Quan enfilem la recta final de la campanya electoral al Parlament de Catalunya, a VIURE ALS PIRINEUS, hem pensat a publicar "Les vint preguntes", una entrevista de respostes breus als primers candidats pirinencs de les formacions amb representació parlamentària. En aquest cas són: Jeannine Abella (Junts); Pepe Vidal (ERC); Neus Comes (PSC); i, Bernat Lavaquiol (CUP). Creiem que és una bona manera de conèixer, de manera directa, què en pensen els candidats pirinencs de les principals qüestions que afecten la nostra vegueria.
Bernat Lavaquiol i Colell (La Seu d’Urgell, 1994). És un dels portaveus de la Plataforma Stop JJOO, creada per oposar-se a la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus 2030. S’ha dedicat a estudiar els canvis en l’especialització productiva capitalista al Pirineu. De formació enginyer agrònom i forestal, actualment està realitzant un doctorat en tecnologia agrària. És regidor de la CUP a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell des del 2019.
Les vint preguntes
Quina seria la primera llei que voldria aprovar des del Parlament de Catalunya? La llei d’habitatge, que comptaria amb tres mesures: la limitació dels preus del lloguer, crear un parc públic d’habitatge i l’expropiació dels pisos buits de la banca per posar-los a disposició del jovent. La gent està patint molt per pagar els lloguers i no entendrien que no es dugui a terme una mesura tant de sentit comú com quedar-nos els pisos d’una banca que hem rescatat amb els diners de tots o com crear un parc públic fort d’habitatge com passa als països d’Europa.Quina inversió en infraestructures requereix amb més urgència l’Alt Pirineu? És de sentit comú que si volem tenir un Pirineu viu necessitem un sistema de carreteres que enxarxi les capitals de comarca, els pobles i les valls. Estem en contra de la inversió multimilionària que volen la resta de partits en el desdoblament de la C16 per portar més turisme a la Cerdanya i nosaltres demanem que aquests diners vagin a les línies de trens de Pobla de Segur i Puigcerdà. És hora de començar a planificar nous traçats de tren.
Estem en contra de la inversió multimilionària que volen la resta de partits en el desdoblament de la C16 per portar més turisme a la Cerdanya.
Al Pirineu li anirien bé uns Jocs Olímpics d’Hivern? No. És evident que ens trobem en un context d’emergència climàtica i que les pistes d’esquí són deficitàries i la Generalitat n’ha d’assumir les perdues. El Pirineu necessita diversificar l’economia per deixar de ser dependents del monocultiu turístic que bàsicament aporta feina temporal i precària i encariment del preu de l’habitatge.
Què defensa per al Port de la Bonaigua: la construcció del túnel, millorar-ne el traçat o bé un bon manteniment? La Bonaigua és un dels dos eixos de connexió amb l’Aran. Cal cercar una solució que sigui permanent i que eviti els talls recurrents a l’hivern per l’elevat risc d’allaus.
El Pirineu necessita diversificar l’economia per deixar de ser dependents del monocultiu turístic que bàsicament aporta feina temporal i precària i encariment del preu de l’habitatge.
Quan s’acabarà l’Eix de Comiols? Aquesta és l'enèsima promesa electoral que es posa sobre la taula cada cop que hi ha eleccions. Una inversió 160 MEUR per estalviar 5 minuts en el trajecte del Pallars a Barcelona, en comptes d’invertir en connexió entre comarques, per exemple, la N260 de Xerallo a Pont de Suert, que són els 16 km pitjors d’una carretera nacional.
La ramaderia extensiva és una activitat clau per un Pirineu viu. Què faria per posar en valor la producció ramadera i garantir una vida digna als pagesos? La pagesia està patint molt amb el canvi climàtic i amb les grans distribuïdores que paguen per sota del preu de producció al pagès i inflen els preus finals de l’aliment als supermercats. Aprovaríem una llei de pagesia per tenir una distribuïdora pública, un banc de terres i que l’administració es faci càrrec de la millora del reg de la petita i mitjana pagesia. A més a més, cal reduir la burocràcia i agilitzar el pagament d’ajuts i potenciar centres de recerca associats a l’activitat ramadera, com el Centre Tecnològic de la llet i el formatge proposat a l’Alt Urgell per la CUP.
