de la Seu d’Urgell, presentem al plenari les següents propostes d’acord:
1. Que s’expliciti quines són, a la Seu d'Urgell, les confessions no catòliques legalment reconegudes a les que fan referència les ordenances municipals en l’article 4rt de l'ordenança fiscal núm. 1 reguladora de l’impost sobre bens immobles (IBI).
2. Que l’àrea de finances d’aquest Ajuntament calculi l’import que haurien de pagar les diferents entitats i institucions confessionals amb presència a la ciutat en concepte d’IBI per tots els edificis d’ús religiós i terrenys dels quals són propietaris i que faci públic l’import conjunt.
3. Que, en cas que la llei ho permetés, l’Ajuntament de la Seu manifesti que cobraria aquest import per l’exercici 2021 per poder augmentar els ingressos municipals i per millorar l’equitat.
4. Fer arribar a les diferents entitats i institucions confessionals la voluntat de l’Ajuntament de la Seu de cobrar-los l’IBI i instar-los a pagar-lo voluntàriament per tal d’augmentar els ingressos i millorar l’equitat i la igualtat amb la resta d’entitats i col·lectius.
5. Analitzar les propietats immatriculades pel Bisbat d’Urgell al municipi de la Seu d’Urgell i estudiar els casos a la Junta de Portaveus la possibilitat de recórrer legalment les immatriculacions, reclamant la propietat pública quan pertoqui i sigui possible.
