04.08.2021 |
Viure als Pirineus

INFRAESTRUCTURES

La CHE vol analitzar les compensacions per la construcció de Rialb amb criteris ambientals i econòmics actuals

Pascual ressalta l'aposta tecnològica implementada al regadiu de Peramola malgrat el retard en la seva posada en marxa
Pla obert on es veu la presidenta de la CHE, María Dolores Pascual, al centre i acompanyada de diverses autoritats en la visita a l'estació de bombeig del regadiu de Peramola (Alt Urgell). Imatge de l'1 de juliol de 2021. (Horitzontal)
La presidenta de la CHE, María Dolores Pascual, amb diverses autoritats /Albert Lijarcio
La CHE vol analitzar les compensacions per la construcció de Rialb amb criteris ambientals i econòmics actuals

La presidenta de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), María Dolores Pascual, creu que cal analitzar en l'actual context ambiental i econòmic els projectes de compensació per la construcció del pantà de Rialb que, dos dècades després, encara estan pendents. Un d'ells correspon a la construcció d'un dic de cua en aquesta presa, aigües avall del municipi d'Oliana (Alt Urgell), per poder-hi dur a terme activitats lúdiques i turístiques. Així, Pascual ha dit que es vol apostar per mesures "probablement no tant ambicioses però, potser, més efectives". Quant a les obres del regadiu de Peramola (Alt Urgell), que ha visitat aquest dijous, n'ha destacat la seva innovació tecnològica per relativitzar el retard en la seva posada en marxa.

La presidenta de la CHE veu difícil materialitzar a curt termini projectes com el de la construcció d'un dic a la cua del pantà de Rialb, que contemplava la posada en marxa de vuit carrils d'1,5 quilòmetres per practicar piragüisme o vela, per l'elevada inversió que suposa i l'afectació ambiental que té. En aquest sentit, creu que cal anar avançant cap a un model d'actuacions que sigui més sostenible amb l'entorn i, a la vegada, permeti desenvolupar noves activitats turístiques en aquest territori.

Pla general de la presidenta la CHE, María Dolores Pascual, el subdelegat govern espanyol a Lleida, José Crespín, les alcaldesses de Peramola i Bassella, Gemma Orrit i Cristina Barbens i el pres. comunitat de regants, l'1 de juliol de 2021. (Horitzontal)
(Foto: La presidenta la CHE, María Dolores Pascual, el subdelegat govern espanyol a Lleida, José Crespín, les alcaldesses de Peramola i Bassella, Gemma Orrit i Cristina Barbens i el pres. comunitat de regants / Albert Lijarcio)

Respecte a la posada en marxa del reg de Peramola i Bassella, Pascual ha dit que l'obra suposa un "compromís" amb el territori i ajuda a millorar el desenvolupament econòmic i social de la zona, la qual, ha recordat, al seu dia va contribuir a potenciar altres àrees de la demarcació de Lleida. A més, ha explicat que s'està treballant amb el Consorci Segre Rialb per fer possible altres actuacions en els pròxims mesos, com ara un embarcador a Tiurana (Noguera), amb una inversió d'uns 120.000 euros; o la demolició d'unes cases antigues al nucli de la Clua -que pertany a Bassella-, obra que compta amb un pressupost de 157.000 euros.

Pel que fa al retard que han patit aquests treballs, la presidenta de la CHE ha al·legat que la inversió que s'ha fet era important, de 13 milions en total per part d'aquest organisme, i que el projecte tècnic era complicat. Així, ha posat com a exemple l'actuació per captar l'aigua del pantà d'Oliana, sobre la qual ha dit que és innovadora perquè és de les primeres d'aquest tipus que hi ha a l'Estat. "El temps és menys important quan el resultat és millor", ha conclòs.

Pla obert de la presidenta la CHE, María Dolores Pascual, el subdelegat govern espanyol a Lleida, José Crespín, les alcaldesses de Peramola i Bassella, Gemma Orrit i Cristina Barbens i el pres. comunitat de regants, l'1 de juliol de 2021. (Horitzontal)(Foto: La presidenta la CHE, María Dolores Pascual, el subdelegat govern espanyol a Lleida, José Crespín, les alcaldesses de Peramola i Bassella, Gemma Orrit i Cristina Barbens i el pres. comunitat de regants / Albert Lijarcio)

Les obres, que han permet transformar en regadiu fins a 554 hectàrees, s'han executat en dues fases. Una primera ha consistit en portar l'aigua des del riu Segre fins a l'edifici de l'estació de bombeig i una segona per completar aquestes instal·lacions i connectar-les amb la xarxa secundària. D'altra banda, Pascual ha citat diverses actuacions que es volen executar en els pròxims anys a la demarcació de Lleida, com ara uns treballs per millorar l'eficiència energètica a una part del reg del canal d'Aragó i Catalunya, diverses correccions per reduir els efectes de possibles avingudes o fixar cabals ecològics a totes les masses d'aigua, entre d'altres.

La CHE vol analitzar les compensacions per la construcció de Rialb amb criteris ambientals i econòmics actuals
Comentarios