És compatible la reintroducció de l'os bru amb la ramaderia extensiva del Pirineu? Tot i que la reintroducció forma part del procés de turistificació del Pirineu, ara ja tenim gairebé 100 ossos i l’hem de fer compatible. Com que aquesta reintroducció s’ha fet sense el suport del sector ni de la població, ara cal cercar les solucions per protegir a la pagesia davant aquest animal salvatge, destinant tots els recursos que facin falta i pagant les baixes a preu just i raonable i en curts períodes de temps.
Cal mantenir la gratuïtat del Túnel del Cadí per als residents a la Cerdanya i l’Alt Urgell? Evidentment. Però també cal aturar el desdoblament previst per la C16 que només està pensat per facilitar la mobilitat de la gent de l’àrea metropolitana a la Cerdanya el cap de setmana. Cal ser sincers i pensar en polítiques per la gent que viu tot l’any al territori i no pels que el venen a visitar i gaudir uns pocs dies a l’any.
Comiols suposa una inversió de 160 MEUR per estalviar 5 minuts en el trajecte del Pallars a Barcelona
L’Alt Pirineu i Aran és una vegueria molt extensa, amb densitat de població baixa i condicions orogràfiques que fan més difícil la mobilitat. Què faria per garantir-la? Cal millorar les comunicacions internes, implementar una xarxa ferroviària, millorar el servei d'autobús i transport públic a la demanda. A més, també cal invertir en telecomunicacions per evitar que vagis en cotxe i tinguis zones d’ombra de cobertura de telèfon. El paradigma d’això és que en canvi de fer aquestes apostes, el que està passant és que la fibra òptica s’està passant per duplicat, una línia que arriba als ajuntaments i l’altra a l’entrada dels pobles, ambdues pagades amb diners públics de la Diputació o dels fons europeus. Això no pot passar.
El Govern ha de continuar invertint en l’Aeroport de la Seu d’Urgell? No, perquè va en contra de la gent de l’Alt Urgell. L’aeroport de la Seu serveix per portar rics en jets privats cap a Andorra. Aleshores el preu de l’habitatge a Andorra augmenta desorbitadament i les treballadores han de baixar a viure al nord de l’Alt Urgell. I, en conseqüència, el preu de l'habitatge a l’Alt Urgell es tensiona. L’aeroport és un mal negoci per tothom menys pels que especulen amb l’habitatge.
L’aeroport de la Seu d'urgell és un mal negoci per tothom menys pels que especulen amb l’habitatge.
Cal continuar invertint diners públics en les estacions d’esquí? El 80% de la inversió productiva dels pressupostos de la Generalitat al Pirineu van a pistes d’esquí. Imagineu-vos tot el que podríem fer sí part d'aquests diners anessin a l'agricultura i a la indústria. Cal anar destinant progressivament la inversió que ara rep l’esquí en altres sectors per promocionar-los i no tenir tots els ous al mateix cistell, el del turisme.
El turisme té un pes molt important en l’economia pirinenca. Cal canviar el model? Avui dia, els joves quan acabem el batxillerat si volem continuar estudiant hem d’anar a Barcelona o a Lleida, i després no podem tornar a desenvolupar les nostres vides al Pirineu perquè només trobem feina precària al turisme i uns lloguers desorbitats. Urgeix un canvi de rumb pel Pirineu. S’ha demostrat que els territoris a mesura que es turistifiquen, s’empobreixen. S’ha demostrat que els territoris a mesura que es turistifiquen s’empobreixen.
Quina relació política creu que ha de tenir l’Aran amb Catalunya? L’Aran és una petita porció d’una altra nació sense estat que és Occitània. La relació del Principat amb l’Aran ha de ser la mateixa que defensem nosaltres respecte a l’Estat espanyol, de respecte de la seva llengua, cultura, idiosincràsia i, si arriba a ser el cas, dret a l’autodeterminació.
