Albert Batalla: “Estem en un moment en què podem dedicar més temps a l’estratègia col·lectiva de ciutat i de territori”

Albert Batalla, alcalde de la Seu d'Urgell, explica a VIURE ALS PIRINEUS com els Jocs Olímpics del 92 van ajudar a millorar la ciutat, com entén la situació territorial de l'Alt Pirineu i Aran, i els seus projectes de futur

11050138_10204940647370608_4243627970727330618_n
photo_camera Albert Batalla, batlle de la Seu.

Vostè és alcalde des del 2008. Quins projectes té pel que resta de legislatura?
Treballem de forma conjunta en diversos àmbits: en el dia a dia, per endreçar la ciutat i alhora que estigui viva, activa i generi oportunitats per la gent que hi viu; en la millora urbanística i de serveis, com per exemple el que hem fet a la Plaça Joan Sansa o volem fer a la Plaça de l'Arbre de Castellciutat; i també treballem en projectes estratègics d'impacte econòmic i socials, com el nou CAP que es començarà a construir a finals d'aquest any als antics garatges de l'Alzina Graells, la reforma integral i creixement de la residència de l'Hospital, l'organització dels Special Olympics el 2018 o la Candidatura conjunta amb Andorra i Foix per a Patrimoni Mundial de la UNESCO que fa dos anys que treballem tècnicament.

A banda, també hem engegat l'IMPULSA 2026, un espai de participació i debat amb tota la ciutadania per definir les línies estratègiques de la ciutat i la comarca. Després d'uns anys en què la crisi ens ho ha complicat molt tot, estem en un moment en què podem dedicar més temps a l'estratègia col·lectiva de ciutat i territori.

Com es veuria enriquida la Seu si s'aprovés la candidatura a la UNESCO?
Sens dubte l'aspecte que més voldríem potenciar és l'aspecte cultural i patrimonial de la ciutat, conjuntament amb l'aposta pel patrimoni natural i la gastronomia. També intentem donar a conèixer que la Catedral de la Seu és l'única catedral romànica de Catalunya i fer que això es conegui a tot el país. Si s'aprovés la candidatura de l'UNESCO seria l'oportunitat per donar a conèixer la catedral a escala mundial.

Es tornarà a presentar?
Ja ho veurem. Estem a dos anys de les eleccions municipals, encara ens queda molta feina per fer. Serà una decisió d'equip.

Què van suposar els Jocs Olímpics per la Seu?
Els Jocs Olímpics del 92 van permetre donar sentit urbanístic i arquitectònic a la Seu d'Urgell. De la mateixa manera que Barcelona es va obrir al mar, la Seu d'Urgell es va obrir al riu, i des del punt de vista esportiu això ens va permetre construir unes instal·lacions de qualitat i de referència esportiva. Els Jocs van suposar una fita a nivell d'organització, i com a conseqüència, això va causar una transformació social de la ciutat, ja que tothom es va implicar en un projecte concret i comú.

Quins actes es realitzaran a la Seu per commemorar els Jocs?
Actualment s'està duent a terme una exposició a Sant Domènec, i a part, també s'ha editat un llibre que commemora aquests 25 anys. L'exposició romandrà oberta fins al dia 10 de setembre i invito a tothom que vingui a la Seu que la visiti.

El fet que vostè fos voluntari olímpic, creu que li va despertar un interès per voler fer quelcom per la ciutat?
Des de ben petit sempre he estat molt lligat a la Seu d'Urgell, crec que totes les activitats que feia o formava part van anar despertant el meu interès per preocupar-me per la gent. En aquells moments mai hauria pensat que voldria ser alcalde, però ara mateix me'n sento molt orgullós, per mi és un honor.

Quina importància té l'esport per la ciutat? Moltes de les vostres polítiques han anat encarades en aquesta direcció.
El balanç que faig en l'àmbit esportiu és molt potent. No és habitual que un municipi de 12.186 habitants tingui 3 pavellons, poder enviar constantment esportistes als jocs olímpics d'hivern i estiu, hivern amb esquí nòrdic i a l'estiu amb piragüisme. Tampoc és habitual que una localitat tan petita tingui un equip de bàsquet a primera divisió estatal, tenir més de 1000 persones practicant esport entre totes les escoles esportives de la ciutat, tenir 32 clubs que mouen molta gent i molts infants, un Consell Esportiu molt actiu... això connota l'aposta esportiva que hem fet a la Seu d'Urgell.

Vostè creu que la Seu podria tenir un centre equivalent al CAR de Sant Cugat?
De fet, dins de la Seu tenim tres centres de tecnificació: el Centre de Tecnificació d'Esquí Nòrdic, el Centre de Tecnificació Nacional d'Aigües Braves i el Centre de Tecnificació Estatal de Piragüisme en Aigües Braves. Això ja aporta una empenta d'esportistes d'elit. A part, INEFC Barcelona ha començat a realitzar tota l'assignatura d'Esports a la Natura aquí a la Seu i a poc a poc, volem que aquesta pràctica esportiva d'alt nivell estigui orientada a aspectes pedagògics aquí al municipi.

Des de VIURE ALS PIRINEUS sempre hem reivindicat la vegueria del Pirineu, creu que hauria d'haver-hi un major desplegament en aquest aspecte?
Jo crec que les vegueries es poden entendre des de l'aspecte administratiu i des del pràctic. L'administratiu passa per ser capaços de desplegar les lleis ja aprovades, però actualment hi ha topalls importants que no depenen de nosaltres sinó de l'Estat, per exemple per canviar els límits "provincials" com seria el cas de la nostra vegueria i això no passarà fins que Catalunya sigui independent. Per altra banda, des d'un aspecte pràctic i alhora polític, es pot avançar amb el desplegament de la Generalitat al Pirineu, però jo l'entenc principalment com un desplegament de serveis que siguin útils per la gent. En aquesta direcció i durant els últims anys hem creat, entre d'altres, la Comissió d'Urbanisme al Pirineu, una delegació d'ACCIÓ ubicada a la Seu, i també tenim de forma fixa un servei d'atenció a la Infància i a l'adolescència, un servei d'atenció i orientació a les dones, s'ha creat la direcció general de Muntanya, s'ha doblat el pressupost de l'Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran i recentment hem presentat al Parlament la creació de la Comissió de Patrimoni Cultural de l'Alt Pirineu. Els territoris de frontera hem sigut un punt de pas, fet que ens ha enriquit des del punt de vista patrimonial i això ho hem de potenciar. Les decisions que s'hagin de fer en aquest aspecte, s'han de realitzar des del mateix territori.

Finalment, com veu la situació política del país?
Actualment estem en un moment molt intens, ja que s'ha plantejat un referèndum per l'1 d'octubre, i jo com demòcrata recolzo aquest referèndum al 100% i com a independentista defenso el sí perquè crec fermament que una Catalunya independent pot cuidar millor la seva gent. No és la independència romàntica, sinó que és una cosa molt pràctica, amb una Catalunya independent podrem tenir instruments d'Estat que ens ajudaran, sens dubte, a poder cuidar millor la nostra gent i els nostres territoris. Com a mínim ara som on volíem ser i en menys de 60 dies podrem votar i decidir, entre tots, el nostre futur.