Des de fa anys s'ha anat recuperant el Cant de la Sibil·la en diverses Catedrals i esglésies catalanes a l'inici de la Missa del Gall: des de l'any 2011 a la Seu d'Urgell s'interpreta aquell cant propi del segle XVI, mirant de reproduir-ne el context històric. La Sibil·la, interpretada per Laura de Castellet, està acompanyada per l'orgue de la Catedral de la Seu d'Urgell i per un cor que es crea per a l'ocasió, dirigit per Lluís Obiols Perearnau. A més, també, els bordons, l'encenser i les atxes d'època.
Els versos de la Sibil·la ja apareixena la Diòcesi d'Urgell al segle IX, però es desconeix si es cantaven: la primera versió musical es troba a Ripoll poc abans de l'any 1000. Al segle XII es cantava a la Seu d'Urgell enmig d'un drama litúrgic amb l'aparició de diversos profetes. L'Ordinari imprès de l'any 1537 indica que el cantava un nen, a la Catedral, la Nit de Nadal. A finals del segle XVI el Concili de Trento va prohibir aquest tipus de celebracions populars per massa teatrals: es desconeix en quin moment deuria deixar de cantar-se a la Seu, però deuria ser pocs anys més tard. El Cant va anar desapareixent de les Festes nadalenques catalanes excepte a Mallorca i a l'Alguer, on s'ha seguit cantant fins a l'actualitat.
