Amb l'objectiu de fer més accessible al públic el patrimoni natural, geològic i paleontològic del Pallars Jussà ha nascut el projecte VIGEOCULT. Es tracta d'una iniciativa de la Universitat de Barcelona (UB) que pretén crear un museu "natural i obert", al Geoparc Orígens, mitjançant les noves tecnologies de realitat virtual i augmentada sobre reconstruccions geològiques 4D. Aquesta metodologia s'aplicarà a l'evolució geològica dels darrers 550 milions d'anys de la història del planeta Terra registrada als Pirineus. El VIGEOCULT es desplegarà com a experiència de museu obert que alberga una gran riquesa i diversitat dels jaciments paleontològics i de patrimoni geològic i cultural reconeguts a tot el món.
L'equip, liderat pel catedràtic Josep Anton Muñoz, ha detallat que en el marc del projecte, combinaran "reconstruccions geològiques i paleontològiques rigoroses d'avantguarda amb les tecnologies més modernes de producció de realitat virtual i cinema digital". L'objectiu és convertir aquestes simulacions "en imatges espectaculars amb un gran potencial didàctic i divulgatiu", ha explicat l'equip.
El procés, la tecnologia i els resultats del VIGEOCULT "estaran al nivell de la cinematografia digital de gamma alta, i es podrà aplicar a dispositius mòbils com telèfons intel·ligents, tauletes i ulleres de realitat virtual", han comentat. La nova proposta museística vol brindar "una experiència emocional" al públic en general basada en la comprensió dels sistemes geològics i paleontològics i el seu impacte en el paisatge, l'activitat humana i la història.
El Geoparc Orígens és un referent mundial en paleontologia i geologia
La importància de desenvolupar aquest projecte al Geoparc Orígens rau en la importància del Pallars Jussà pel que fa a la paleontologia i geologia a escala mundial. Fa més de 70 milions d'anys, un titanosaure de prop de catorze tones (Abditosaurus kuehnei) es desplaçava lentament pels paisatges del Cretaci que més tard conformarien el territori dels Pirineus. En un jaciment del Pallars Jussà, també s'han descobert els vestigis d'un dels últims dinosaures que van desaparèixer del planeta: Pararhabdodon isonensis lluïa una prominent cresta òssia sobre el cap i va viure en el que avui dia són els Pirineus fa uns 66 milions d'anys.
Fòssils d'espècies ja extingides, afloraments de roca i estructures geològiques de caràcter excepcional són només alguns testimonis de la riquesa geològica que atresoren els Pirineus, un territori transformat de manera radical per profunds canvis tectònics, climàtics i ambientals que han deixat la empremta inesborrable a la natura i al registre geològic. Tota aquesta riquesa la recollirà ara el projecte VIGEOCULT liderat per un equip de la UB, finançat amb fons NextGenerationEU / PRTR de la Unió Europea, i amb la participació de l'Associació Geoparc Conca de Tremp Montsec, l'Institut Català de Paleontologia (ICP) i l'empresa Recursiva, SL.