Què cal fer per afavorir la instal·lació de petites indústries al Pirineu? Cal inversió pública, tal com es fa a l’àrea metropolitana. I dissenyar un pla per establir indústria de transformació derivada del sector agrícola, ramader i forestal. Per això és important posar en valor el sector primari i planificar en clau diversificació econòmica. Però alhora cal incloure el terme de fiscalitat territorial, és a dir, quin retorn fem com a societat a aquells territoris que som portadors d’energia, mà d’obra i jovent.
Cal incloure el terme de fiscalitat territorial, és a dir, quin retorn fem com a societat a aquells territoris que som portadors d’energia, mà d’obra i jovent.
Què faria amb les concessions caducades de les centrals hidroelèctriques del Pirineu? Revertir-les a control públic, tal com estableix la Llei. Després de 75 anys d’explotació les concessions han de passar a control públic. Ja tenim l’eina creada, a petició de la CUP, l’Energètica pública, ara cal donar-li contingut. No podem permetre que empreses de l'oligopoli energètic continuïn enriquint-se amb la força de l’aigua quan aquesta és un bé públic. És una privatització en tota regla. I l’altra mesura urgent en aquest sentit és entomar les irregularitats que hi ha al registre d’aigües després de l’aprovació de la Llei d’Aigües del 1985 del Felipe González per regularitzar concessions i assenyalar-ne els responsables.
Digui tres accions per facilitar que els joves puguin quedar-se a viure al Pirineu i no hagin de marxar a viure fora? Crear feina estable i de qualitat. Regular l’accés a l’habitatge. Tenir uns serveis públics forts i descentralitzats: escoles, instituts, centres sanitaris, residències per la gent gran…
El Pirineu, en l'àmbit identitari, no és Lleida. La geografia, la demografia i el teixit productiu del Pirineu tampoc no hi té res a veure.
L’Alt Pirineu és una vegueria de Catalunya. Què pensa quan encara escolta o llegeix expressions provincialistes com el ‘Pirineu de Lleida’ o la ‘Neu de Lleida’? En l'àmbit identitari, el Pirineu no és Lleida. Però, a més a més, la geografia, la demografia i el teixit productiu del Pirineu no té res a veure amb Ponent. És de sentit comú que cal una vegueria pròpia. Hem trobat a faltar que el govern d’ERC en lloc de donar continuïtat a la feina que va fer el Conseller Jordi Ausàs a favor de la vegueria del Pirineu, s’hagi dedicat a perdre el temps amb uns Jocs Olímpics durant tres anys.
En quin tram de l’Eix Pirinenc invertiria els 260 MEUR compromesos per l’Estat? En el tram Xerallo-Pont de Suert, perquè són els pitjors 16 km d’aquesta nacional: no es poden creuar dos vehicles pesants, hi ha trams amb pas alternatiu i també remarcar la importància en l'àmbit social i comercial d’apropar el Pallars Jussà a la comarca veïna de l’Alta Ribagorça, l’obertura cap a l’eix Vall d’Aran i la connexió amb França. Tanmateix, no veiem que el govern d’ERC entengui les necessitats de la gent del Pirineu.
Ens fa falta una vegueria, però que sigui de veritat. És a dir, que els diputats que vagin al Parlament s’escullin per vegueria i no per província.
Què li cal a l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA) per potenciar la seva activitat? Des de l'IDAPA cal deixar de destinar recursos a projectes que només estan en funció de potenciar el turisme i començar-ne a destinar a altres sectors. No pot ser que es continuïn basant en els mateixos clixés de sempre, turisme, indústria del turisme, gestió forestal pel turisme, promoció econòmica a partir del turisme, emprenedoria turística i digitalització per fer apps pels turistes.. Un altre exemple és el del Màster de Muntanya, promogut pel mateix IDAPA, no té sentit que s’estigui finançant des d’aquest organisme i s’imparteixi en la seva major part a la ciutat de Lleida. Això és creure’s el territori?
Quan es desplegaran tots els serveis territorials dels departaments del Govern a la demarcació veguerial de l’Alt Pirineu? Això depèn de qui governi la Generalitat. Nosaltres pensem que ens fa falta una vegueria, però que sigui de veritat. És a dir, que els diputats que vagin al Parlament s’escullin per vegueria i no per província. Fins que el Pirineu no esculli els seus propis representats, el Pirineu sempre quedarà supeditat a Lleida, perquè hi viu molta més gent.
