El nombre de catalans residents a l’estranger és de 386.486 persones a 1 de gener de 2024,segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta població s’ha incrementat en 19.119 habitants respecte a un any enrere, la qual cosa correspon a una variació del 5,2%. Pel que fa a la població pirinenca, el nombre de persones originàries de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran que resideixen a l'estranger ha crescut un 25% en els últims deu anys, passant de les 6.832 persones registrades l'any 2014 a les 8.548 d'aquest 2024.
Per comarques
Per comarques, el nombre d'inscripcions de pirinencs residents a l'estranger a 1 de gener de 2024 és el següent: Alt Urgell (4.809 persones); Pallars Jussà (1.302 persones); Cerdanya (1.177 persones); Val d'Aran (581 persones); Pallars Jussà (538 persones); i, Alta Ribagorça (141 persones).
Andorra és la principal destinació del residents a l’estranger procedents de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
En el rànquing de països de residència, França se situa en primer lloc, amb 56.496 residents catalans. El Regne Unit se situa en segon lloc, amb 35.277 residents del conjunt de Catalunya. El tercer país amb més residents catalans és Argentina, on resideixen 32.802 catalans i és la primera destinació dels procedents del Pallars Jussà. Andorra és la principal destinació del residents a l’estranger procedents de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
Més de la meitat dels residents a l’estranger tenen la seva darrera inscripció padronal a la comarca del Barcelonès (195.653 persones). Segueix, a força distància, el Vallès Occidental (26.917) i el Baix Llobregat (20.997). En relació amb el 2023, les variacions d’aquestes 3 comarques han estat similars a les de la mitjana catalana (5,3%, 5,0% i 5,8%, respectivament).Més de la meitat dels residents a l’estranger tenen la seva darrera inscripció padronal a la comarca del Barcelonès (195.653 persones). Segueix, a força distància, el Vallès Occidental (26.917) i el Baix Llobregat (20.997). En relació amb el 2023, les variacions d’aquestes 3 comarques han estat similars a les de la mitjana catalana (5,3%, 5,0% i 5,8%, respectivament).
Pel que fa als municipis de darrera inscripció, 173.686 residents a l’estranger estan inscrits al municipi de Barcelona. El segueixen l’Hospitalet de Llobregat (8.994), Terrassa (8.026), Badalona (7.746) i Sabadell (7.697). En relació amb el 2023, els augments més elevats entre els municipis amb més de 1.000 residents a l’estranger són Mollet del Vallès, amb un augment del 8,8%, seguit de Tortosa, Salt, Reus i Manresa, amb increments de més del 7%. En canvi, els municipis que han registrat creixements més baixos de residents a l’estranger han estat Esplugues de Llobregat (0,7%) i la Seu d'Urgell (0,5%).
Composició per edat
L’edat mitjana de la població resident a l’estranger és de 38,6 anys, és a dir 4,8 anys més jove que la del conjunt de Catalunya (43,4 anys). Per grans grups d’edat, els menors de 15 anys representen un 19,0% de la població resident a l’estranger, els de 15 a 64 anys són el grup majoritari, amb un 66,7%, i les persones majors de 64 anys representen el 14,2%.
Per comarca d’inscripció i en relació amb la distribució per edat dels residents a l’estranger, la població procedent d’Osona presenta el percentatge més elevat de menors de 15 anys (31,4%), una proporció que en la majoria de comarques i Aran no ultrapassa el 20%. A l’altre extrem, la comarca del Pallars Sobirà és la més envellida, amb el 41,3% d’inscrits a l’estranger de 65 anys o més.
Lloc de naixement
El 64,3% dels inscrits a les oficines consulars van néixer a l’estranger (248.735), dels quals 183.232 van néixer al mateix país on ara resideixen i 65.503, en altres països. Un terç aproximadament dels residents a l’estranger (31,9%) van néixer a Catalunya (123.419) i el 3,6%, a la resta d’Espanya (13.984).
Per comarques, les proporcions més elevades de nascuts a l’estranger són les de la Noguera (72,5%), el Pallars Jussà (72,4%), el Barcelonès (71,2%) i el Priorat (69,4%). En canvi, les proporcions més altes de residents a l’estranger nascuts a Catalunya són les de la Cerdanya (49,7%), Osona (46%), el Berguedà (45,5%) i el Pla de l’Estany (45,3%).
L’estructura per edat dels residents a l’estranger és diferent segons el lloc de naixement. La població més envellida correspon als nascuts a la resta d’Espanya, amb un 44,4% de persones de 65 anys o més. A l’altre extrem, la població més jove és la nascuda al mateix país on viu, amb un percentatge de menors de 15 anys del 26,8%.
La població nascuda a Catalunya que viu a l’estranger resideix fonamentalment a Europa (68,1%). També resideixen al continent europeu el 73% dels nascuts a la resta d’Espanya i el 69,7% dels nascuts a països diferents d’aquells on resideixen actualment. En canvi, la població nascuda al mateix país de residència es localitza majoritàriament al continent americà (60,7%).
Noves inscripcions
L’any 2023 hi ha hagut 32.675 noves inscripcions als registres consulars, 16.953 homes (51,9%) i 15.722 dones (48,1%), corresponents a les altes produïdes per emigració a l’estranger, naixement, nacionalització i omissió. En relació amb l’any anterior s’ha registrat un ascens del 22,9% de noves inscripcions que s’ha traslladat a tots els continents, tot i que els ascensos més pronunciats són a Àsia (35,4%) i a Amèrica (33,5%).
Pel que fa a Europa, un 62,1% de les noves inscripcions al continent (9.467) són a països de la Unió Europea i un 37,9% a la resta d’Europa (5.768). Al continent americà, un 43,9% de les noves inscripcions han estat a l’Amèrica del Nord i Central (6.241) i un 56,1% a l’Amèrica del Sud (7.961).
Per grans grups d’edat, el 34% de les noves inscripcions correspon al grup de menors de 16 anys, el 61,6% a persones amb edats compreses entre els 16 i 64 anys, i el 4,4% a persones de 65 anys o més. Per sexe, la relació de masculinitat és de 108 homes per cada 100 dones.
Quant a la composició pel lloc de naixement, el 49,5% de les inscripcions registrades durant l’any 2023 corresponen a persones que han nascut al mateix país on ara resideixen; un 29%, a persones nascudes a Catalunya; un 19,2% van néixer en altres països i un 2,4% a la resta d’Espanya.
